“El futur de Cuba l’han de dibuixar els cubans”
John Kerry enalteix el coratge d'Obama i Castro per deixar de ser “ostatges de la història”
John Kerry ha posat aquest divendres a l'Havana el segell simbòlic a la primera etapa de reconciliació entre els Estats Units i Cuba després de més de mig segle de conflicte. El secretari d'Estat ha presidit la hissada de bandera a la seva ambaixada, reoberta oficialment el 20 de juliol. Kerry ha enaltit la decisió dels presidents Barack Obama i Raúl Castro de deixar de ser “ostatges de la història” i ha instat a continuar el desglaç: “Sabem que el camí és llarg, per això hem de començar-lo en aquest mateix instant”. Ha admès que “les polítiques del passat no han donat lloc a una transició democràtica” però ha recalcat que aquest és encara un objectiu dels EUA: “Seguim estant convençuts que el millor per als cubans seria una democràcia autèntica, on el poble triï els seus líders”.
Kerry, cap de la diplomàcia nord-americana, ha tornat a trepitjar territori cubà 70 anys després que ho fes l'últim dels seus predecessors. El programa del viatge fugaç, d'unes 12 hores, ha inclòs la hissada de la bandera a l'ambaixada, una compareixença conjunta davant de la premsa amb el seu homòleg, Bruno Rodríguez, i trobades amb l'arquebisbe de l'Havana, el cardenal Jaime Lucas Ortega, i un acte de perfil baix, amb alguns dissidents. Suposa un altre capítol inèdit en el desglaç entre els veïns, i enemics durant dècades, anunciat per sorpresa i simultàniament per Obama i Castro el desembre passat.
Kerry ha comparegut a l’entrada de l'ambaixada a les 10.20 del matí, traient ferro a la fita que protagonitzava, ha demanat disculpes per haver-se endarrerit uns minuts en arribar. "S'ha fet una mica tard, però és un dia radiant". Sota un sol tropical demolidor, ha començat repassant episodis clau de l’enfrontament, inclosos la revolució de Fidel Castro el 1959, l'intent d'invasió de Bahía de Cochinos (1961) o la Crisi dels Míssils (1962), i ha lamentat que l'enemistat s'hagués estès fins a tres dècades després del final de la Guerra Freda i la caiguda de la Unió Soviètica. “Durant tot aquest temps les relacions entre els Estats Units i Cuba van quedar enclaustrades en el passat”.
La dissidència, sense invitació
Un dels detalls amb més significat polític de la cerimònia ha estat que els Estats Units no han convidat opositors interns al Govern de Raúl Castro a l'ambaixada. El suport de Washington a la dissidència a l'illa ha estat durant anys un dels elements de més tensió entre tots dos països.
El gir d'Obama en la relació amb Cuba apunta a una estratègia de diplomàcia tova en la qual la Casa Blanca procurarà evitar que se sacsegi el fantasma històric de l'intervencionisme nord-americà.
La trobada de Kerry amb els opositors no es s'ha produït al matí en l'acte principal, però sí a la tarda en una trobada privada de 20 minuts amb 10 opositors, entre els quals hi havia José Daniel Ferrer, secretari de la Unió Patriòtica.
Aquesta tarda en conversa telefònica després de sortir de la cita amb el secretari d'Estat, Ferrer ha explicat que no s'ha posat sobre la taula la controvèrsia de l'absència d'invitació a la cerimònia: "Ningú no ho ha preguntat ni criticat, perquè a bon entenedor, poques paraules. Encara que el seu missatge ha estat que l'administració d'Obama no pensa treure de la seva agenda el tema dels drets humans i la solidaritat amb la societat civil independent cubana".
Al matí, un altre membre de l'oposició, Antonio Rodiles, ha criticat expressament la decisió de no convocar cap dissident a la hissada de bandera: “No entenem que Obama accepti les condicions d'aquest règim”.
El compromís d'Obama, ha comunicat Kerry, "és fer més passos per alleugerir les restriccions per connectar els cubans al món i millorar les seves vides". Per a això considera que no n'hi ha prou amb el que facin ells, sinó que caldrà que l'Havana treballi en el mateix sentit. "L'embargament ha estat un carrer de dues direccions", ha afirmat, "i als dos carrers s'han d'eliminar traves". El discurs de Kerry ha estat mesurat i conciliador, però no ha deixat passar l'ocasió de reivindicar el convenciment del seu Govern que el sistema polític de l'illa ha de canviar: "Els cubans estaran millor amb una democràcia autèntica, en la qual puguin escollir els seus dirigents, expressar les seves idees i professar la seva fe", ha afirmat.
La cerimònia, a la qual ha assistit com a representant del Govern cubà la responsable d'assumptes nord-americans de la cancelleria, Josefina Vidal, ha acabat amb la hissada de la bandera. Abans de les onze del matí, tres soldats veterans que es van encarregar de retirar-la el 1961 en plena crisi amb el govern de Fidel Castro han lliurat l'ensenya als joves soldats de la guàrdia actual de la legació i l'emblema de l'històric enemic de Cuba ha ascendit a primera línia de l'icònic Malecón de l'Havana.
Centenars de cubans s'han desplaçat fins als voltants de l'ambaixada. Al final, han donat la seva opinió de l'acte. "Molt bonic", "emocionant", "excepcional". Un d'ells, Marta Caballero, afrocubana de 56 anys amb un penjoll al coll amb la cara del Che Guevara –"no me'l trec, aquest és el meu Déu"–agraïa el pas endavant fet per Obama per reconduir les relacions entre Cuba i els Estats Units, trencades durant 54 anys. "El negret ha fet el que no va fer cap blanquet".
Más información
