Selecciona Edició
Connecta’t

Canvi d’imatge per a la residència de Muñoz Grandes

El col·legi major fundat pel militar feixista vol desmarcar-se dels seus vincles militars amb una reforma profunda

Imatge de l'antiga i la nova residència.
Imatge de l'antiga i la nova residència.

El capità general Agustín Muñoz Grandes va ser un feixista de primer ordre. Comandant de la División Azul, condecorat pel Tercer Reich, ministre de Defensa, cap de l’Estat major i vicepresident amb Franco, Muñoz Grandes també va crear la xarxa de residències per a estudiants de famílies de l’Exèrcit espanyol. El 1957 es va fundar la residència Muñoz Grandes a Barcelona; la residència Generalísimo Franco es va inaugurar a Madrid el 1960. El Ministeri de Defensa va canviar el nom de la primera el 2010; la de Franco, el 2011. Els antics alumnes del col·legi major del carrer Capità Arenas encara s’anomenen entre ells muñoneros malgrat que fa cinc anys que el recinte va passar a dir-se Mateo Calabro. A partir de l’1 de setembre no quedaràs res d’aquest passat fosc.

El Ministeri de Defensa va cedir el 2013 per cinquanta anys la gestió d’aquestes dues creacions de Muñoz Grandes al grup Resa. Amb seu a Barcelona, Resa ha aplicat els darrers mesos reformes profundes a les seves instal·lacions. La nova residència es promociona amb aquestes frases: “Estrenem residència universitària a Barcelona. TOT ÉS NOU, fins i tot el nom! Ara l’antiga Residència Mateo Calabro es diu Barcelona Diagonal”. Mateo Calabro era un italià que va fundar el 1716 la primera acadèmia militar de Barcelona. Malgrat el canvi de nom, els interiors de l’edifici, la decoració i els records es mantenien com un fòssil del passat. Des del carrer, quan feia calor i les finestres eren obertes, es podia fer un cop d’ull als interiors amb quadres antics, copes de competicions o fins i tot algun uniforme.

Fernanda Folloner, directora de la residència, assegura que Defensa s’ha emportat tots els objectes que hi havia: “S’ha mantingut la façana, els terres de marbre i la barana de l’escala; la resta, tot és nou”. Fins i tot han retirat la placa que a l’entrada anunciava l’accés a una residència militar o els escuts de “la Muñoz” –com li deien els pensionistes– que es conservaven a l’interior. La residència té 218 places, 23 de les quals estan reservades per a familiars de militars. Els preus oscil·len entre els 1.100 i els 1.200 euros mensuals. Per als familiars de l’Exèrcit, la quota mensual és de 485 euros. L’acord de Defensa amb Resa també inclou les residències de Madrid (Residencia Vallhermoso), València (Damià Bonet), Salamanca (Hernán Cortés) i Granada (Carlos V).

Franco va inaugurar la residència el 19 d’octubre del 1957

Coincidint amb una de les estades més llargues que va dedicar a Barcelona, Franco va inaugurar la residència el 19 d’octubre del 1957, el mateix dia que va presidir un Consell de Ministres al Palau de Pedralbes. La inauguració de la residència, que encara no es deia Muñoz Grandes, va acaparar la portada de La Vanguardia i un nodrit recull d’imatges de l’acte. El dictador també va inaugurar el 1960 la residència de Madrid que portava el seu nom. El ministre de Defensa d’aleshores, el tinent general Antonio Barroso, va dir en el seu discurs: “Sóc un continuador de la idea feliç del capità general Muñoz Grandes. Va sorgir el 55 i hi ha tres residències enllestides”. A Google Maps encara continua registrat Muñoz Grandes com el nom del col·legi major de Barcelona.

A la comunitat de Madrid hi ha fins a quatre carrers i places amb el nom del militar franquista; a Saragossa també hi ha una plaça dedicada a ell. La seva tomba, al cementiri de Carabanchel, va ser destrossada el febrer passat durant una manifestació de l’esquerra radical. El cementiri és un punt de trobada habitual de grups feixistes.

Capità Arenas va ser un militar caigut en combat el 1921 al Marroc, durant la guerra del Rif. A prop de la nova Residència Barcelona Diagonal, a l’avinguda de Pedralbes cantonada passeig Manuel Girona, la comunitat de veïns del número 22 encara conserva un rètol de ferro que anuncia l’antic nomenclàtor, "Avenida de la Victoria", dedicat a la victòria franquista del 1939. L’Ajuntament de Barcelona va assegurar l’abril passat que ordenarien la retirada del rètol.