Madame Bovary som tots
Una ruta turística per Ry, el poble que va inspirar Flaubert, dues adaptacions al cinema i una nova traducció recalquen la immortalitat del personatge
Els edificis d'aquest allargat carrer comercial tenen les bigues de fusta a la vista, com és obligació en aquest racó de la geografia francesa. L'establiment de Michel, una barberia a l'antiga amb cadira reclinable que cobra 12 euros per tallar, pentinar i afaitar, continua sent el més veterà del lloc. El segueixen de prop una drogueria, una floristeria, dues carnisseries, un forner que ven especialitats locals i diverses botigues d'ultramarins sortides d'una altra època, disposades al llarg d'aquesta petita artèria que avança en direcció al Crevon, l'afluent que marca els límits d'aquesta pintoresca localitat. Som a Ry, el poble de la Normandia profunda que hauria inspirat Gustave Flaubert a l'hora d'idear Yonville-l’Abbaye, aquell paratge fictici on transcorria la seva novel·la Madame Bovary.
Quan aquest escandalós llibre va aparèixer per entregues a finals del 1856, ningú va ser capaç de situar en el mapa el lloc on la protagonista posava fi als seus dies. Però, ja aleshores, els habitants de Ry van trobar semblances més que raonables entre el llibre i la realitat. Les coincidències entre les sumptuoses descripcions de Flaubert i la topografia del poble eren massa flagrants per ser casualitat. “Després, no hi ha res més a veure a Yonville. El carrer –l'únic carrer– llarg com un tret de fusell i vorejada per alguns negocis, s'interromp bruscament en el replec de la ruta”, va escriure Flaubert sobre aquest “poble mandrós”, “apartat de la plana” i situat “a vuit llegües de Ruan”. Tot coincideix. Aquí hi ha el rierol on “els nois es divertien pescant truites els diumenges”, el mercat principal de la comarca “amb un sostre de teules i sostingut per una vintena de pals” i fins i tot el suposat domicili del matrimoni Bovary, actual oficina del notari, dotat d'una sortida lateral que permetia que Emma entrés i sortís sense ser espiada pels seus veïns, que avui continuen retirant les cortinetes per observar el foraster.
La 68a traducció al castellà
Els infortunis d'Emma Bovary, aquella heroïna pàl·lida, fantasiosa i insatisfeta que “conservava a les comissures dels llavis aquell rictus que arruga el rostre de les fadrines i els ambiciosos que han anat de mal en pitjor”, es poden llegir en una nova (i excel·lent) traducció publicada per Eterna Cadencia, realitzada pel poeta i assagista argentí Jorge Fondebrider, que se suma a les 67 traduccions prèvies existents en castellà.
Vista l'obsessió estilística que tenia sempre Flaubert, la tasca ha resultat àrdua. “Em vaig fer a la idea que, si ell trigava dues setmanes a escriure mitja pàgina, jo no en podia liquidar una en mitja hora”, somriu Fondebrider. La seva versió inclou 500 notes a peu de pàgina amb informació sobre l'època de Flaubert, extractes de la seva correspondència i opinions d'experts.
Al traductor, no obstant això, li importa poc el personatge: “Bovary és el menys fascinant. Existeix un malentès fenomenal a considerar que els personatges són el centre d'aquesta novel·la. Tampoc importa gaire la trama, per més perfecta que sigui. Importa l'estil i la manera d'explicar”. “El que és curiós és que França, que mai va parar atenció a Flaubert, es torni a equivocar posant l'ull en el personatge abans que en l'escriptor”, conclou.
Per respondre als escèptics que recordin que altres pobles comparteixen trets semblants, els vilatans compten amb un argument definitiu. Decidit a abandonar el lirisme de La temptació de sant Antoni, l'escriptura de la qual l'havia deixat insatisfet, Flaubert va voler inspirar-se en “un d'aquells incidents dels quals la vida burgesa està plena”. Buscant un cas real que inspirés la seva història, molts creuen que va topar amb un succés esdevingut a mitjan segle XIX en aquest poble de 700 habitants: el suïcidi de Delphine Delamare, una jove que es va donar la mort als 26 anys després d'acumular deutes impagables i tenir diferents aventures, i que va deixar una filla de sis anys de la qual mai es va ocupar gaire. És a dir, igual que el personatge de Flaubert. Si les suspicàcies subsisteixen, els autòctons repliquen que el seu marit, Eugène Delamare, va ser alumne del pare de Flaubert a Ruan. I que la seva mare fins i tot va prestar 3.000 francs al matrimoni, com testifica una acta notarial conservada a Ry. En un dels laterals de l'església, al porxo de fusta de la qual Claude Chabrol va filmar part de la seva adaptació amb Isabelle Huppert, hi ha la tomba de Delphine. Té una inscripció que dóna per segur un vincle que Flaubert mai va reconèixer: “Delphine Delamare, Madame Bovary, 1822-1848”.
El mercat d'Emma
En aquesta espècie de Flaubertlàndia, els comerciants no dubten a treure profit d'aquesta relació. Al carrer principal, una botiga de productes artesans anomenada El Mercat d'Emma ven mel, melmelada i galetes. Al mateix nom rendeix tribut la drogueria Emma, situada al lloc on hauria comprat l'arsènic amb el qual es va suïcidar. Sense comptar amb el cafè Le Flaubert, situat davant el restaurant Le Bovary, que serveix porc saltat à la moutarde a l'hora de l'esmorzar. La paradoxa és que aquest poble injuriat per Flaubert, que el va convertir en símbol de la mesquinesa provinciana, es mostri orgullós de ser el model que va inspirar l'autor. “Ry podria ser un poble com qualsevol altre. Si no ho és, es deu a Flaubert. El llibre li va donar una identitat pròpia”, explica Catherine Parmentier, una de les joves guies que condueixen l'anomenat Circuit Bovary, visites turístiques en les quals es llegeixen fragments de la novel·la. Les freqüenten professors de francès amb fetitxisme confés per la novel·la –que des del 2014 torna a formar part del programa del batxillerat– i noies adolescents fascinades per la destinació de la seva desgraciada heroïna.
El mateix opina Nicolas Bourgaud, de 42 anys, que regenta una rellotgeria fundada per la seva família fa gairebé un segle. El seu difunt pare, obsessionat per la novel·la, va crear als setanta un museu d'autòmats arcaic però encantador, en el qual va recrear amb 300 ninots mecànics els passatges més importants del llibre. “Tot el que va descriure Flaubert és la pura veritat. Res ha canviat gaire: continuen existint els personatges envejosos, amargats i cornuts. A Ry es distingeix la mediocritat de la naturalesa humana en tota la seva esplendor”, afirma Bourgaud, que continua obrint el museu familiar per a grups amb cita prèvia.
Què té aquesta heroïna de fa segle i mig per continuar fascinant a la nostra època? La seva influència continua irradiant la literatura francesa actual, com demostren autors com Sophie Divry amb La condition pavillonnaire, una biografia d'una esposa insatisfeta en un suburbi residencial de la França d'avui, o Éric Reinhardt, que ha novel·lat a El amor y los bosques (Alfaguara) la tràgica existència d'una Bovary contemporània. A més, la tardor anirà acompanyada de dues noves adaptacions cinematogràfiques. La primera és Primavera a Normandia, que trasllada la història a l'actualitat inspirant-se en el còmic Gemma Bovery, a càrrec de la dibuixant britànica Posy Simmonds.
La segona, més fidel a l'original, porta el títol de Madame Bovary i està dirigida per la francesa Sophie Barthes, que va escollir l'actriu australiana Mia Wasikowska com a protagonista. “Bovary sempre serà un enigma, un personatge que intriga i captiva. Podem culpar-la dels seus errors, capritxos i desitjos, però alhora l'entenem. Amb els seus defectes i virtuts, ho té tot per ser una heroïna tràgica moderna”, respon Barthes. Madame Bovary, c’est moi? Potser ho siguem tots. Per a la directora, Flaubert va ser “un visionari” que va saber endevinar “els excessos que portava amb si el model capitalista”, cosa que també explicaria la seva notòria actualitat. Al final del llibre, el lector només aconseguia destriar dos vencedors: l'usurer Lhereux, responsable del deute de Bovary i propietari de mig poble, i el farmacèutic Homais, emblema del burgès arribista que arribarà al poder sota Napoleó III.
Sobre la firma
