Selecciona Edició
Connecta’t

Un justicier sense causa

Pere Puig, el ‘xèrif d'Olot’, va assassinar els seus caps mentre esmorzaven en un bar de la ciutat. Després va conduir fins al seu banc i en va matar dos empleats

Pere Puig reconstrueix amb els Mossos com va matar els seus caps i dos empleats del seu banc.
Pere Puig reconstrueix amb els Mossos com va matar els seus caps i dos empleats del seu banc.

Al plató, assegudes sobre unes cadires de pell negres amb les potes metàl·liques, i sense deixar-se anar de la mà, la Joaquima i la Meritxell esperen. La suposada mèdium Anne Germain no es fa pregar. Apareix vestida de blanc, les saluda i tot seguit comença a explicar-los el que, segons ella, li diuen el Joan i l'Àngel Tubert, pare i germà de Meritxell, i marit i fill de Joaquima. El programa es va emetre el 5 de juliol de 2012, dos anys i mig després que Pere Puig disparés amb la seva escopeta de caça major i matés els Tubert, per a qui va treballar com a paleta durant 13 anys. Les dones volien saber que no van patir quan el conegut com el Xèrif d'Olot, per la seva tendència a disfressar-se amb un barret, una xapa al pit i dues pistoles de plàstic al cinturó, els va assassinar.

Va ser el matí del 15 de desembre de 2010. Pere Puig es va presentar a La Cuina de l’Anna a les 7.45 hores. Els seus caps estaven asseguts en una taula allargada, al fons del local, amb més gent. Esmorzaven bé, amb plat, forquilla, ganivet i porró, quan van veure que hi entrava el seu empleat, que acabava d'aparcar a la porta. Carregava el seu rifle semiautomàtic Verney-Carron de caçador. No se'n va estranyar ningú. Puig també era un habitual del bar, un home discret que no havia donat mai cap problema. Puig es va col·locar davant del Joan, molt a prop, el va encanonar i li va disparar al pit. Al seu fill només li va donar temps a dir “què fa aquest boig!”. Sense moure's del lloc, Puig va girar l'arma i va descarregar també contra ell. Diversos comensals van aconseguir amagar-se sota la taula.

Amb el rifle a la mà, va sortir del bar sense que ningú s'atrevís a frenar-lo, va pujar una altra vegada al seu tot terreny Suzuki de color blau i va conduir en línia recta fins al seu banc, la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, que acabava d'obrir. Va deixar el jeep enmig del carrer, que té un carril per a cada sentit, amb els quatre intermitents posats i en va baixar. Dins del banc hi havia el sotsdirector Rafael Turró, la caixera Anna Pujol i dos clients. Puig va disparar dues vegades a Turró, que va intentar incorporar-se després del segon tret. Després va carregar contra l'Anna, encertant-la al cap. Al carrer, dos agents de la Policia Local d'Olot s'havien apropat al cotxe de Puig per multar-lo quan una dona que treballava a la botiga de davant del banc, va sortir corrents. “Rafa, aneu cap dins, que hi ha un home fotent trets!”, va dir al policia local. No va tenir temps de fer-li cas. Puig ja sortia del banc caminant, tranquil, amb la pistola apuntant a terra. 

Fitxa tècnica de l'assassí

Dades personals. Pere Puig Puntí, de 63 anys. Nascut a Sant Esteve d'en Bas, un poble de 3.000 habitants, al costat d'Olot. 

Tipologia. Va matar quatre persones.

Víctimes. Els seus caps, Joan i Àngel Tubert, i dos empleats del seu banc, Rafael Turró i Anna Pujol. 

Perfil. Puig era un paleta discret i en ocasions excèntric que es vestia de xèrif. Estava solter i vivia amb el seu pare.

Mòbil. Econòmic.

La seva caiguda. Ell mateix es va lliurar. 

Què se'n va fer? Compleix 60 anys de presó.

En aquell mateix moment el van detenir, sense que s'hi resistís. Va explicar als policies que ho tenia planejat, que els Tubert li devien diners i se n'havia afartat. I que al banc, l'havien entabanat. Que tenia un deute de 4.500 euros d'una targeta de crèdit i que era impossible que ell s'hagués gastat aquells diners.

“Va dir que no volia lliurar-se a la policia, que volia disparar perquè li disparessin i el matessin”, explica l'inspector dels Mossos d'Esquadra Josep Monteys. Però no ho va fer. “Potser el fet que els policies ja estiguessin a la porta va impedir que reaccionés com havia pensat”, conjectura l'inspector. “Vaig veure la policia que venia, vaig obrir la porta, vaig aixecar els braços i em vaig entregar”, va resoldre Puig durant el judici.

Els psiquiatres van concloure que el Xèrif d'Olot no tenia cap malaltia mental. “És un home desconfiat, amb molta autoestima i seguretat, i amb un elevat concepte de si mateix, que no sempre es comporta segons la norma social”, van afirmar durant la vista. “Cap explicació, cap carta, ni un missatge, ni res... Ara mateix ni em mira a la cara, que ja és el que ha de ser”, li va retreure la Joaquima, que va declarar davant el jutge, amb Puig, que havia estat l'empleat de confiança del seu marit, assegut a pocs metres d'ella, moix. Després va pujar a l'estrada la Meritxell, que plorant va admetre: “Em costa dir-ho, però de tots els treballadors que tenien era de qui millor parlaven”. El xèrif va ser condemnat a 60 anys de presó.