Selecciona Edició
Connecta’t

La Hisenda catalana, pas a pas

La Generalitat desenvolupa el futur de la seva Agència Tributària amb cautela i ara com ara sense resultats. El Govern de Mas va licitar un nou sistema d’informació tributària a l’abril

Artur Mas, durant una roda de premsa en una foto d'arxiu.
Artur Mas, durant una roda de premsa en una foto d'arxiu.

La futura Agència Tributària de Catalunya és un dels estaments clau en els quals ha treballat el Govern d'Artur Mas durant els últims dos anys per apuntalar el seu repte sobiranista. Ho ha fet amb tacte per evitar una altra impugnació per part de l'Executiu de Mariano Rajoy i marcant diferents etapes, però la realitat és la que és: l'organisme s'encarrega del control i la recaptació bàsicament de l'impost de transmissions patrimonials i del de successions i donacions i intenta que els contribuents catalans li confiïn les seves dades fiscals per començar a aglutinar informació tributària que, fins ara, només està en mans de l'Estat espanyol.

L'embrió d'aquest projecte es remunta al febrer del 2014, amb la signatura d'un conveni amb les quatre diputacions catalanes que li permetien perllongar els braços de les quatre oficines de l'ens creat el 2007 i que té més d'un centenar d'oficines, totes dependents d'aquests organismes supramunicipals. A finals de juliol el mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar la idea de com s'havien d'articular els diferents estaments necessaris per vestir una Hisenda pròpia en una Catalunya independent i la seva filosofia com a organisme recaptador: un model a l'estil suec o australià basat en la col·laboració amb el contribuent i no en una relació en la qual dominen les mesures coercitives, de la qual el Govern català acusa l'Agència Tributària de l'Estat.

La base d'aquesta concepció procedeix dels diversos informes elaborats per la Generalitat. L'Executiu autonòmic ha treballat per dues vies diferents: una l'ha gestionat el Departament d'Economia, del qual penja orgànicament l'acció de l'Agència Tributària actual. L'altra, amb tints més polítics i amb una visió més estratègica i a llarg termini, l'ha dissenyat el de Presidència –controlat per Mas i per la seva mà dreta, Francesc Homs–, i s'ha centrat en el desenvolupament d'aquesta futura estructura, clau en l'ariet sobiranista.

Però els treballs duts a terme fins ara no han estat únicament ideològics: també tenen un important vessant tècnic que ha passat pràcticament desapercebut. Fa quatre mesos l'Executiu català va adjudicar a la multinacional nord-americana de tecnologia i consultoria IBM un contracte per crear un nou sistema d'informació tributària, després de gairebé sis mesos durant els quals les empreses interessades van poder presentar les seves propostes. El plec de condicions, publicat l'últim cap de setmana d'abril al Butlletí Oficial de l'Estat, destacava que l'objectiu de la licitació era la realització d'un projecte per a “la conceptualització, la definició dels procediments i la implantació” de la primera fase d'un sistema de gestió tributària, així com de “les eines necessàries per al seu desplegament”. I advertia que el nou sistema haurà de conviure durant un temps amb el programa informàtic que utilitza actualment l'Agència Tributària, anomenat Gaudí, els primers passos a l'Administració del qual van ser polèmics: el seu desenvolupament es va licitar per 13,8 milions d'euros i es va acabar disparant el preu per problemes continus en el seu desenvolupament. 

Adjudicació a IBM

En el cas de l'última licitació a IBM, el pressupost base ascendia a 2,1 milions d'euros però l'import total del contracte adjudicat a IBM es va quedar en menys d'1,3 milions d'euros, menys de 10 vegades del que va costar inicialment Gaudí. La firma nord-americana tindrà 12 mesos per dur-lo a terme, motiu pel qual els resultats començaran a ser visibles en menys de sis mesos. Es dóna la circumstància, a més a  més, que IBM és una de les empreses que col·labora més estretament amb l'Agència Tributària en el conjunt de l'Estat espanyol, fins al punt de ser un dels seus principals proveïdors informàtics.

El plec de condicions de la licitació de l'abril podria qualificar-se de caut. A més d'advertir que al principi haurà de conviure amb el sistema Gaudí per després assumir les seves tasques, el text assegura que en una primera fase el sistema haurà de ser capaç de gestionar tot allò relacionat amb l'impost de patrimoni i l'impost sobre estades turístiques, la taxa que paguen els turistes per pernoctar a Catalunya. Però aquest mateix document destaca que, en el futur, l'aplicació haurà de ser "generalitzable a qualsevol figura tributària".

La futura aplicació que haurà de desenvolupar IBM haurà de poder fer un seguiment "de 360 graus" (relacions de parentesc incloses) de tots els contribuents catalans, de les seves obligacions tributàries i dels seus actius. Però l'esquema que consta en el plec de condicions també adverteix que haurà de tenir interoperabilitat amb l'Agència Tributària espanyola i l'Administració general de l'Estat.