Selecciona Edició
Connecta’t
Documental sobre el Monarca

França ja emet el documental sobre el Rei que TVE vol ocultar

El documental de la televisió pública francesa, gravat poc abans de l’abdicació del Monarca, que TVE no vol mostrar als espanyols

Joan Carles I amb el seu fill, Felip VI, el 18 de juny del 2014, a l'acte de sanció de la llei d'abdicació al Palau Reial.
Joan Carles I amb el seu fill, Felip VI, el 18 de juny del 2014, a l'acte de sanció de la llei d'abdicació al Palau Reial.

“Els pitjors moments del meu regnat han estat els assassinats terroristes que han patit els espanyols durant tants anys; més de 800 persones mortes”, diu el rei Joan Carles, amb llàgrimes als ulls, en el documental realitzat pel director de cinema hispanofrancès Miguel Courtois, per encàrrec de la televisió pública francesa, en coproducció amb RTVE. Una pel·lícula el director general de la qual, José Antonio Sánchez, no vol emetre a la cadena pública espanyola.

Ahir, al cinema de la localitat bascofrancesa de Sant Joan Lohitzune, vaig assistir a una projecció privada de la pel·lícula, en francès (TVE no n'ha encarregat la traducció a l'espanyol prevista en el conveni de coproducció). Un documental de 150 minuts gravat durant diversos mesos a Espanya entre finals del 2013 i mitjans del 2014 i que utilitza imatges dels arxius de Televisió Espanyola. El projecte va ser encarregat per la televisió pública francesa al director Miguel Courtois i a la periodista i escriptora Laurence Debray (que ha publicat un llibre sobre el rei Joan Carles I).

No fa falta dir que jo no sóc objectiu a l'hora de valorar la pel·lícula, perquè vaig treballar durant 28 mesos com a director de Comunicació de la Casa del Rei i vaig participar activament en la preparació i els rodatges del documental (cinc hores d'enregistrament al Rei al seu despatx del Palau de la Zarzuela). Potser per això estic sufocat per les explicacions que donen des de RTVE per justificar que no compliran la seva part de l'acord i privar així els espanyols de veure una pel·lícula que la TF3 emetrà en prime time els propers mesos.

La pel·lícula arrenca amb les paraules de l'encara rei Joan Carles I quan va anunciar la seva abdicació el 2 de juny del 2014. A partir d'aquí, amb anades i vingudes en la història, el narrador va explicant la seva vida des que va arribar a Madrid des de Lisboa, quan era petit, en el Lusitania Express, fins a la proclamació del seu fill, Felip VI, el 19 de juny del mateix any. Ni Courtois ni Debray sabien que el Rei abdicaria uns mesos després mentre el gravaven a la Zarzuela (no l'hi podíem dir, per raons òbvies), però Joan Carles i Felip sí que ho sabien i en les seves declaracions es poden deduir claus del que va passar més tard.

Joan de Borbó va ser un home que va renunciar a tot per la democràcia i la Monarquia”

Joan Carles I

La forma triada per a l'entrevista era especial. El Rei estava assegut a la taula del seu despatx oficial i anava veient imatges de la seva vida a la televisió. Laurence Debray li preguntava sobre aquells moments i ell responia; de vegades amb paraules, de vegades amb silencis. El rei Joan Carles parla amb tota naturalitat davant les càmeres de Courtois i es mostra rialler de vegades, taxatiu d'altres i trist i malenconiós en moltes ocasions; sobretot, quan parla de la tràgica mort del seu germà (“el trobo molt a faltar”), o de les difícils relacions amb el seu pare, Joan de Borbó. “Ara penso que l'acte d'abdicació del meu pare hauria d'haver estat més solemne i amb més pompa, perquè s'ho mereixia”, diu el Monarca mirant a la càmera; “va ser un home que va renunciar a tot per la democràcia i la Monarquia”.

El Rei riu quan explica la seva primera reunió amb Francisco Franco. “Em va trucar perquè anés a veure'l al seu despatx i jo llavors era una criatura”, explica. “Ell parlava de no sé quines coses i jo la veritat és que no l'escoltava, perquè hi havia un ratolinet corrent pel terra del seu despatx i jo l'únic que feia era mirar-lo. Ell se'n va adonar i em va preguntar que què passava i jo vaig assenyalar el ratolí i li vaig dir que allò era el que mereixia la meva atenció”.

Més seriós i taxatiu es posa quan li pregunten per què va acceptar estar amb el general Franco durant tants anys i heretar la suprema autoritat de l'Estat del dictador. “Si no hagués aguantat el que vaig aguantar”, diu, “no hauria passat el que després va passar a Espanya: la reinstauració de la democràcia i de la Monarquia parlamentària”.

Més seriós i taxatiu es posa quan li pregunten per què va acceptar estar amb el general Franco

El Rei explica detalls poc coneguts sobre la seva decisió ferma de legalitzar el Partit Comunista d'Espanya abans de les primeres eleccions de la democràcia. “Tenia molt clar que no podia haver-hi democràcia sense el PCE”, explica. “Vaig fer que transmetessin a Santiago Carrillo el missatge mesos abans, amb l'advertiment que ho faria quan i com volgués jo; ell va acceptar el tracte i va donar suport a la Monarquia i la bandera espanyola. Després, quan ens vam veure, em va demanar disculpes per haver-me anomenat Joan Carles el Breu; fixa't”.

És curiós com el Monarca treu importància a moltes de les decisions més transcendentals del seu regnat, com la destitució de Carlos Arias Navarro com a president del Govern espanyol, o la decisió d'arribar fins al final en el procés de democratització a Espanya. “La veritat és que jo llavors havia heretat tot el poder de Franco”, diu somrient, “i vaig renunciar perquè no hi havia un altre camí que la democràcia”.

L'actual rei, Felip VI, també parla en la pel·lícula. Lloa les figures del seu pare i del seu avi i explica que Joan Carles sempre li havia dit que no valien els consells quan arribés a ser Rei, que havia d'imprimir el seu propi caràcter al seu regnat. Ell sabia llavors que es produiria l'abdicació del seu pare durant els mesos següents i tenia molt clar que les seves primeres decisions marcarien aquest nou estil.