Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme no ven a la Comunitat Valenciana

El Govern de Ximo Puig aposta per una estratègia de diàleg

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mònica Oltra. Ampliar foto
El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mònica Oltra.

Que la majoria dels valencians rebutja l'independentisme és ara evident per als dirigents de la coalició de Govern formada per socialistes i Compromís. Però no sempre ha estat així. De fet, els nacionalistes no van accedir al poder fins que no es van allunyar de les tesis que els successius governs catalans han pretès introduir des de sempre a la Comunitat Valenciana; que era i és, com ha demostrat el conseller de Justícia, Germà Gordó, la pertinença a un territori, el dels Països Catalans.

Tal obstinació va donar com a resultat que el Partit Popular valencià jugués aquesta basa política que va contribuir a mantenir-lo al poder més de 20 anys. I per això, la seva presidenta recent, Isabel Bonig, atia de nou el debat amb l'ànim que li doni el resultat d'antany. “20 anys després tornem a parlar de problema identitari, una cosa que passa quan governen els socialistes”, va insistir ahir la parlamentària.

No obstant això, el Govern valencià, ha après la lliçó. Res d'independentisme ni sobiranisme. “Som valencianistes”, diuen tots els seus dirigents. L'estratègia de l'executiu que dirigeix el socialista, Ximo Puig, com a president, i Mònica Oltra, de Compromís, com a vicepresidenta i portaveu, passa per observar el procés català amb respecte i diàleg, però sense suport.

Tots dos polítics són partidaris d'un Estat federalista, “sense centralismes ni independentisme”. “A la Comunitat no hi ha pulsió sobiranista, ningú la sent ni l'expressa. Tot el contrari”, va destacar ahir Puig, la màxima preocupació del qual se centra a aconseguir un nou model de finançament.

Encara que hi ha excepcions com la de l'eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, que es queixa en un article recent de la indiferència dels valencians davant el procés català. Una indiferència que atribueix a la por “a obrir el debat que les forces espanyolistes es van obstinar a impedir durant la desgraciada i miserable transició valenciana”.