Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament alemany aprova per àmplia majoria el rescat de Grècia

Holanda vota aquest dimecres l’aprovació de 86.000 milions per a Grècia

Merkel xerra amb Schäuble, ministre de Finances, i Gabriel, líder socialdemòcrata, aquest dimecres, abans de la votació.
Merkel xerra amb Schäuble, ministre de Finances, i Gabriel, líder socialdemòcrata, aquest dimecres, abans de la votació. REUTERS

El Parlament alemany ha aprovat per àmplia majoria el tercer rescat per a Grècia per un total de 86.000 milions d’euros. Dels 585 diputats alemanys que han anat a la sessió –n’hi ha un total de 631–, 454 hi han votat a favor, 113 en contra i 18 s’han abstingut.

Malgrat que l’aprovació no corria perill gràcies al suport incondicional dels diputats socialdemòcrates i Verds, la votació era crucial perquè podia il·lustrar el nivell d’autoritat que la cancellera alemanya encara exerceix sobre els 311 diputats que integren el grup parlamentari democristià.

La primera vegada que el Bundestag es va reunir per aprovar l’ajuda a Grècia, el 2010, quatre diputats democristians hi van votar en contra. El 17 de juliol passat, els rebels van augmentar a 60 –a Alemanya la Constitució garanteix la llibertat de vot als diputats–. Ara falta veure quants diputats democristians hi ha entre els que hi han votat en contra, les abstencions i les absències. Si es ratifica que, com es preveia, un gran nombre de diputats democristians no han donat suport al rescat, la famosa reputació de Merkel com una líder política invulnerable quedarà feta miques. El resultat de la votació també pot afectar l’autoritat de Wolker Kauder, l’influent cap del grup parlamentari democristià, que va amenaçar amb represàlies els diputats rebels.

Merkel no ha intervingut en la sessió i ha cedit la paraula al ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, màxim representant del sector més dur contra Atenes a l’Eurogrup, que ha defensat aquest dimecres un tercer rescat per a Grècia perquè només així pot tornar a créixer l’economia hel·lena, encara que ha subratllat que els ajustos són “irrenunciables” per seguir en l’euro.

Malestar a Holanda

El juliol passat, Marc Rutte, primer ministre liberal holandès, va admetre que havia trencat la promesa electoral efectuada el 2012 de no acceptar un nou rescat per a Grècia. “Dos suports d'aquesta classe han estat suficients”, va dir llavors. Ara que la tercera injecció financera és una realitat, assegura que “en política és inevitable fer concessions, però ningú ho notarà a la butxaca a casa”.

Les dificultats gregues li costaran a Holanda 5.000 milions d'euros. La xifra, confirmada per Jeroen Dijsselbloem, titular de Finances, divideix el Parlament i molesta especialment Geert Wilders. El líder de l'extrema dreta ja ha amenaçat de presentar una moció de censura durant el debat sobre el particular, previst per a aquest dimecres. Malgrat que la resta dels partits no comparteix la seva tàctica, les crítiques a la postura del Govern seran molt dures. En particular, les dels liberals de dreta, grup del mateix Rutte, que lamenten la negativa del Fons Monetari Internacional a donar suport, ara com ara, al pacte comunitari per a Grècia. Aquest dimarts, no obstant això, els liberals van confirmar “amb un nus a l'estómac” que es posaran de part de l'Executiu. D'aquesta manera, la coalició de centre-esquerra disposarà de majoria a la Cambra.

Malgrat que Wilders és el major crític de la sustentació prestada, els sondejos sobre l'índex de popularitat del Govern mostren els temors i el cansament de l'electorat davant les reiterades injeccions monetàries que ha necessitat Atenes. A finals de juliol, la meitat dels votants pensava que Holanda s'hauria d'haver oposat al tercer rescat. Un 40% estava d'acord amb alleujar les dificultats dels grecs. Aquest baix to és el que espera aprofitar Wilders per fer-se sentir de nou amb força. “El primer pagament va ser un error majúscul. El que ha vingut després és un insult”, repeteix. “Si Grècia vol auxili, ha de fer concessions i ser creïble”, va repetir el primer ministre Rutte en vigílies de la trobada parlamentària.