Selecciona Edició
Connecta’t

Imatges des de l’horror

Ricard García Vilanova, segrestat per l'Estat Islàmic, exposa a la Virreina les seves fotos de la guerra a Síria

Ricard García Vilanova, davant les seves fotografies.
Ricard García Vilanova, davant les seves fotografies.

Ha passat gairebé un any i mig d'ençà que el fotògraf freelance Ricard García Vilanova va recuperar la llibertat, després de passar 194 dies en mans de militants de l'ISIS (Islamic State of Iraq and Syria), que l'havien segrestat juntament amb el periodista Javier Espinosa, el 16 de setembre del 2013. Aleshores García Vilanova era l'únic periodista espanyol que havia estat a Síria des de l'inici del conflicte, el novembre del 2011, quan va entrar per documentar les primeres manifestacions de la denominada Primavera Àrab. També va ser testimoni de la sagnant repressió ordenada pel president Baixar al-Assad, dels combats cada vegada més aferrissats i de l'aparició d'ISIS l'abril del 2013.

Les imatges d'aquells mesos de lluita i terror es poden veure a La Virreina Centre de la Imatge, a l'exposició Llampades en la foscor (Síria, 2011-2015), que reuneix 42 fotografies i 10 vídeos. “Les meves fotos relaten l'evolució del conflicte des de la perspectiva dels més afectats, els civils i especialment els nens. Van començar a matar-los amb els franctiradors i després van arribar els tancs i les bombes. El conflicte de Síria ja s'ha cobrat 215.000 morts i set milions de desplaçats”, explica García Vilanova, a punt de sortir cap al Txad per documentar la feina de Metges sense Fronteres.

Encara que té molt clara la diferència entre activisme i periodisme, García Vilanova no nega que en determinades situacions és impossible mantenir l'objectivitat. Considera el seu segrest “un incident de feina” i no s'ha plantejat mai “no tornar a pujar a la bastida”. D'ençà que va realitzar juntament amb Alberto Arce el documental Misrata. Vencer o morir (2011), guanyador del prestigiós premi Rory Peck, en memòria del reporter independent assassinat a Moscou el 1993, García Vilanova treballa simultàniament amb la imatge fixa i la imatge en moviment. Per això ha construït un sistema que li permet subjectar i enfocar les dues càmeres al mateix temps. “Com Capa, García Vilanova també considera que si les teves fotos no són prou bones és perquè no t'has apropat bastant”, assegura Ricard Mas, comissari de la mostra oberta fins al 18 d'octubre. I els colors forts i l'enfocament lateral de les fotos no deixen dubtes que García Vilanova s'apropa el màxim possible al seu objectiu, sense cap altre fre més enllà del que imposa el respecte per les persones. “Intento no fer res que em molestés si m'ho fessin a mi”, conclou.

Què passarà amb la Virreina, Fabra i Coats i les fàbriques de creació?

Berta Sureda, flamant comissionada de Cultura de l'Ajuntament, va aprofitar la presentació a la Virreina per anticipar que convocarà un concurs públic per escollir el nou director del centre. Sureda ha constituït una taula de treball que reuneix diversos agents del sector de les arts visuals i els programadors de les altres institucions d'art contemporani de la ciutat (Macba, CCCB, Arts Santa Mónica i Hangar) per reconsiderar l'estratègia dels centres que depenen de l'Ajuntament (Virreina, la Capella, Fabra i Coats i les fàbriques de creació) en el marc de les dinàmiques ciutadanes. També es decidirà si la Virreina continua la seva marxa com a Centre de la Image, una denominació programàtica que li va atorgar durant la seva prefectura Carles Guerra, actual director de la Tàpies. “Es parlarà de tots aquests temes, l'única cosa que de moment tenim clar és que el projecte de les fàbriques de creació està estancat i cal repensar-lo i tornar-lo a engegar”, va assegurar Sureda. En aquest àmbit també es decidirà el futur de Fabra i Coats, que el setembre del 2012 va inaugurar una quarta part de la seva superfície com a centre d'art contemporani.