Selecciona Edició
Connecta’t

El segell de Luis Suárez

L'ariet uruguaià resol per al Barça un partit molt competitiu i accidentat. Els blaugrana, molt fiables defensivament, no van concedir ocasions a un Athletic esllomat

Messi disputa la pilota amb Balenziaga.
Messi disputa la pilota amb Balenziaga. EFE

El Barça va fitxar Luis Suárez per guanyar partits com el d'ahir a San Mamés. Acostumen a ser trobades pesaroses, molt barallades, accidentades, sense gaire bons auguris per al favorit, sobretot pels antecedents, un malson en definitiva per a equips com el FC Barcelona. Un Neymar absent, es va saber de la presència de Messi per un barret a Balenciaga i un penal que li va parar Gorka. La cita era més propícia per a futbolistes meritoris, cap com Sergi Roberto; defenses de tija llarga, millor Vermaelen que Bartra; i porters seriosos que defensen l'àrea i el marc: va jugar Bravo. Les ocasions acostumen a ser escasses i s'imposa guanyar l'esquena dels centrals i afinar la punteria, cosa d’ariets, de nou clàssic, de davanters com Luis Suárez, decisiu a San Mamés sense necessitat de ser un colós, amb un Athletic apedaçat després de tanta Supercopa, Lliga Europea i Lliga.

Athletic, 0- FC Barcelona, 1

Athletic: Iraizoz; De Marcos, Laporte, Elustondo, Balenziaga (Bóveda, m. 49); Beñat, Mikel Rico (Gurpegui, m. 62); Susaeta, Eraso, Sabin Merino (Ibai Gómez, m. 62); i Aduriz. No utilitzats: Herrerín; Viguera, Aketxe i Lekue.

Barcelona: Bravo; Alves (Sergi Roberto, m. 18), Mascherano, Vermaelen, Alba; Rakitic, Busquets (Bartra, m. 66), Iniesta; Messi, Luis Suárez i Rafinha (Sandro, m. 82). No utilitzats: Ter Stegen; Bartra, Gumbau, Cámara i Munir.

Gol: 0-1. M. 53. Luis Suárez.

Àrbitre: Del Cerro. Va amonestar Elustondo, Eraso, Rakitic, Vermaelen, Ibai i Suárez.

53.000 espectadors a San Mamés.

L’Athletic amb prou feines va llançar a porteria. Aduriz només va sobresortir ahir per una puntada de peu a Busquets i a Gorka no li va quedar més remei que rendir-se a Luis Suárez. Amb un Balenciaga també lesionat, no va ser l'heroi blanc-i-vermell per un dia en una sèrie de tres partits que ha tingut diferents protagonistes, passatges oposats i els tres resultats possibles, l'últim favorable al Barça.

Al Barça li ha costat molt treure's del damunt l’Athletic. Ha jugat amb una gran incomoditat i un cert temor, espantat per la golejada de la Supercopa a San Mamés, sotmès també sovint al seu camp per l’alta pressió blanc-i-vermella, sense gaires línies de passada ni profunditat, massa petit i allunyat del marc d’Iraizoz. El recel blaugrana va contrastar durant molt temps amb la seguretat de l’Athletic, que desbordava confiança, sabedor que havia trobat amb la fórmula de negar el futbol del planter de Luis Enrique. Intensos i ordenats, els blanc-i-vermells es van batre de nou estupendament en el gruix del partit de Lliga. No van tenir, malgrat tot, la continuïtat de la Supercopa, esllomats de tant d’enfrontament, menys verticals i fiables, més vulnerables, sobretot perquè Elustondo sembla més un migcampista que un central, circumstància que penalitza quan l'ariet és un especialista com Luis Suárez.

Sense concessions

Igualat en competitivitat, el partit va quedar a càrrec de detalls com el d’Elustondo i dels possibles errors de la saga blaugrana, habitualment castigats per Aduriz. No hi va haver concessions per part del planter blaugrana, especialment seriós i en canvi va fluixejar Elustondo. No va encertar en un rebuig a l'àrea, va forcejar amb Suárez i l'àrbitre va xiular penal davant la sorpresa de San Mamés. No va semblar que hi hagués falta del mig de l’Athletic. Messi, tot i això, va fallar davant Gorka Iraizoz. El meta es va anticipar a la intenció del davanter, es va estirar a la seva dreta, va treure el braç i la pilota i va evitar el gol del 10, que ha fallat una quarta part dels xuts des dels onze metres: 14 sobre un total de 63 (22 %). L’argentí ja no sap cap a quina banda llançar, ahir al costat contrari del que és habitual, com si no es fiés de si mateix i del que es considera el seu racó de seguretat: a l'esquerra del porter, fort i a mitja altura.

Hi ha coses que no canvien, per bé o per mal, fins i tot en Messi, per més que la roda del futbol no sempre gira en la mateixa direcció. La fortuna va i ve, també al Barça, ara mateix un equip castigat per les lesions, les sancions i les circumstàncies, després d'una temporada de bufar i fer ampolles. Ahir Alves es va trencar, va caure Busquets i els futbolistes es van tornar a queixar de l'àrbitre, erràtic per a uns i altres, com va quedar clar en només una jugada: Sergi Roberto va centrar des de fora del camp, Elustondo hi va posar la mà i Del Cerro Grande va tancar els ulls.

Als blaugrana els faltava virtuosisme i jerarquia, precisió i atreviment, però no cedien cap metre a la pista, feres en el cos a cos, cada vegada més intel·ligents en la lectura de l’enfrontament. Davant la dificultat per elaborar el joc per dins, els blaugrana es van esforçar en les transicions i els canvis d'orientació després d'activar els laterals, com es va apreciar en el gol de Luis Suárez.

La jugada del gol

Rakitic va habilitar per l'esquerra el recuperat Jordi Alba i l'uruguaià va enviar la seva centrada a la xarxa, convertit definitivament en el jugador del partit, un malson per als centrals de l’Athletic. Messi va continuar pràcticament en blanc, amb Balenciaga i sense, atordit des de la fallada del penal detingut per Gorka. L’Athletic va acusar especialment la lesió del seu lateral amulet per la marca al 10. Va perdre força i orientació sortosament per al Barça. Els blaugrana van poder tancar llavors el partit, sobretot en un llançament de Sergi Roberto, excel·lent com a substitut d’Alves, fiable en defensa i incisiu en atac, un alleujament davant la maledicció que pateix Luis Enrique amb el lateral dret. Els del Barça no van encertar i van permetre l'arravatament de l’Athletic. No va ser una càrrega futbolística pròpiament sinó que va semblar més un acte de fe i de rebel·lia blanc-i-vermella, de no admetre la derrota de cap de les maneres, de reafirmació de l’Athletic.

Encara que Valverde va jugar la pilota amb un desplegament temerari que permetia situacions d'un contra un, l’Athletic no va aconseguir apuntar Bravo ni Messi cantar per fi gol davant de Gorka. Els blanc-i-vermells no van tenir arribada a l'àrea ni van aconseguir dominar el partit malgrat la dificultat blaugrana per tenir la pilota després de la lesió de Busquets. Hi va haver un moment de desgavell que no interessava gens al FC Barcelona. No va durar gaire perquè els blaugrana tancaven bé l'àrea de Bravo. Ja escarmentat després de la golejada de la Supercopa, el Barça va acovardir bé els espais i va trobar arguments convencionals per defensar el gol de Suárez.

Hi va haver fins i tot un punt d'èpica barcelonista, maltractat com s'havia quedat l'equip, exposat a la bravesa de San Mamés. La fi justificava els mitjans en el Barça. Calia ser contundent almenys a l'àrea pròpia després del 0-1. Ofensivament, en canvi, l'equip nota l'absentisme de Messi, cansat, responsabilitzat, necessitat d'aire després d'un 2015 exigent. No sembla que estigui en el seu millor moment de forma i troba a faltar Neymar. La recuperació del brasiler, decisiu per a les diagonals de Messi, afavorirà segurament el joc del 10 i servirà també d'alleujament a Luis Suárez. Davant la falta d'explosivitat i de fluïdesa, no queda més remei que encomanar-se al clàssic, a una bona defensa i un davanter centre que marqui el gol del triomf: Luis Suárez.