Selecciona Edició
Connecta’t

Sergi Roberto, un ‘alemany’ de Reus per suplir Alves

Luis Enrique utilitza la potència del jugador del Baix Camp en el lateral

Sergi Roberto i Merino, aquest diumenge a San Mamés. Ampliar foto
Sergi Roberto i Merino, aquest diumenge a San Mamés. EFE

“Cuida el de Reus perquè és el millor que tens”, li va dir un dia Josep Guardiola a Josep María Orobitg, el seu representant, després de veure jugar Sergi Roberto. Orobitg aconsella des de juvenil el que sempre va ser un talentós migcampista. Nascut a la capital del Baix Camp, en una estructurada família, és fill d'un empresari i d'una professora d'institut; i va arribar del Nàstic a la Masia amb 14 anys. D'aquella frase farà ara cinc o sis anys. “Només falta que s'ho cregui”, acostumaven a repetir aquells dies els tècnics de la pedrera que, com el Pep, pronosticaven un recorregut fabulós en un jugador “potent com un alemany”, segons Eusebio Sacristán, que va ser el seu entrenador al filial, que sempre el va utilitzar de volant —“era el líder del centre del camp”, diu— i que sempre va tenir la sensació que li faltava camp partint des de la medul·lar.

Al final del curs passat, com que no va jugar gaire (només 18 partits en tot el curs) i es temia el pitjor, Sergi Roberto va trucar a la porta del despatx de l'entrenador, Luis Enrique, que l'havia entrenat al filial i que va sospesar un any abans la seva cessió. “Queda't”, li va demanar al juny; “l'any que ve et faré servir de lateral”, el va avisar, conscient que Montoya volava i que, als 33 anys, Alves necessitaria molts descansos.

Acostumat a canviar de posició —ha jugat d'interior dret, per l'esquerra i de migcampista— i culé fins a la medul·la —el seu gos, un pastor alemany, es diu Berlín, perquè va néixer el dia de la final de la Champions—, va tornar a ignorar ofertes del Tottenham, del Stoke City, del València i del Sevilla. I es va quedar. Fa quatre partits que juga per Alves i a Bilbao va despuntar quan va ocupar el lloc del brasiler, lesionat, fins al punt que Messi el va felicitar al final del partit.

Té un potencial impressionant, visió de joc i el perfil per jugar en diverses posicions; és un recurs que utilitzarem”

Luis Enrique, tècnic del FC Barcelona

El de Reus va debutar al primer equip de la mà de Guardiola en un partit de Copa contra el Ceuta, el 10 de novembre del 2010. Uns mesos després va jugar el seu primer partit de Champions: contra el Madrid al Bernabéu, amb 19 anys; el matí anterior estava a classe d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Avui, amb 23 anys, ha aparcat els estudis i acumula 29 partits amb el primer equip.

Durant un mes, el temps que s'espera que estigui de baixa Dani Alves per problemes als adductors, se li obre el carril dret i sembla disposat a fer un pas endavant per reivindicar-se d'una vegada per sempre. “És el seu particular ara o mai”, admeten els qui li recriminen certa falta de caràcter. “Massa bon nen, molt tendre”, convenen al vestuari, on és un jugador estimat com pocs.

“Quan vaig veure que el Luis el posava de lateral vaig pensar que era un encert enorme. Al primer equip, com a interior, sempre vaig tenir la sensació que jugava reprimit, massa moderat”, assegura Eusebio, extècnic del B. De fet, sempre es va dir del reusenc que és massa respectuós. “Li falta mala llet, és massa bon noi”, admeten fins i tot els seus amics. “Ningú és massa bon noi”, rebutja Muniesa, que assegura veient-lo de lateral: “S'ha reinventat, com Cafú”. I afegeix: “Està més deixat anar”, sosté el seu germà des de Stoke-On-Trent, on juga; anys abans van compartir hores a la Masia i pis en abandonar-la.

“Té un potencial impressionant, visió de joc i el perfil per jugar en diverses posicions; és un recurs que utilitzarem”, entén Luis Enrique, convençut que, al final, li ha trobat el lloc. “L'ha clavat”, aplaudeix Eusebio, a qui Cruyff també va passar de l'interior al lateral, encara que segons aclareix “per raons molt diferents”. “A mi, em feia servir quan el rival jugava amb un punta i tapaven Koeman. Normalment, em tocava tapar un migcampista. En el cas del Sergi li bastarà estar una mica més atent al davanter que l'encari, però està més que capacitat perquè físicament és molt potent”.