Selecciona Edició
Connecta’t

El Regne Unit i l’Iran restableixen relacions i reobren les seves ambaixades

En la primera visita oficial d’un canceller britànic a Teheran des del 2003, Hammond s’entrevista en primer lloc amb el ministre del Petroli

Hammond arriba a Teheran en un avió de la Royal Air Force amb les banderes britànica i iraniana.
Hammond arriba a Teheran en un avió de la Royal Air Force amb les banderes britànica i iraniana. REUTERS

El ministre d'Exteriors britànic, Philip Hammond, va reobrir aquest diumenge oficialment l'ambaixada britànica a Teheran, tancada fa quatre anys després que centenars de manifestants ataquessin la legació.

L'Iran i el Regne Unit han reobert avui les seves ambaixades de manera simultània amb motiu de la visita oficial de Hammond a Teheran, la primera d'un canceller britànic a l'Iran des del 2003. L'ambaixada britànica va ser tancada el 2011, després que centenars de personen indignades per l'enduriment de les sancions pel programa nuclear iranià assaltessin aquesta seu diplomàtica davant la passivitat de la policia. En un gest de reciprocitat, Londres va expulsar al seu torn els diplomàtics iranians.

“Després de l'obertura de les ambaixades, les relacions bilaterals seguiran al nivell d'encarregats de negocis residents”, ha explicat el viceministre iranià d'Exteriors per a Assumptes d'Europa i Amèrica, Majid Tajteravanchi. “No és digne que els iranians viatgin als països veïns per sol·licitar el visat britànic”. El diplomàtic iranià s'ha mostrat confiat que “en els pròxims mesos la secció consular de la missió britànica començarà a fer els tràmits als ciutadans iranians”. Després de l'arribada al poder del president Hassan Rouhani, els dos països havien reprès el 2014 les relacions per mitjà d'encarregats de negocis no residents.

En la seva visita de dos dies a Teheran, el responsable de la diplomàcia britànica va preferir entrevistar-se primer amb el ministre del Petroli iranià, Bijan Namdar Zangueneh, i va expressar que el seu país “està disposat a importar cru, invertir en el sector petrolier i en els projectes de gas de l'Iran”. Al seu programa, Hammond també té previst reunir-se amb el seu homòleg iranià, Mohammad Javad Zarif, i amb el president del Parlament, Ali Larijani, entre d'altres.

La reobertura de l'ambaixada britànica ha estat un tema bastant polèmic per la premsa local i els diferents corrents polítics iranians van reaccionar de manera diferent. El diari Siasate Ruz s'hi va mostrar poc favorable, va qualificar el fet de “retorn de la vella guineu” i va criticar les postures “antiiranianes de Londres durant els 36 anys que han passat de la Revolució Islàmica.”

D'altra banda, el politòleg Sadegh Zibakalam va donar suport a la reobertura de les legacions. Zibakalam recorda que “la política exterior de tots els països coincideix amb els seus interessos nacionals” i després va qüestionar “els interessos que va tenir l'assalt a l'ambaixada britànica, en plenes negociacions nuclears fa quatre anys”, descrivint la ruptura de les relacions amb el Regne Unit com “l'últim pas cap a la congelació de les relacions de l'Iran amb la majoria dels països europeus.” "L'interessant és que fins avui cap grup ha reivindicat l'autoria de l'atac a l'ambaixada britànica.”

El diari moderat Mardomsalari, malgrat que va reconèixer al seu editorial l'hostilitat de les polítiques britàniques en les últimes dècades, va assenyalar al mateix temps que “l'aïllament voluntari, a través de la ruptura de relacions diplomàtiques amb alguns països com el Regne Unit, és com suïcidar-se per la por a la mort.”

El restabliment oficial de relacions bilaterals esdevé gràcies a l'acord aconseguit entre el règim de Teheran i les potències del Grup 5+1 (EUA, França, Rússia, Xina, el Regne Unit i Alemanya) sobre el programa nuclear iranià i per la gestió del Govern moderat de Hassan Rouhani, disposat a millorar la seva relació amb Occident.