Selecciona Edició
Connecta’t

Abús del decret llei

Cal limitar de seguida l’ús d’un procediment legislatiu que es va crear per a situacions d’“extraordinària i urgent necessitat”

El 34% de les iniciatives legislatives que ha tramitat el PP aquesta legislatura s'ha fet per decret llei: 73 de les 216. Amb això, el Govern de Mariano Rajoy bat el rècord en una pràctica que deteriora la qualitat democràtica i erosiona greument el principi de separació de poders. Aquest procediment implica que la norma és aprovada pel Govern i entra en vigor sense que hi hagi intervingut el Parlament. Malgrat que ha de ser convalidada pel Congrés en el termini de 30 dies, quan el Govern té majoria absoluta, com passa ara, pot impedir que la convalidació es tramiti com a proposta de llei, així que evita que puguin presentar-se esmenes i impedeix que es produeixi un debat parlamentari amb capacitat d'incidir en el text.

Aquest mecanisme legislatiu va tenir el seu auge la primera meitat del segle passat, però va anar desapareixent de les legislacions europees i en les poques on perviu ho fa com un recurs d'urgència per a situacions excepcionals. L'article 86 de la Constitució reserva el decret llei per a casos d'“extraordinària i urgent necessitat” i exclou que es pugui utilitzar en assumptes la regulació dels quals exigeix una llei orgànica. El problema és que deixa a criteri del Govern decidir quan es dóna aquesta situació.

Els primers anys de la democràcia, Adolfo Suárez va utilitzar aquest recurs per esquivar resistències en un moment en què el canvi polític s'obria pas amb dificultat, com la legalització dels partits o la regulació de la vaga. Malgrat tot, en les primeres quatre legislatures el recurs al decret llei no va superar mai el 20% de les iniciatives legislatives. Però a partir del 1993 tant els governs del PP com els del PSOE l'han utilitzat cada vegada amb més freqüència i descaradura, fins arribar a la situació actual, que pot qualificar-se de frau de llei. L'abril del 2007, el Tribunal Constitucional va anul·lar l'anomenat decretazo pel qual el Govern d'Aznar va canviar el 2002 la normativa laboral per no considerar que obeís a una situació excepcional, però no ha servit de correctiu. Ara té pendent de resolució un recurs contra un altre decret de Rajoy que va modificar ni més ni menys que 26 lleis. És més que discutible que puguin catalogar-se com d'“extraordinària i urgent necessitat” decrets com el que va permetre a Rajoy nomenar de nou per majoria simple, i no de dos terços, el president de RTVE, o el que va imposar el copagament en els medicaments als pensionistes. Cal posar fi de seguida a aquest abús i, en tot cas, és un dels punts que s'han de revisar en una eventual reforma constitucional.