Selecciona Edició
Connecta’t

Apple destrona el Zurich

La botiga de la multinacional substitueix el cafè com a punt de trobada dels joves

Quatre joves es fotografien davant de la botiga d'Apple de Barcelona.
Quatre joves es fotografien davant de la botiga d'Apple de Barcelona.

Esteban Cortés fa 27 anys que treballa al Cafè Zurich. Situat al cor de la ciutat, en una cantonada de la plaça de Catalunya i a la sortida dels Ferrocarrils de la Generalitat, aquest cafè històric ha estat sinònim de trobada dels barcelonins durant dècades. Els qui el freqüenten asseguren que el Zurich és més que un bar. L'escriptor Hans Christian Andersen el va considerar un dels millors cafès d'Europa i per les seves taules hi han passat centenars de milers de cares anònimes des que va obrir el 1862. Primer com a cantina, i alhora com a refugi de viatgers. Més tard com a xocolateria i, finalment, el 1925, com a cerveseria. El seu nom fa honor a la beguda un zurich (un got de cervesa de barril), que podia consumir-se al local amb altres begudes com el xarop de grosella, la sarsaparrella. Als consumidors de cafè, a 35 cèntims, s'hi afegien unes gotes de ginebra o rom, sense cap cost addicional.

No obstant això, aquest lloc emblemàtic no passarà a la història pels seus cafès, sinó per haver estat durant dècades el punt on quedaven els barcelonins. “Ens veiem al Zurich”, era la frase més repetida per grups d'amics i parelles en apropar-s'hi el cap de setmana. “La majoria ni tan sols s'asseien a prendre alguna cosa a la terrassa, simplement era el punt de trobada de grups d'amics i de les cites dels joves”, relata l'Esteban. L'escena de joves nerviosos, mirant el rellotge, esperant la seva cita o les colles d'amics decidint el pla de la nit ha estat una constant a la cantonada on hi ha el bar.

Però els temps canvien. De poc ha servit que aquest local fos, en el seu moment, la trinxera de les forces republicanes o que a les seves taules es forgés l'assalt a el Banco Central, el maig del 1981. El Zurich no té wi-fi.

A pocs metres, a la ronda Universitat cantonada amb el passeig de Gràcia, la poma d'Apple hi llueix orgullosa. És el nou espai on centenars de joves se citen ara per quedar. Aquest és el nou espai on centenars de joves se citen ara per quedar-hi. L'estampa de pentinats impossibles, acne i mòbils a la mà, es repeteix, sobretot, quan arriba el cap de setmana. Entre les diferents tribus urbanes, els que acaparen les mirades són els swaggers. Hi passen la tarda, simplement s'hi estan.

Molts ni tan sols tenen un iPhone, però això no importa. Aquí el que hi prevalen són les càmeres de mòbil, capturant selfies. No superen la majoria d'edat, molts van néixer passada la frontera del 2000. Són joves d'entre 13 i 16 anys, que llueixen estilismes que s'escapen, en ocasions, de la moda imperant de la capital. El patró, en el cas de les noies són els pantalons curts, amb una copiosa capa de maquillatge i una bandana al cap. Els nois, amb pantalons dues talles més petites i amb pentinats elaborats, sense escatimar gens en gomina. Aquí es balla, riu, es coqueteja, i tot queda enregistrat als telèfons. L'objectiu és pujar-ho a les xarxes socials i aconseguir el màxim nombre de "m'agrada". Tot, cortesia de Tim Cook.

"Aquí no som tots swaggers, eh", retreu la Cris, una jove catalana que espera la resta de la colla mentre es retoca els cabells utilitzant la càmera del mòbil com a mirall. "Aquí és on quedem perquè ens queda més prop del metro i perquè hi ha wi-fi", etziba. Al seu costat, dues turistes japoneses intenten desplegar un mapa impossible de la ciutat. Després de minuts de lluita, es donen per vençudes i decideixen treure els telèfons per trobar l'hotel on s'allotgen. Beneït Tim Cook!.

Els nois de la botiga Apple s'entremesclen amb els turistes que paren davant del logo de la tenda per fotografiar-s'hi, així com els que utilitzen la xarxa per actualitzar les seves vacances a Facebook. Manu, un brasiler que fa dues setmanes que és a la ciutat, treu el portàtil, assegut a les escales de la botiga. Aprofita que té wi-fi gratuïta per pujar les fotos a la xarxa social. "És més barat que anar-me'n a un bar i demanar alguna cosa només per connectar-me a internet. A més, aquí pots passar tota la tarda entretingut veient la gent com va i ve", explica.

Mentrestant, al Zurich, un turista alemany pregunta des de la porta:

- Teniu wi-fi?

- Wi-fi no, whisky. Tenim whisky.

El Zurich seguirà sent un lloc per "desconnectar".