Selecciona Edició
Connecta’t

Les friccions amenacen la unitat de la llista de Mas per al 27-S

Companys de candidatura del president han expressat dubtes sobre si ell serà el president

El president, Artur Mas, compareix en roda de premsa.
El president, Artur Mas, compareix en roda de premsa.

El president, Artur Mas, ha apostat amb fermesa per mantenir una aparença d'unitat de la llista conjunta del sobiranisme, Junts pel Sí. La CUP es va despenjar de l'acord en el seu moment, però el seu cap de llista, Antonio Baños, ha dit aquest dimarts que el president de la Generalitat “va fer xantatge” a l'Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural amb no convocar les eleccions si no s'unien a la seva proposta de candidatura única. La revelació arriba l'endemà que els companys de candidatura de Mas hagin expressat dubtes sobre si ell serà el president si guanyen el 27-S.

Els dirigents d'Esquerra Republicana han insinuat en públic i explicat en privat que Mas va utilitzar la potestat que li dóna la llei de convocar les eleccions per pressionar els republicans perquè acceptessin la llista única. Oriol Junqueras mai ha vist amb bons ulls aquesta idea i una prova d'això és que en el seu moment va rebutjar concórrer amb Mas al 27-S però finalment va afluixar la corda davant del risc que el president català no convoqués les eleccions.

No obstant això, mai com fins aquest dimarts, s'havia verbalitzat el que es considerava un secret de domini públic, segurament pel to de discreció que caracteritza a qui fins ara havia estat cap de llista de la CUP, David Fernàndez, i que va participar en les negociacions amb Mas, Junqueras i les entitats sobiranistes.

Antonio Baños, successor de Fernàndez com a presidenciable de la CUP, ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que la negociació de la llista unitària que es va forjar en el pacte de fa un mes “va ser un frau” perquè el president de la Generalitat “va posar contra la paret” les entitats sobiranistes. Segons el seu relat, tant Mas com Convergència tenien “una urgència interessada” que reeixís la candidatura conjunta amb Esquerra, l'ANC i Òmnium amb la finalitat d'amagar el partit nacionalista en aquell acord. L'objectiu, segons Baños, era deixar el lideratge en mans de CDC “des d'una segona línia, emparats per molts noms de la societat civil molt coneguts perquè la gent pensi que és la gent qui governa la llista, encara que és Convergència”.

Els dirigents de les entitats sobiranistes han desmentit Baños immediatament. “En cap moment de les converses es va plantejar aquest tema”, ha assegurat Quim Torra, president d'Òmnium Cultural en referència al suposat “xantatge” de Mas. “En el procés de negociació les entitats teníem clar que calia assumir el consens més ampli i que sempre donaríem suport a les candidatures independentistes”, ha afegit. En el mateix sentit s'ha expressat Jordi Sànchez, president de l'ANC. “En cap cas ens sentim víctimes d'un xantatge de Mas”, ha afirmat.

Al marge de com es va forjar aquest acord i del paper que va tenir-hi Mas, la veritat és que des que es va presentar la llista Junts pel Sí no han parat d'aflorar discrepàncies internes entre els diversos líders i formacions que la componen. Cap de tan sonada, no obstant això, com la de Raül Romeva, número u de la candidatura, que per dues vegades en el termini d'un mes ha qüestionat que Mas sigui el president si Junts pel Sí és la llista guanyadora. L'última vegada va ser dilluns passat, en una entrevista a EL PAÍS, de la qual es va desdir hores després amb una sèrie de vint missatges a Twitter en castellà, una cosa inusual en ell.

Dubtes en el lideratge

Els dubtes sobre si Mas ha de ser president després del 27-S, també els abona el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, a qui uneix una gran amistat amb Romeva, perquè tots dos van coincidir un temps com a eurodiputats. El líder republicà ha estat entrevistat aquest dilluns a la Cadena SER i s'ha negat a concretar fins a quatre ocasions si Mas seria president de la Generalitat en cas que la llista unitària guanyi les eleccions.

“Un president té la seva rellevància”, ha dit Junqueras, però ha afegit que “és veritat que construir un nou estat és molt més important que el fet que el presideixi un o un altre”. A la vista d'aquesta ambigüitat, l'entrevistador ha insistit i el líder d'Esquerra ha contestat sobre el paper de Mas després de les eleccions: “Entenc que em pregunti sobre el lideratge i segur que vostè entén que jo li respongui sobre les necessitats de la ciutadania”, ha asseverat.

Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés, s'ha mostrat més irònic que Junqueras per referir-se al lideratge de la llista independentista. El portaveu del PP, Rafael Hernando, li ha preguntat amb un somriure: “Joan, heu decidit ja qui serà el vostre candidat a la Generalitat?”. “L'anticrist”, ha contestat Tardà en presència dels periodistes.

La possibilitat que Mas no sigui president en cas de victòria electoral de la seva llista, en què ocupa el número quatre, ha estat alimentada fins i tot pels líders d'Unió Democràtica, el partit que fins fa unes setmanes era soci de federació. Josep Antoni Duran Lleida, portaveu del partit al Congrés ha assegurat que és un dret dels ciutadans saber abans de votar qui serà al capdavant del futur govern, “i no que un dia la resposta sigui blanc i un altre dia negre”. El dirigent nacionalista ha assegurat que un hipotètic govern independent hauria de prendre decisions i que els votants no saben si seran les del candidat, Raül Romeva, les d'ERC o les de CDC. “Declararem la independència, posem per cas, però el Govern continuarà prenent decisions i m'agradaria saber la posició sobre els concerts de l'ensenyament concertat. Nosaltres hi som favorables, però en aquesta candidatura hi ha posicions molt diverses”, ha assegurat.

Ramon Espadaler, el candidat dels democristians a la Generalitat ha anat més enllà en els últims dies en advertir del “risc” que Mas quedi arraconat després del 27-S i es reediti un govern tripartit a Catalunya amb Esquerra, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (llista que integra Podem i Iniciativa per Catalunya).