Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat matisa la defensa dels Països Catalans que va fer Gordó

La consellera portaveu, Neus Munté, ha precisat que el Govern “respecta l’àmbit de decisió de qualsevol territori”

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Neus Munté.
La vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Neus Munté. EFE

El Govern ha respost avui a l'allau de crítiques que ha rebut el conseller de Justícia, Germà Gordó, per haver defensat el concepte dels Països Catalans, als quals es va referir com a “nació plena” el cap de setmana passat. La consellera portaveu, Neus Munté, ha assegurat que les crítiques al conseller tenen una “clara intencionalitat d'aprofitar i generar polèmica” en un assumpte que en la seva opinió no s'ho mereix.

Munté ha matisat que el Govern “respecta l'àmbit de decisió de qualsevol territori i de les seves institucions”, en referència a les Balears, la Comunitat Valenciana i l'Aragó, on les declaracions del conseller han aixecat molta polèmica. “Els ciutadans de València, les Balears i l'Aragó seran el que vulguin ser, com també volem els catalans”. Segons Munté, l'únic que defensa la Generalitat és l'enfortiment dels vincles entre els territoris que comparteixen “el mateix espai lingüístic sobre la base de criteris científics i acadèmics”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, compareixerà al Parlament de Catalunya els propers dies per informar sobre els motius que l'han portat a convocar les eleccions del 27 de setembre i sotmetre's a les preguntes de l'oposició. Mas compareixerà davant la Diputació Permanent, organisme que manté l'activitat parlamentària després de la dissolució de la cambra autònoma.

Mas ha anunciat la seva voluntat de comparèixer durant la reunió del Consell de Govern de la Generalitat, celebrada aquest dimarts. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha aclarit que Mas espera donar explicacions com més aviat millor, tot i que el calendari dependrà del que s'acordi a la Diputació Permanent.

El Govern ha aprovat en la reunió d'avui un pla per fomentar la tornada dels catalans emigrats a l'estranger. El 2014 aquest col·lectiu va créixer en 20.000 persones, fins a arribar a les 242.000.

MÉS INFORMACIÓ