Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya, el paradís del crim organitzat

Els Mossos asseguren que és un lloc idoni per a les bandes a causa de l'elevat nombre de funcionaris corruptes

Els Mossos van desarticular a Terrassa una banda que prostituïa una jove.
Els Mossos van desarticular a Terrassa una banda que prostituïa una jove.

“A Catalunya hi ha presència de totes les organitzacions criminals del món”, així de rotund es mostra Antoni Rodríguez, inspector en cap de l'àrea de crim organitzat dels Mossos d'Esquadra. La policia autonòmica desarticula cada any entre 110 i 120 organitzacions d'aquest tipus. Catalunya és un lloc idoni per a aquestes “multinacionals del crim” i un dels factors principals que en permeten la proliferació és, segons Rodríguez, la corrupció. “El 2013, el 15% dels grups organitzats desarticulats rebia suport de funcionaris corruptes entre els quals hi ha policies, treballadors d'hisenda... gent a qui comprar a canvi d'informació” lamenta Rodríguez.

Les màfies que operen a Catalunya tenen en comú que no solen exhibir violència. “Les bandes exsoviètiques abans no tenien problemes a agredir i matar, ara no ho fan; en canvi els xinesos, albanesos i búlgars són molt agressius però amb els seus propis conciutadans”. De portes enfora, aquests grups “passen per l'acord comercial entre bandes, el repartiment de zones… cremen estadis abans d'arribar a l'agressió”.

Catalunya, banda a banda

Itàlia: La Cosa Nostra, la Camorra i la 'ndrangheta. Són narcotraficants i blanquegen capitals.
Exsoviètics:
Narcos, blanquegen capitals i cometen delictes patrimonials.
Est d'Europa: Dedicats a l'explotació sexual.
Àfrica:
Narcotràfic, blanqueig de capitals, estafes...
Sud-amèrica:
Narcotràfic. Els mexicans s'han especialitzat en la metanfetamina.
Xina: Trafiquen amb persones i les exploten laboralment i sexualment, falsifiquen productes...

Són diversos els negocis en què treballen les màfies però el més important és el tràfic de drogues. Dels 70.000 quilos anuals de cocaïna que es confisquen a Europa, el 80% es realitza a Espanya. Catalunya és la porta d'entrada a Europa de substàncies estupefaents. “Convivim amb nuclis de població immigrada procedent de Mèxic, la República Dominicana, l'Argentina, Bolívia i el Perú; dins del paisatge demogràfic dels nostres carrers no és sospitosa la presència d'aquestes persones; certes indústries traslladen productes a Espanya dels seus països d'origen i aquestes mateixes connexions són les que utilitzen els narcotraficants per importar la droga”. La relació amb el món de l'hampa no acaba aquí, “hi ha molts negocis lícits que necessiten un capital inicial, que pot ser de diners procedents del narcotràfic”, assegura Rodríguez. A més, la societat espanyola “no s'ofèn fàcilment per estructures de diner negre, treball clandestí…”.

L'inspector assegura que està constatat que els gihadistes paguen els seus actes terroristes recorrent a diferents negocis propis del crim organitzat. “Per introduir droga a Europa a vegades passen per rutes al nord de l'Àfrica previ pagament d'un peatge a organitzacions terroristes”. En altres ocasions “com els talibans de l'Afganistán” han passat de cobrar taxes a traficar amb drogues.

Rodríguez lamenta que “el 70% de les organitzacions desarticulades ho han estat gràcies a la cooperació internacional però els Mossos tenim vetada aquesta informació”. L'inspector denuncia que la informació internacional amb la qual treballen l'aconsegueixen gràcies a “col·laboracions extraoficials, cal despolititzar la policia una vegada per sempre”.