_
_
_
_
_

El pancatalanisme de Mas indigna partits i autonomies limítrofes

“Ens sentim unànimement aragonesos i espanyols”, diu el president d’Aragó, Javier Lambán

Miquel Noguer
El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig.
El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig. JOSE JORDAN

La proposta de Germà Gordó, conseller de Justícia d'Artur Mas, que un hipotètic Estat independent doni passaport català i nacionalitat als ciutadans de Balears, Comunitat Valenciana i part d'Aragó i de França (els Països Catalans) ha indignat les autonomies limítrofes de Catalunya i els grans partits. Javier Lambán i Ximo Puig, presidents aragonès i valencià —territoris que observen atents el procés sobiranista—, van qualificar d'intolerable i insensat el pancatalanisme de Convergència. PP, PSOE (també el PSC) i Ciutadans van reclamar a Mas que exigeixi una rectificació.

“La construcció d'un Estat no ha de fer oblidar la nació sencera”, va dir dissabte Gordó en la XLVII Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra a Prada de Conflent (França). Al seu entendre, aquesta Gran Catalunya inclou “la Catalunya Nord [el Rosselló i part de la Cerdanya], el País Valencià, la Franja [tota la zona fronterera amb Aragó] i Balears”. Les exigències de rectificació i de reprovació no han tingut èxit. Però el conseller tampoc ha rebut suports.

Aquestes declaracions, no matisades, van provocar ahir la indignació als governs aragonès i valencià, i una reacció una mica més tèbia del balear. “Aquestes declaracions han causat un profund malestar, tant al Govern que presideixo, com entre els ciutadans de la comunitat, que ens sentim unànimement espanyols i aragonesos”, va dir Lambán a Saragossa, abans d'afegir. “És una falta de respecte intolerable; una opinió maldestra i irresponsable que, a més d'infringir la normativa legal bàsica, juga amb la dignitat d'una comunitat i amb els sentiments de la seva gent amb una prepotència identitària —per anomenar-la d'alguna manera— de ressonàncies històriques molt inquietants”.

En un to similar, Puig va qualificar d'“absurdes, insensates, inoportunes i molt irresponsables” les propostes de Gordó, que va agregar, no ajuden al diàleg. “Els independentistes i el Govern de Rajoy es retroalimenten en una espècie de ruleta russa a la qual estan abocant la societat espanyola”, va afegir el valencià.

El rebuig a les declaracions de Gordó també el van compartir els partits catalans. A les files socialistes, el líder del PSC, Miquel Iceta, les va qualificar de “despropòsit i barbaritat”. Iceta creu que la postura del conseller representa “una perspectiva de gairebé ‘els donarem el carnet de catalans si volen”, la qual cosa el líder del PSC veu com un camí fatal per mantenir relacions amb aquestes comunitats.

La candidata de Ciutadans a les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, Inés Arrimadas, va afegir que la proposta de Gordó és inqualificable i mancada de sensatesa. No obstant això, la portaveu de Ciutadans (C’s) a la Comunitat Valenciana, Carolina Punset, va aprofitar per atacar Puig, a qui va assenyalar com “l'última persona legitimada per criticar el pancantalisme”. I ho va justificar: “El seu conseller d'Educació ha defensat públicament l'annexió de la Comunitat Valenciana al que els independentistes catalans anomenen Països Catalans”.

El PP, per la seva banda, ha fet bandera contra el pancatalanisme. El sotssecretari de Comunicació del partit, Pablo Casado, va insistir que el suposat expansionisme català és “un disbarat, una absoluta burla a catalans, valencians i balears”. El candidat del PP a presidir la Generalitat, Xavier García Albiol, va dir de la proposta de la Gran Catalunya: “Quan es fa una proposada fruit de la ignorància i l'atreviment, moltes vegades val la pena no fer-los cas”.

Les paraules de Gordó no han trobat suport a les files del sobiranisme. El candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva, no va voler pronunciar-se ahir sobre els comentaris del conseller de Justícia català. Va argumentar que la seva candidatura està composta per persones de diferents sensibilitats que comparteixen l'objectiu de la independència. Encara que cap partit sobiranista rebutja el concepte dels “Països catalans” només la CUP fa d'això un principi bàsic. Convergència i ERC sostenen que Balears i la Comunitat Valenciana han de decidir sense pressions externes el futur que millor els convingui.

Mentre, el líder de Podem, Pablo Iglesias, va evitar entrar en consideracions, ja que el seu partit pretén evitar el debat sobre el sobiranisme de cara a les eleccions del 27-S. “Que no s'emboliquin en banderes els que tenen comptes a Suïssa. Els que s'emboliquen en aquestes banderes són els enemics més grans de la pàtria (...) Alguns volen que el debat a Catalunya sigui diferent, sobre els països catalans o la irrompible unitat d'Espanya, però no ens portaran a aquest terreny”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_