Selecciona Edició
Connecta’t

Meitat galeria, meitat botiga pop art

Las Cosas de Martínez, al cor del barri de Gràcia, és un nou espai cultural

Espai central de la botiga galeria Las Cosas de Martínez.
Espai central de la botiga galeria Las Cosas de Martínez.

És un lloc que convida a entrar-hi i mirar. Pel seu peculiar espai, sostres alts de bigues de fusta en què s'albira a baix una gran sala de volta catalana, i per l'acurat marxandatge d'objectes amb Barcelona com a total protagonista. Meitat galeria d'exposicions, meitat botiga d'objectes peculiars –aquests dies de festes de Gràcia amb tasses de ceràmica i una sèrie d'espardenyes dedicades, Las Cosas de Martínez ocupa una part del que va ser una masia del municipi de Gràcia de finals del segle XIX, a un pas de la plaça de la Vila. Al capdavant del local/negoci hi ha una dona polifacètica, Inés García-Albi, que es va llicenciar en Història i és periodista i escriptora, i que va iniciar la marxa de Las Cosas de Martínez a finals de la primavera passada al crit de: “A reinventar-se”. “Jo ho definiria com un espai de coses de la cultura i botiga pop art”, resumeix.

La galeria botiga va ser una idea que, en realitat, té molt a veure amb casa seva. Un altre lloc singular: va ser una antiga fàbrica i taller de pianos fins a finals del segle passat. Està a un pas del local, tant que en algun moment els soterranis de tots dos edificis van estar comunicats, segurament quan tot el conjunt formava part de la masia. Unes sales subterrànies en les quals encara pengen algunes argolles, “devien ser per als animals”, suposa, i els passadissos dels quals arribaven fins a la veïna plaça. “Almenys això diu la memòria del barri”, explica García-Albi.

Espardenyes de les festes de Gràcia. ampliar foto
Espardenyes de les festes de Gràcia.

El que és l'actual sala d'exposicions de Las Cosas de Martínez –que deu el seu nom al fet que està a la cantonada del carrer de Martínez de la Rosa va ser sala de festes i, abans de la Guerra Civil, un petit club de boxa. Ja en la seva vida més recent va ser una botiga de pintures i, en la seva penúltima etapa, negoci de compravenda d'or. Moltes capes de ciutat entre vells murs. Van enderrocar falsos sostres que ocultaven les bigues de fusta i la volta catalana i parets de gres i gotejat aquella horrorosa pintura rugosa tan de moda entrada la segona dècada del segle passat que amagaven els autèntics murs de pedra i l'entrada del que sembla un pou. Així van descobrir la forma i materials originals del local, cosa que els ha suposat gairebé un any de desenrunament i rehabilitació.

“Les exposicions i esdeveniments les fem en aquesta sala però hi ha més espais”, explica la galerista mentre obre una gran i vella porta de fusta que comunica amb un altre soterrani. On acaba? No ho sap amb certesa, però tot apunta al fet que continuarà per algun lloc després d'un mur tapiat. Acaba de desmuntar La belleza escondida, la primera de les quatre exposicions que s'ha proposat organitzar, de moment. Eren 43 fotografies d'Imma González Prats, totes elles de Barcelona, amb qui la galerista s'ha associat per crear una marca pròpia: Barcelona Walls. “Imatges de la ciutat, d'alguns llocs supericònics, com la Pedrera o la Casa Batlló, però amb detalls no tan coneguts, altres cases i façanes també modernistes de l'Eixample amb històries particulars”, comenta la fotògrafa. Amb algunes d'aquelles imatges s'han realitzat taulells hidràulics, tasses, llibretes i clauers que es venen a la botiga. “No són uns souvenirs de tants, són fets per artesans i dissenyats a consciència”, explica García-Albi davant una de les prestatgeries d'espardenyes de firma, amb dissenys de Xano Armenter o Perico Pastor, per citar-ne només dos. Esclar que són les de Gràcia 2015 les que aquests dies tenen més èxit.

La veu de Gil de Biedma

Inés García-Albi camina amunt i avall, entre Gràcia i l'Arts Santa Mònica, on fa els últims retocs a l'exposició En paraules de Jaime Gil de Biedma, una mostra del poeta mort fa 25 anys –de qui era neboda que s'inaugura el 9 de setembre. “És una exposició sonora amb registres d'ell”, explica. No és la primera vegada que aborda la figura del poeta: va fer el documental Jaime Gil de Biedma. Retrato de un poeta a Televisió Espanyola fa cinc anys, quan se'n van complir 20 de la mort d'un dels referents de la generació dels 50. La galerista també té relació familiar amb Esperanza Aguirre. Però d'això prefereix no parlar-ne.

Seran precisament els il·lustradors, entre altres Luisa Vera, Marcos Isamat, Imma Pla, a més de Pastor i Armenter, els que protagonitzaran la segona exposició La Barcelona ilustrada, a la qual seguirà Barcelona grafitti. “Grafiters de Barcelona convertiran la sala en una gran pintada”, apunta la galerista. L'última de les mostres està dedicada als nens, Pequeña gran Barcelona, que seran els que facin els dibuixos. Las Cosas de Martínez serà un espai obert a la dinàmica vida cultural de Gràcia. “Llogarem la sala per a exposicions i col·laborarem amb iniciatives culturals i més coses”, resumeix García-Albi a l'entrada de Las Cosas de Martínez.

L'exposició dels il·lustradors té com a data prevista el novembre, quan el tràfec de la promotora amaini una mica. Col·laboradora del diari EL PAÍS i altres mitjans durant anys, va publicar el llibre Nosotras que contamos. Mujeres periodistas en el siglo XX (Plaza & Janés) i el 3 de setembre en publica un altre: Cuestión de educación, un encàrrec d'una editorial del sector. García-Albi explica que el llibre és el resultat de desenes d'entrevistes amb educadors i alumnes de col·legis de Bilbao, Madrid i Barcelona.