Selecciona Edició
Connecta’t

La néta que va sorgir de Barcelona

Jessica Cornwell , familiar de John Le Carré, debuta com a novel·lista amb un thriller literari ambientat a la capital catalana

L'escriptora Jessica Cornwell, néta de John Le Carré, a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona Ampliar foto
L'escriptora Jessica Cornwell, néta de John Le Carré, a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona

Una base inicial d'El codi Da Vinci (a partir d'un text d'un hereu del filòsof Ramon Llull), un bon raig de la saga Millenium de Stieg Larsson (amanit per la visió sanguinolenta del Titus Andronicus de La Fura dels Baus), unes culleradetes de L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón (les múltiples i enigmàtiques capes històriques dels carrerons del centre de Barcelona), tot amanit amb unes gotetes de ciutats i paisatges internacionals de moda (la mateixa Barcelona i Mallorca). I, com a oliva, ser néta del gran John Le Carré…. Tots aquests ingredients, barrejats que no agitats amb certa gràcia, donen com a resultat el thriller literari El llegat de la serp (Edicions 62, Planeta en castellà), debut de la jove de 29 anys Jessica Cornwell que, “enamorada de Barcelona” on va residir un any sencer (el 2009), l'ha presentat en aquesta ciutat.

La novel·la feia gairebé dos anys que era a la coctelera editorial, des que a l'octubre del 2013 va aflorar amb cert soroll a la Fira del Llibre de Frankfurt, on es van aconseguir els sis dígits per adquirir el que en principi apunta que serà una trilogia, format de moda en el gènere, i que anirà apareixent en nou llengües.

Fa sis anys, quan amb prou feines en tenia 23, res de tot això passava pel seu cap. Cornwell, nascuda a Califòrnia de pares anglesos, va aterrar a Andalusia amb una beca de Filologia per estudiar Lorca. “No sabia ni on venia i a través de Lorca em vaig interessar en la Guerra Civil i en el teatre català i per això vaig saltar amb una ajuda de l'Institut del Teatre a Barcelona i vaig passar quatre mesos en pràctiques amb La Fura dels Baus”, recita en un castellà bastant fluid. A més, parla en francès i entén el català.

És innocent pensar que estant tan a prop de La Fura dels Baus un pugui sortir indemne: “El seu muntatge del Titus Andronicus de Shakespeare que feien llavors em va afectar un munt; a Lavinia, la filla de Titus, li tallen les mans i la llengua i amb la quantitat de sang amb què juguen sempre ells vaig acabar somiant amb aquest tema…”, rememora Cornwell mentre es frega els palmells de les mans a les cames. Ja des de Londres on va arribar després de deixar Barcelona, a la rebotiga del seu cap va quedar aquell cos de dona mutilat, imatge que s'acabaria creuant amb la seva estada en santuaris mallorquins a la recerca del rastre d'un Ramon Llull que l'havia subjugat pel seu Ars Magna, on el filòsof i místic desenvolupa diagrames amb figures geomètriques: “Em fascinava com deia la seva veritat a partir d'un sistema de símbols, lletres i coneixements”, apunta Cornwell.

‘El llegat de la

serp’, primer

lliurament del

que apunta a trilogia

Prou, després de la fusió de tots dos àmbits, per a una novel·la: Anna Verco persegueix les pàgines més valuoses d'un cobejat palimpsest del segle XIII, el Rex Illuminatus, obra d'un deixeble de Llull. Recerca que, pel que sembla, ja van emprendre un parell d'investigadors de l'Oxford victorià. Un contingut amb un component alquimista que aflora en missatges críptics gravats a la pell de les dones joves assassinades i mutilades a la Barcelona del 2003 i que van costar el càrrec i la salut a l'inspector de policia Manuel Fabregat, al qual redimirà la protagonista.

A aquests tres escenaris temporals no els falten, doncs, en un perfecte combinat literari de moda, de res: heroïna enigmàtica (l'Anna pateix uns suposats atacs epilèptics que li confereixen veure i sentir més enllà dels sentits reals), esoterisme medieval (l'alquímia), un serial-killer a partir de la dura violència (llengües tallades) contra les dones (“volia mostrar com s'ha seguit produint aquesta violència contra nosaltres al llarg de diferents èpoques de la història”, aclareix), el món de l'espectacle (almenys cinc personatges tenen vinculació amb el teatre, esclar) i paratges de somni insulars i una Barcelona de moda (“moderna i amb una gran història, però també com un ciutat somiada, amenaçadora com un palimpsest també, amb moltes capes: la romana, la gòtica…”, la defineix). I tot repuntat per referències històriques i tradicions culturals i pseudoantropològiques (des del drama medieval gregorià El cant de la Sibil·la fins a l'ús i abús de referències gastronòmiques de tapes i pernil ibèric).

La pàgina web de l'escriptora i el seu twitter immortalitzen aquest escenaris a partir de les fotografies (i fins i tot dibuixos) que la mateixa Cornwell realitza. “És un hobby però m'ajuda també per ambientar l'escriptura”, admet, afició literària que no va comentar a ningú del seu entorn familiar. Ni al seu avi? “A ningú: em feia vergonya pensar a ser escriptora davant ell encara que jo hagi nascut en un món de llibre: el meu avi però també el meu pare i alguns dels meus set germans escriuen”. Pel que sembla, Le Carré ultima nova novel·la perquè no s'ha llegit encara la versió anglesa de l'obra de la seva néta, apareguda a principis de gener: “Mai llegeix mentre està escrivint un llibre”, informa ella, que té dos títols favorits seus, per aquest ordre: Un crim de qualitat i L'espia que tornava del fred. Tot i que va gaudir molt, reconeix, amb La ombra del vent, quan esmenta les seves lectures afloren Lorca i contes de Carlos Fuentes però, sobretot, escriptors gòtics anglesos, com Horace Walpole, i el seu El castillo de Otranto, o el Wilkie Collins de La pedra lunar. També cita Un hivern a Mallorca, de George Sand o, fins i tot, Mercè Rodoreda.

Aprofita Jessica Cornwell la seva visita a Barcelona per captar escenaris on transcorrerà el segon lliurament de la trilogia, que seguirà ambientada a Barcelona i amb la mateixa protagonista. Entre les imatges del seu compte de Twitter, una de la muntanya de Montserrat. Possible nou decorat? “Hi vaig anar un cap de setmana amb el meu xicot, que em va demanar matrimoni allà”, explica atordida lleument. De novel·la de manual.