Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES

El punt dèbil de Messi

Messi ha fallat 14 dels 63 penals que ha tirat amb el Barça, una xifra prou important per pensar que no n'és un especialista

Messi pica un penal en el partit contra l'Athletic.
Messi pica un penal en el partit contra l'Athletic. Getty Images

Assegura la dita que si Messi fa el primer gol del Barça a la Lliga, l’equip acaba guanyant el campionat i també la Champions. L’argentí va disposar diumenge a San Mamés d’una oportunitat única per començar marcant a l’estrena blaugrana quan l’àrbitre va xiular penal d'Elustondo a Luis Suárez. El 10 va plantar la pilota als 11 metres i va xutar a col·locar a la dreta de Gorka. El porter es va anticipar a la jugada, va endevinar les intencions del davanter, i va negar el gol a Leo.

Messi ha fallat 14 dels 63 penals que ha tirat amb el Barça, un de cada quatre, una xifra prou important com per pensar que no n'és un especialista, com tampoc n'era Maradona. Ningú no gosa discutir la jerarquia de les figures si no és que deleguen en un company, com ha passat algun cop que Messi ha deixat fer a Neymar. El cas és que l’argentí no crea la mateixa confiança quan tira un penal que quan ha de xutar una falta directa, com es va veure a Tbilissi, quan va batre dues vegades el porter del Sevilla.

L’errada de Messi a Bilbao no va penalitzar perquè després va venir el gol de Luis Suárez. Altres vegades, en canvi, no ha passat el mateix, i molt especialment quan la seva rematada se’n va anar al pal a les semifinals de la Champions de l’abril del 2012 contra el Chelsea. No se sap ben bé què li passa al 10 del Barça. Infal·lible i únic en les accions més difícils, no és fiable en la jugada aparentment més senzilla del futbol. Tal vegada té massa temps per pensar i perd esponteneïtat, naturalitat, vés a saber!.

Aquest any n'ha fallat quatre, un a cada competició, un més dels que va errar Kubala en una dècada (1951-1961). Kubala era quasi infal·lible. Els seus gestos tècnics, i especialment la manera que tenia de colpejar la pilota, sovint amb molt d’efecte, van ser innovadors a la seva arribada a la Lliga. Només el basc Cedrún i el gallec Otero, porters de l’Athletic i del Betis, respectivament, li van poder aturar un llançament mentre que l’altre se’n va anar al pal. Els comptes sempre fiables de Xavier García Luque diuen que Kubala va transformar 40 de 43 penals.

Únic en les accions més difícils, no és fiable en la jugada aparentment més senzilla del futbol

El darrer llançador il·lustre que ha tingut el Barça ha estat segurament Ronald Koeman i, tal vegada, no caldria menystenir tampoc noms més anònims com el de Mendieta. A mi el que em posava més nerviós era Neeskens. L’holandès colpejava molt fort la pilota, gairebé sempre pel mig de la porteria, a rebentar, de manera que la bola podia trencar la xarxa o xafar la cara de l’aficionat més badoc del Camp Nou. Jo aclucava els ulls quan xutava Neeskens. Ara ho fan alguns companys amb Messi.

No sé si pateix més l’aficionat o el mateix jugador, conscient que se li fa tant difícil tirar-lo com no fer-ho, perquè aleshores se'l titllaria de covard, i aquesta és una desqualificació que no li escau gens, a Messi. L’argentí és un futbolista valent, que mai no s’amaga, que vol jugar els partits fàcils i els difícils i per tant està disposat a tirar els penals sense mirar el porter ni el rival ni la transcendència del partit, ja sigui al Camp Nou o a San Mamés. Tampoc és que hi hagi gaires alternatives, ni tant sols Neymar.

Al brasiler li agrada fer la paradinha, com a molts dels seus compatriotes, més exagerada que la de Rivaldo. El suspens que es crea cada cop que Neymar xuta un penal tampoc és massa recomanable per a la salut dels aficionats del Barça. La qüestió deu estar en mans d'Unzué, l’ajudant de Luis Enrique, encarregat de l’estratègia, tot i que l’entrenador ja té dit que són els jugadors els que prenen la decisió en el moment oportú. I aquí ja se sap que, com en totes les coses, tots acaben mirant Messi.

Qui gosa portar la contrària a Messi? Que sigui el que Déu vulgui! No queda cap més remei. No passarà res mentre guanyi el Barça. Els més supersticiosos, en qualsevol cas, estan convençuts que l’errada del 10 a San Mamés és el símptoma de les dificultats que tindrà l’equip per tornar a guanyar la Lliga de la mateixa manera que ja s’haguessin vist campions a la primera jornada si la pilota hagués entrat a la porta de Gorka. Ja ho té això el futbol, sempre inescrutable. Que el punt dèbil de Messi siguin els penals, ho diu tot.