Selecciona Edició
Connecta’t

Els vestigis de Caixa Laietana

La desaparició de la caixa d'estalvis deixa abandonats immobles a Mataró

Una antiga oficina situada al carrer Sant Cugat.
Una antiga oficina situada al carrer Sant Cugat.

Una cadena a doble volta i un cadenat a la contraporta d'accés a l'aparcament confirmen el tancament de tot l'edifici. Les males herbes que surten per tot arreu, les descuidades plantes que desborden el reixat i l'acumulació d'escombraries parlen de l'abandonament que pateix l'edifici. En aquest entorn, l'òxid de l'escultura del peix de vuit metres dissenyada per Rafael i Pol Codina no sembla intencionat, sinó forçat per la deixadesa.

Són les restes exteriors de l'última seu central de Caixa Laietana, 32.000 metres quadrats d'oficines inaugurades a Mataró el 2007 com a senyal de l'embranzida de la principal empresa local. Avui són només els vestigis d'una entitat desapareguda, el record de la qual genera consternació a gran part d'aquesta ciutat del Maresme, la que va patir amb més intensitat la col·locació de participacions preferents i un altre deute subordinat mentre anava assabentant-se d'alguns excessos comesos pels directius de l'entitat.

Bankia, hereu del negoci financer de Caixa Laietana, intenta, sense sort, comercialitzar l'immoble en què es van enterrar 40 milions d'euros abans que arribés la crisi i es fes imprescindible l'arribada d'ajudes públiques. Mentre l'entitat va existir, amb prou feines va ocupar la meitat de la seva superfície i, una cop tancat, l'Ajuntament ha intentat, sense sort, que es fes servir per a l'activitat universitària o empresarial. Però la seu del Pla d'en Boet no és l'única mostra de terra cremada que va deixar la caixa, en un procés que es va repetir amb les restes de les altres nou entitats d'estalvi locals existents fa 10 anys a Catalunya.

Venda o lloguer

A escassos centenars de metres d'aquella mola envidrada, al carrer de Sant Cugat, una antiga oficina encara mostra els colors típics de la marca i el nom de Caixa Laietana, però els vidres estan bruts i destaquen dos cartells aliens al disseny de l'entitat. Amb un es pretén llogar l'espai. Amb un altre, vendre'l. “Procedent d'entitat bancària”, aclareix el rètol.

Un contestador automàtic en nom de Bankia respon a la trucada telefònica. Com passa amb la gran seu, l'intent de col·locar les oficines és complex en un mercat immobiliari en hores baixes i amb sobreoferta. Des de l'entitat financera expliquen que el desembre del 2012 les tres marques que integraven l'actual Bankia (Laietana, Caja Madrid i Bancaja) disposaven de 23 oficines a Mataró, de les quals 19 eren de la caixa local. Sense esperar, el primer semestre se'n van tancar quatre, a les quals van seguir-ne nou més. Avui en queden 12. Tres de les clausurades eren de lloguer, per la qual cosa es va rescindir el contracte, i de la resta se n'han venut només un parell.

En la gran majoria d'aquests espais han desaparegut els senyals que evidenciaven que un dia havien estat de Caixa Laietana, però n'hi ha prou amb preguntar als veïns perquè les identifiquin. És el cas d'una antiga oficina de Caja Madrid que es va convertir en una fruiteria que es promociona amb una frase que sona al que es van acabar creient els executius de Laietana: “Si ets la pera, no facis el préssec”.

Dos immobles de l'antiga caixa d'estalvis s'han convertit en equipaments públics

A pocs metres, a la cèntrica plaça de Santa Anna, hi ha una gran oficina de Bankia que està tancada al públic a l'agost. Darrere hi ha una sala d'actes de l'antiga Obra Social i, damunt, quatre plantes en què hi havia hagut empreses vinculades al Grup Laietana, com la seva asseguradora, i que avui tenen gairebé la meitat de la superfície buida. “Hi havia bastants treballadors, però en van acomiadar la meitat i alguns els van enviar a Madrid”, explica una noia que regenta un quiosc just davant de l'immoble, on un altre cartell anuncia “locals en lloguer”.

Iniciativa privada

L'edifici, a excepció de l'espai de la sucursal, no és de Bankia. És un dels actius que van passar a la Fundació Iluro, una iniciativa sorgida de la societat civil de Mataró i allunyada de l'anterior cúpula que ha heretat el patrimoni i l'activitat de l'antiga Obra Social. Va assumir des d'un fons d'art a una sala d'exposicions, passant per la Biblioteca Popular i la casa modernista Coll i Regàs, que vol convertir en un museu, en un reclam turístic.

També li van ser transferits alguns immobles, com l'edifici de la plaça Santa Teresa o l'antiga seu social de la caixa, al centre de Mataró. La intenció és comercialitzar els espais per poder finançar l'activitat de la fundació, amb una despesa anual d'un milió d'euros.

La indignació pels efectes de les preferents segueix viva a la ciutat

Les oficines de la Fundació Iluro ocupen una de les cinc plantes de l'edifici que fins al 2007 va acollir la seu de Caixa Laietana. La biblioteca es troba en dos altres pisos. La resta està desocupada (o podria buidar-se sense problemes), però l'únic accés és per la biblioteca, la qual cosa en fa inviable la comercialització si no es construeix un altre accés. “Hem d'optimitzar els espais de què disposem, però sense perdre el cap”, afirma el president de la fundació, Pere Carles Subirà, qui assegura que van trobar “alguns immobles tancats que no vam poder obrir per falta de recursos”.

En dos casos es van signar convenis amb l'Ajuntament. Un és l'Espai Gatassa, un casal per a la gent gran inaugurat el 2009 que va tancar les portes el 2011. Uns 2.000 metres quadrats amb gimnàs, una piscina que no complia els requisits (i que s'ha tapiat per l'elevat del cost d'arreglar-la) i una sala d'actes que s'ha recuperat per un lloguer mensual de 2.000 euros. Per 900 euros al mes s'ha quedat un altre espai al barri de Cerdanyola, que sofria un dèficit d'equipaments municipals.

MÉS INFORMACIÓ