Selecciona Edició
Connecta’t

Les platges de Barcelona, territori il·legal

EL PAÍS patrulla amb la Guàrdia Urbana un dia d'estiu pel litoral de la capital catalana

Quatre agents patrullen amb la 'Talaia' des del mar.
Quatre agents patrullen amb la 'Talaia' des del mar.

Mojitos antihigiènics, cerveses de llauners, tatuatges temporals… les platges de Barcelona, gairebé cinc quilòmetres de sorra i mar on assaborir la calor a pocs metres del centre. Un lloc privilegiat en el qual alguns aprofiten la presència de centenars de turistes de vacances per fer el seu agost.

“Fa tres anys un llauner romanès va abandonar les cerveses i es va especialitzar en la venda de mojitos, aquest sí que va triomfar”, sentencia un cap de la Guàrdia Urbana. La resta va copiar el negoci gairebé a l'instant.“La matèria primera els costa cèntims i venen el mojito a entre cinc i vuit euros segons la cara” del comprador. Els 90 urbans de la unitat de platges són conscients de l'insalubritat d'uns còctels els ingredients dels quals s'oculten entre roques i embornals. Després, una mica d'aigua a les dutxes i llestos per servir.

Els agents coneixen les tècniques dels mojiteros. El Somorrostro és territori dels indis, mentre que les platges de la Barceloneta, Sant Miquel i Sant Sebastià les treballen els pakistanesos. L'únic requisit és no tenir béns embargables, perquè quan arriben les multes segueixen venent en ser insolvents.

EL PAÍS ha patrullat amb la Guàrdia Urbana. A bord de la Talaia,  una llanxa, partim a lluitar contra tot aquell que suposi una amenaça.

L'intendent Carles Reyner es converteix en el nostre cicerone. Les platges tenen forma de tribuna, la qual cosa fa que des del mar “tinguem una situació privilegiada per observar”. Només salpar apareix una figura que esquiva tovalloles i intenta endossar mojitos. La Talaia s'apropa a la riba i la silueta del jove triga segons a desaparèixer. Des de la barca es comunica a l'equip de terra la situació de l'objectiu. Aquests mojitos ja no tindran comprador.

L'ull que tot ho veu de les platges detecta des de la barca desenes de fets denunciables. “Els amics del que és aliè aprofiten que els banyistes són a l'aigua per robar-los la cartera”, assegura el pilot. El caporal Amargós s'enorgulleix, la tasca dels agents de paisà ha fet minvar la presència de lladres a les platges: “Els teníem controladíssims, érem la seva ombra”. Farts que els fessin la vida impossible han optat per anar-se'n a altres costes. L'intendent assegura que el 2012, el primer de l'equip de platges, es van reduir els furts un 15%, el 2013 un 8% i el 2014 un 10%.

Els fumadors de porros

La Talaia s'apropa a un espigó. “Els parla la Guàrdia Urbana, no poden estar a les roques, és perillós”, alerten des de la barca. Els roquistes abandonen la zona en segons. A l'hotel Vela hi ha un espigó al qual està prohibit accedir. Els agents el voregen amb la barca i dos municipals salten a les roques. Fan tres passes i de cara es troben dos adolescents, amb cara de voler-se fondre, apurant un porro. Els ha faltat reflexos i els agents han vist com llançaven un embolcall amb una mica de marihuana. Requisen la mercaderia i, de pas, els arribarà a casa una carta amb la sanció corresponent. Mentre als adolescents els cau el món a sobre, el conductor de la barca identifica dos submarinistes que pesquen amb arpons. 

A la sorra, Amargós i el seu equip es dirigeixen amb mitja dotzena de mojiteros fins a un cotxe patrulla. Agents i ambulants riuen entre ells, es coneixen de les seves topades diàries. Els indis perdran la mercaderia i se'ls imposarà la corresponent sanció per venda ambulant. Si la paguen aviat només seran 60 euros, si no, 270. “Mai la paguen”, sentencia un agent. Al cap de mitja hora tornen a la sorra armats amb una safata, gel, llimona i menta. “Mojito, cinc euros”, criden.