Selecciona Edició
Connecta’t

Tramposos a Wall Street

El supervisor borsari dels EUA destapa els fraus per l'ús d'informació privilegiada

Tramposos a Wall Street

L'ús d'informació privilegiada és un mal endèmic de totes les borses. La diferència és que en alguns mercats com el nord-americà el supervisor (SEC, segons les seves sigles en anglès) és molt més actiu a l'hora de perseguir aquells inversors que fan trampes. A Wall Street es recompensa amb sumes milionàries els espietes, és a dir, els que denuncien pràctiques il·legals que serveixen al policia borsari per destapar trames corruptes. A més, la SEC sap que l'insider trading, com es coneix en l'argot la informació privilegiada, és molt fàcil de detectar (la cotització d'un valor cau o puja de forma sospitosa abans que es comuniqui una notícia), però difícil de demostrar. Per això, i a manera d'avís a navegants, l'organisme presidit per Mary Jo White publica amb tots els detalls com maniobren els tramposos del parquet. Aquests són alguns dels últims casos destapats per la SEC.

Un fàrmac fallit. Genta és una empresa farmacèutica que experimentava amb un nou producte per tractar el melanoma. La doctora Loretta Itri era la responsable de l'equip d'investigació de la companyia i sabia que els resultats de les proves eren negatius. Un dia abans de publicar les conclusions, Itri va trucar a un amic, Neil Moskowitz, per avisar-lo del que passaria. Tots dos van vendre les seves accions de Genta just abans que la companyia perdés el 70% del seu valor.

L'auditor en sabia massa. Donald S. Toth era soci d'una firma d'auditoria amb seu a Atlanta. Un dels seus clients era O’Charley’s, una cadena de restaurants cotitzada a la Borsa. En una reunió per analitzar una sèrie de temes fiscals, els directius d'O’Charleys van confessar a Toth que un altre grup, Fidelity National Financial, presentaria una oferta per fer-se amb la companyia. Tot just acabada la trobada, Toth va donar ordres al seu agent de comprar accions i va aconsellar a diversos amics que fessin el mateix. Dos mesos després, quan l'oferta es va fer pública, els títols d'O’Charley’s es van disparar un 42%.

Una cascada de tramposos. Christopher Saridakis era un dels principals directius de GSI Commerce, una companyia de comerç electrònic amb seu a Filadèlfia. Com a alt executiu, Saridakis va estar al corrent des del principi de l'oferta d'eBay per comprar la companyia. Va trencar el seu compromís de confidencialitat explicant-ho a uns familiars que van comprar accions. Després va avisar dos amics que al seu torn van anar escampant el rumor. En total, 15 persones es van lucrar de la pujada a Borsa de GSI quan es va materialitzar la compra.

Confessions a l'estació de tren. Steven Metro treballava a Simpson Thacher & Bartlett, una firma d'advocats de Wall Street. D'amagat, Metro accedia a la informació confidencial sobre algunes companyies cotitzades que treballaven en diferents operacions corporatives. L'advocat es reunia amb un contacte regularment en una cafeteria i li passava la informació. Aquest intermediari al seu torn se citava amb Vladimir Eydelman, un broker que treballava a Oppenheimer, sota el rellotge de l'estació de ferrocarril Grand Central de Nova York. En aquestes fugaces trobades, li ensenyava en un tovalló o un post-it el símbol del valor que protagonitzaria una compra i immediatament el llençava o se'l menjava. Amb aquesta informació, l'agent comprava accions. Aquest esquema es va allargar durant quatre anys i els participants van guanyar 5,6 milions de dòlars en una dotzena de fusions.

Dos marits indiscrets. La SEC va descobrir dos casos sense relació entre ells però amb el mateix modus operandi: els homes espiaven les seves dones, executives totes dues d'empreses de Silicon Valley. En el primer frau, Tyrone Hawk escoltava les converses telefòniques de la seva esposa, alta executiva d'Oracle, sobre la compra d'una altra companyia, Acme Packet, de la qual va comprar accions. Per la seva banda, Ching Hwa Chen va vendre títols d'Informatica Corp, on treballava la seva dona, en escoltar que l'empresa incompliria els objectius de beneficis per primera vegada en 31 trimestres.

Traïció al club de golf. Eric McPhail jugava a golf en un club de Waltham (Massachusetts). Allà va fer amistat amb un alt executiu de l'empresa American Superconductor, especialitzada en tecnologia energètica. Entre green i green, parlaven sobre la marxa de la companyia, els contractes que signarien i els moviments corporatius previstos. Aquesta informació McPhail la compartia a través del correu electrònic amb sis jugadors més de golf.

Notes de premsa. Michael Dupré treballava en una firma especialitzada en relacions amb inversors que prestava serveis a empreses cotitzades. El seu lloc li obria les portes a dades sensibles de les companyies, entre ells les notes de premsa. Dupré accedia als comunicats de la societat abans que es fessin públics, i en funció de la informació que aquests contenien comprava o venia accions. En total, es va aprofitar de més d'una dotzena de clients i va obtenir unes plusvàlues superiors al milió de dòlars.

Un analista i un agent de Borsa, queden entesos . Gregory Bolan era analista de valors a Wells Fargo. La seva feina consistia a estudiar una companyia i emetre un informe als seus clients amb la recomanació de comprar o vendre accions de l'empresa. Com sabia que aquests informes, quan eren públics, tenien un impacte en la cotització del valor, Bolan li filtrava prèviament el contingut dels mateixos a un company que treballava a la taula d'intermediació del banc perquè operés anticipant-se a la resta d'inversors.

Enfilats a un ‘hedge fund’. Jordan Peixoto era analista al hedge fund Pershing Square. Sabia que el gestor del fons faria públics uns comentaris molt negatius sobre Herbalife i va compartir aquesta informació amb el seu company de pis, Filip Szy. Tots dos van comprar derivats per aprofitar-se de la caiguda que tindria Herbalife a la Borsa quan es conegués la notícia.

Un restaurant de Manhattan. William Redmon era el conseller de la companyia d'enginyeria GenTek. Acostumava a anar a sopar a un restaurant italià de Manhattan regentat per Stefano Sinorastri. Amb el temps tots dos es van fer amics i xerraven de coses, de persones, però també de la feina de Redmon. En funció de les confessions que li feia el seu client, Sinorastri va anar comprant i venent accions de Gentek i va aconseguir importants plusvàlues.