Selecciona Edició
Connecta’t

El mòbil muda de pell

Els telèfons, tal com els coneixem avui, desapareixeran. Però encara tindran més protagonisme a les nostres vides

Assistents a un partit de Lliga entre el Reial Madrid i el Barça.
Assistents a un partit de Lliga entre el Reial Madrid i el Barça.

No podem viure sense. Sentim pànic i fins i tot fòbia (nomofòbia) quan no el tenim a prop. És l'objecte que més temps passa amb nosaltres. Fins i tot supera les estones que dediquem als nostres éssers més estimats. El mòbil, company inseparable, en els seus poc més de 30 anys de vida s'ha convertit en el dispositiu tecnològic amb més adopció en la història de la humanitat. S'ha convertit en un fenomen global. Al món ja hi ha més mòbils que humans.

Els telèfons mòbils d'avui són, en realitat, potents miniordinadors connectats. Ens permeten fer la nostra feina o estudiar fora de l'oficina, ens entretenen i ens ajuden a estar en contacte amb desenes, centenars o, fins i tot, milers de persones a través de xarxes socials i aplicacions de comunicació.

Malgrat la seva sofisticació tecnològica, tot i anomenar-los telèfons intel·ligents, els mòbils d'avui en el seu aspecte són molt similars als de fa 10 o fins i tot 20 anys. Però, quin futur li espera, al mòbil?

Tenint en compte diverses tendències tecnològiques, m'aventuro a predir que el mòbil, tal com el coneixem avui, desapareixerà. Vegem, breument, quines són les tendències –i les reflexions que se'n deriven– que contribuiran a la desaparició del mòbil actual:

ADÉU A LA PETITA PANTALLA. Una de les limitacions més grans dels mòbils és la seva petita pantalla, que ens obliga a estar constantment mirant cap avall i adoptar una postura poc ergonòmica; i a haver d'ignorar l'entorn que ens envolta. Gràcies al desenvolupament d'ulleres de realitat augmentada (Google Glass), de realitat virtual (Oculus Rift, Hololens de Microsoft), i fins i tot gràcies a la potencial estimulació directa de la retina, podrem alliberar-nos de l'esclavitud d'haver de mirar sempre cap avall. De fet, el mercat global d'allò que es coneix com a pantalles muntades al cap (head mounted displays) s'espera que arribi als 12,28 milers de milions de dòlars l'any 2020.

LA PROLIFERACIÓ DE WEARABLES. Fa un parell d'anys ningú sabia què significava el terme wearable. Avui dia se'n parla com una de les tendències tecnològiques més importants, i trobem wearables a tot arreu. Els wearables són dispositius electrònics que portem posats, la majoria en forma d'accessori, i que monitoritzen aspectes com el nostre nivell d'activitat, les fases del son, el ritme cardíac o fins i tot els nivells de sucre a la sang. Una tendència relacionada són els xips implantables, que consisteixen en petits xips –anomenats lab on a chip– que s'implanten al cos i poden mesurar nivells bioquímics de la sang, cosa que és tremendament útil per a persones amb malalties cròniques (com la diabetis, per exemple) o per a atletes.

La majoria dels wearables d'avui es connecten al telèfon mòbil via Bluetooth. I tot i que sense el mòbil, que proporciona tant la capacitat de processament i emmagatzematge, com la de visualització de les dades, els wearables d'avui dia tindrien una utilitat limitada, l'adopció massiva de wearables comportarà una transformació dels mòbils.

EL RETORN DE LA VEU. Tornarem a fer servir la veu, avui dia la gran absent en les interaccions amb el mòbil, sobretot entre els més joves, que primordialment utilitzen el text per comunicar-se entre ells. Gràcies a avenços recents molt significatius en matèria de reconeixement del parla (el mercat del qual s'estima que arribarà als 113.2 milers de milions de dòlars el 2017 després d'un creixement anual sostingut de més d'un 16%), la veu ocuparà un paper més important en les nostres interaccions amb el mòbil a través d'assistents personals (Cortana, Siri) i interfícies basades en la parla, que originaran un concepte de mòbil diferent a l'actual.

D'INTERACCIÓ VISUAL A MULTIMODAL O CEREBRAL. Per què ens hem de limitar a la vista i la veu en la nostra comunicació a distància quan en realitat tenim cinc sentits? Les nostres interaccions amb el mòbil no seran exclusivament visuals i auditives, sinó que podrem incorporar el sentit del tacte –podrem enviar per exemple petons a la distància– o transmetre i reconèixer olors i gustos amb el mòbil, tal com il·lustra el treball del professor Adrian Cheok. Probablement, una de les fites més importants de la història de la comunicació a distància serà la capacitat de comunicar-nos amb el pensament. Encara que sembli ciència-ficció, avui ja podem controlar robots, helicòpters; moure braços o cames prostètiques, jugar a videojocs i enviar informació remotament simplement amb els pensaments. És el que es coneix com a interacció cervell-ordinador, que avui dia requereix posar-se una sèrie d'elèctrodes al cap. Amb la progressiva miniaturització de la tecnologia i els avenços en les tècniques d'intel·ligència artificial i de reconeixement de patrons, els prototips d'interacció cervell-ordinador seran cada vegada més petits i usables, de manera que en el futur podríem comunicar-nos en la distància simplement amb el nostre pensament.

L'ARRIBADA DEL MÒBIL INTEL·LIGENT. Encara que els anomenem telèfons intel·ligents, els mòbils d'avui no són gaire intel·ligents: tenen un coneixement molt limitat o nul sobre qui som, com ens sentim, o què estem fent, entre altres coses. No obstant això, en el futur els mòbils cada vegada estaran dotats d'una intel·ligència més gran, de manera que tindran més coneixement del context en el qual ens trobem, dels nostres gustos i necessitats, per així poder convertir-se, eventualment, en veritables assistents.

EL MÒBIL COM A SENSOR DE LA HUMANITAT. La ubiqüitat dels telèfons mòbils ens està permetent per primera vegada en la història de la humanitat analitzar dades sobre el comportament humà a nivell agregat i anonimitzat, dades sobre ciutats, països o fins i tot continents sencers. L'oportunitat que representa l'existència d'aquesta informació sobre la població és immensa, sense precedents, especialment per ajudar entitats governamentals i organitzacions humanitàries a prendre decisions més encertades, per exemple davant d'un desastre natural o una amenaça de pandèmia. És el que anomenem al meu grup d'investigació Big Data per al bé social.

REDEFINICIÓ DE QUI SOM COM A ESPÈCIE. Aquesta relació contínua –i fins i tot íntima– que tenim amb els mòbils, combinada amb la nostra neuroplasticitat, ja està redefinint qui som com a espècie humana. Habilitats que eren comunes en un passat són obsoletes avui (quan va ser l'última vegada que va memoritzar un número de telèfon?). Malgrat que desconeixem les conseqüències a mitjà-llarg termini d'aquests canvis en la nostra memòria, la nostra habilitat per concentrar-nos i distreure'ns, les nostres necessitats, el nostre estat emocional i les nostres relacions interpersonals, hem de ser conscients d'aquests efectes. Tota tecnologia adoptada universalment comporta una redefinició de nosaltres mateixos, i el mòbil, sens dubte, també.

És clar que els mòbils, malgrat que tal com els coneixem avui probablement desapareixeran, encara tindran més protagonisme en les nostres vides que avui dia. També tindran més impacte a través d'una redefinició de qui som com a espècie. Una redefinició que té el risc de fer-nos perdre habilitats que han estat fonamentals fins ara, però també el potencial de millorar la nostra qualitat de vida individualment i col·lectivament, així com de permetre'ns afrontar reptes globals urgents, com l'envelliment de la població o la prevalença de les malalties cròniques. Aprofitem de manera responsable i conscient les oportunitats dels mòbils no només per fer-nos millors, sinó també per millorar el món.

Nuria Oliver és doctora pel MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) en Informàtica i directora científica en Telefònica R+D.

http://www.nuriaoliver.com