Selecciona Edició
Connecta’t

El líder radical de Syriza afirma que vol cancel·lar el rescat grec

25 diputats rebels de la formació de Tsipras formen grup parlamentari i nou partit

Tsipras, aquest dijous durant la reunió amb el president grec.
Tsipras, aquest dijous durant la reunió amb el president grec.

El corrent radical de Syriza, la Plataforma d'Esquerra, ha anunciat aquest divendres que presentarà la seva pròpia llista en les gairebé segures eleccions anticipades gregues, després de la dimissió del primer ministre, Alexis Tsipras. Els comicis se celebraran tret que el president del partit conservador grec Nova Democràcia, Vangelis Meimarakis, aconsegueixi formar govern després d'haver rebut el mandat del president de la República, Prokopis Pavlópulos. El propòsit de Meimerakis sembla condemnat al fracàs en no disposar de prou suport.

Panayotis Lafazanis, el líder d'Unitat Popular, el nou partit sorgit de l'escissió de Syriza, ha explicat que l'objectiu de la seva formació és posar punt final a l'acord signat amb els creditors per al tercer rescat a Grècia i que, si fos necessari, una sortida "ordenada" de l'euro.

En la seva primera compareixença davant la premsa, el líder d'Unitat Popular ha indicat que el nou partit oferirà "una alternativa realista" a l'acord i que treballarà per anul·lar-lo i per eliminar el deute grec, que proposen no pagar.

"Ens convertirem en una força política gran i decisiva", ha augurat, i ha aclarit que la seva formació, de la qual formen part 25 antics diputats de Syriza, "intentarà expressar l'esperit i la substància del 62% que van votar no a l'austeritat" en el referèndum del 5 de juliol passat.

Al grup Unitat Popular no hi són ni el polèmic exministre de Finances Iannis Varufakis ni la presidenta del Parlament, Zoi Konstandopulu; tots dos van votar en contra del tercer rescat divendres passat. Entre els 25 diputats rebels sí que figuren, no obstant això, alguns dels ministres defenestrats per Tsipras al juliol en la remodelació del Govern, com l'antic número dos de Defensa, Costas Isichos, i el responsable de Seguretat Social, Dimitris Stratulis. També s'ha sumat a Unitat Popular el conegut economista Costas Lapavitsas.

L'anunci de la Plataforma d'Esquerra liderada per Lafazanis que crearà un nou partit contenia serioses crítiques a Tsipras per "mostrar una nova cara completament oposada a la de Syriza". "Les eleccions anticipades que ha decidit Alexis Tsipras se celebraran per enterrar l'orgullós no del referèndum [del 5 de juliol], per enterrar la lluita antirescat i les esperances de la gent. Als grecs se'ls demana ara que s'estrenyin la soga al voltant del coll i que donin suport a un nou memoràndum. La Plataforma d'Esquerra, fidel als compromisos de Syriza, congruents amb el no del poble grec, enarbora la bandera de la lluita per sortir de la crisi...", assenyala l'anunci, fet hores abans que es conegués la formació del grup parlamentari propi d'aquesta facció, la més important i organitzada de Syriza.

Amb els seus 25 escons el grup parlamentari de Lafazanis es converteix en el tercer més important de la Cambra, per davant del dels neonazis d'Alba Daurada. D'aquesta manera, el mandat de formar govern recauria sobre ells i no sobre el partit neonazi, com estableix la Constitució. La formació d'un grup parlamentari li serviria a més per aprofitar-se dels privilegis dels partits amb representació parlamentària de cara a les futures eleccions.

L’intent de Nova Democràcia

Si Meimarakis no aconsegueix crear un Executiu, com preveuen els analistes, el mandat exploratori passarà a les mans del representant d'Alba Daurada, com a tercera força parlamentària o, en defecte d'això, al partit sortit de l'escissió de Syriza si finalment forma el seu propi grup parlamentari.

La data dels comicis dependrà llavors de l'ús que facin els partits del seu torn per formar govern, però oscil·larien entre finals de setembre i principis d'octubre.

Tsipras va dimitir aquest dijous en assegurar que el seu mandat ha acabat després de pactar el tercer rescat amb les institucions i que ara és el moment que el poble grec decideixi mitjançant el seu vot si legitima la seva gestió.

Pel que fa a aquest procés, la presidenta del Parlament ha criticat durament el president Pavlópulos per haver manejat la crisi oberta per la dimissió de Tsipras "amb una urgència anticonstitucional". En un comunicat de la seva oficina, Konstandopulu, coneguda per la seva acusada ortodòxia formal i que en les anteriors votacions parlamentàries va obstruir el procés per qüestions de procediment, ha dit que el president Pavlópulos ha ignorat per complet la seva responsabilitat constitucional a l'hora de verificar l'acreditació de cada grup parlamentari abans de rebre el mandat corresponent.

MÉS INFORMACIÓ