Selecciona Edició
Connecta’t

“Ja no es mira igual els veterans”

El migcampista del Barça, referent de la Masia, assumeix amb il·lusió i responsabilitat el braçal de capità

Iniesta, en un dels vestidors de la Ciutat Esportiva del Barça. Ampliar foto
Iniesta, en un dels vestidors de la Ciutat Esportiva del Barça.

Els seus companys l'han escollit capità del Barça i ho assumeix amb naturalitat, la mateixa que va aplicar després de pujar i assentar-se en el primer equip o després de marcar un gol que canviaria per sempre la història del futbol espanyol. “El braçal comporta una barreja d'il·lusió i responsabilitat”, resumeix Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 31 anys), el gran referent de la Masia. Entre altres coses perquè no li fan fan falta estridències ni cridar gaire per fer-se notar, sinó que en té prou amb una pilota als peus.

Pregunta. Què va pensar quan va aixecar la Supercopa?

Resposta. Estava molt content perquè volia que aquell dia acabés així. Em feia moltíssima il·lusió poder aixecar-la, i encara molt més per la manera com va anar el partit, amb tant sofriment al final.

P. Necessita il·lusionar-se?

R. Sí, però no només en el futbol. A tots ens mouen les il·lusions i els pensaments positius per superar-nos i aixecar el cap en els moments difícils. I també ho fem els futbolistes, encara que tot ens passa molt ràpid, tant les coses bones com les dolentes. Per això cal ser molt equilibrat per poder seguir avançant.

P. Però vostè ho té gairebé tot. Família, èxit, reconeixement, diners… Quines altres il·lusions li queden?

R. Moltes! No per tenir-ho tot et sents ple, sinó que de vegades et sents buit i no saps per què. No tot són les coses materials o el que aconsegueixes; això no et dóna la felicitat. Els futbolistes no estem exempts de res i qualsevol situació negativa pot afectar-nos. Però jo em sento un privilegiat perquè cada dia faig el que m'agrada, m'envolten les persones que estimo i he viscut moments únics que han estat importants per a mi i per a molta gent.

P. També té el braçal…

“No perquè ho tinguis tot et sents ple; de vegades et sents buit i no saps per què”

R. Això és especial. M'il·lusiona, però és una responsabilitat.

P. Una funció del capità és protestar a l'àrbitre. Haurà de practicar la cara de mala llet?

R. No és qüestió de cridar més o menys. Cadascun té la seva forma d'explicar-se i fer-se sentir. Però cal trobar el camí entre protestar i dir-ho bé. S'aconsegueixen més coses dient les coses bé i amb educació.

P. L'incomoda, de totes maneres, haver d'intervenir si hi ha cap embolic al vestidor com va fer l'any passat Xavi, que va intervenir entre Messi i Luis Enrique?

R. Ser capità comporta aquestes coses i cal estar pendent de tot. Però cal assumir-ho amb naturalitat, lògica i sentit comú. Però tenim un vestidor molt sa, molt bo.

P. Es considera un jugador veterà dins del vestidor?

Només d'interior

A Iniesta se li veuen molt les vegades que protesta en públic perquè sempre ha anticipat el bé comú al seu propi. Per això va acceptar el canvi de llibret de Luis Enrique, que li prenia protagonisme perquè en comptes de fer-lo baixar a rebre la pilota havia d'esperar-la. Li va costar, com a la resta de l'equip, una mica adaptar-s'hi. Però va acabar el curs passat amb la seva versió més incisiva, amb conduccions impossibles i fent jugar l'equip des de la seva posició d'interior. I és potser aquesta l'única condició que ha posat en el Barça, ja que en el seu moment sí que va mostrar el seu inconformisme en ser extrem, tal com li van provar en aquesta posició Guardiola, Tito i Martino. Però no Luis Enrique, que només el vol d'interior.

Iniesta ho agraeix. “Sempre respecto l'entrenador perquè fa el millor per a l'equip. El que passa és que tots han vist que la meva posició natural és la d'interior, però en alguns moments determinats podia jugar de fals extrem i rendir-hi. No m'he trobat mai incòmode en aquesta posició”, resol el 8 del Barça. Però aclareix: “Un necessita tenir la pilota a prop per ser millor. I aquesta era la diferència; al mig sempre passa pel teu lloc i d'extrem l'has d'esperar. No és fàcil de conduir perquè aquí no puc expressar-me com sóc. Però al final tot acaba caient pel seu propi pes”.

Aquestes declaracions evidencien la competitivitat d'Iniesta. “És clar que sóc competitiu. Però no per cridar o emprenyar-te ho ets més. Aquí tots volem ser els millors. I per arribar al primer equip i mantenir-s'hi ha de ser així”, diu. No li ha anat malament: suma 551 partits oficials de blaugrana i 25 títols. Això vol dir un títol cada 22 partits.

R. Em sento veterà pels anys que tinc i pels que fa que jugo. Em sento molt jove per les ganes de guanyar, seguir fent-ho bé i gaudint. No m'ha arribat el moment en què un sent que ha de retirar-se.

P. Els joves del primer equip li demanen consell com feia vostè en arribar al Camp Nou?

R. Tot això ha canviat, com la vida mateix. No dic ni a pitjor ni a millor, però no és el mateix que quan jo vaig pujar. Ja no es mira igual els veterans. No és que siguin irrespectuosos, sinó que ells han viscut els últims 10-12 anys amb referents que sortien del planter. I això ho fa com més normal. Però no és així.

P. I ara té més competència que mai. Ho veu així?

R. Sempre ha sigut així perquè l'objectiu del club és que tots estiguem en la nostra millor versió per aconseguir títols. És qüestió de seguir superant-se.

P. Aquesta idea és necessària per mantenir les ganes de guanyar?

R. Les ganes no es perden mai. I si perds no és per falta de ganes sinó perquè no es fan les coses bé o no estàs a l'altura, o potser perquè en un moment puntual no entra la pilota.

P. A aquest Barça això li passa poc. Però com pot afectar l'equip la sanció de la FIFA?

R. Això és negatiu. No és agradable i no és una situació que ens afavoreixi. Però nosaltres hem d'estar a l'altura perquè quan estàs molt a dalt l'única cosa que pots fer és caure.

P. Serà una altra Lliga de dos?

“Amb l'àrbitre s'aconsegueix més dient les coses bé i amb educació”

R. El València i el Sevilla són grans equips. I l'Atlètic ha demostrat que pot lluitar un altre any més amb els que teòricament hi serem. Però dependrà de com estiguem. Per nosaltres ha de ser igual jugar contra l'últim que contra el segon. Aquesta és la recepta per guanyar. És clar que sobre el paper som superiors a molts equips, però si no estàs bé, no guanyes. És l'exigència de competir contra un mateix. I això Luis Enrique ho té clar. Competim contra els altres, però també contra nosaltres.

P. I què li sembla el Madrid?

R. No l'he seguit gaire… Però el Madrid, independentment de l'entrenador o dels jugadors que tingui, lluitarà sempre per tot. No sé què els aportarà Benítez, però és un gran tècnic.

P. I a vostè no el sedueix la idea d'anar a la Premier?

R. No n'he tingut mai la necessitat. Sóc infinitament feliç aquí i em queden tres anys de contracte que tant de bo pugui complir. Per a mi, millor que en el Barça enlloc. I quan un ho sent així, no mira més enllà.