Selecciona Edició
Connecta’t

Els Estats Units tornen a Cuba

El secretari d’Estat John Kerry fa aquest divendres una visita històrica a l’illa

Preparatius a l'ambaixada dels EUA a Cuba per a la visita de Kerry.
Preparatius a l'ambaixada dels EUA a Cuba per a la visita de Kerry. EFE

John Kerry sap que ha començat a fer història des del mateix moment en què ha trepitjat territori cubà, a primera hora del matí d'aquest divendres. Han hagut de passar 70 anys des de l'última vegada que un secretari d'Estat nord-americà visita Cuba. I 54 des que va onejar oficialment a l'illa una bandera nord-americana. Tot això ha tornat a passar amb l'arribada de Kerry a l'Havana, una visita llampec de menys de 12 hores però no per això menys carregada d'història, simbolisme, esperances i, també, de recels mutus.

Perquè el camí iniciat el 17 de desembre amb l'anunci simultani des de Washington i l'Havana que els dos enemics històrics començaven a normalitzar relacions viu un dels seus moments àlgids amb la visita de Kerry. Però, com han advertit una vegada i una altra les dues parts, la ruta promet ser encara llarga i plena de dificultats.

Ho ha resumit al començament de la cerimònia a la ja ambaixada nord-americana –com assenyalava clarament el rètol col·locat de matinada sobre l'entrada de l'edifici diplomàtic– el flamant encarregat de negocis nord-americà, Jeffrey DeLaurentis. Aquest "és el començament d'un nou capítol i un pas clau cap a la normalització de relacions", ha afirmat. El camí "és difícil de transitar, però val la pena fer-ho", ha afegit.

Entre els temes que encara cal resoldre hi ha la demanda cubana que els EUA posin fi a l'embargament a l'illa –cosa que només pot fer el Congrés o la devolució de Guantánamo, cosa que Washington de moment diu que ni tan sols està considerant. El Govern de Barack Obama mentrestant vol que es resolgui la qüestió de les demandes per les expropiacions que va fer Cuba al començament de la revolució liderada per Fidel Castro. I assegura que seguirà insistint en la qüestió dels drets humans que tan tens posa el Govern de l'illa.

El mateix Kerry ho ha deixat clar durant el seu discurs a l'ambaixada, on ha parlat davant de convidats nord-americans i d'una representació cubana encapçalada per la cap de les negociacions per arribar a aquest moment, Josefina Vidal.

“Estem convençuts que els cubans estarien millor amb una democràcia genuïna, on la gent pugui triar lliurement els seus líders, expressar les seves idees i practicar la seva fe, on el compromís a la justícia econòmica i social es faci de forma més plena i on les institucions responguin davant dels qui serveixen”, ha afirmat Kerry.

"Els cubans són els que han de configurar el seu futur. Però tota la gent de Cuba, cubans i autoritats, haurien de saber que els EUA sempre defensaran els principis democràtics i les reformes”, ha advertit en un discurs en el qual ha pronunciat algunes parts en espanyol.

Minuts després, a les 10.37 hora tant de l'Havana com de Washington, la bandera nord-americana tornava a onejar a la legació diplomàtica nord-americana a la capital cubana. Només unes hores abans, en plena matinada, diversos operaris havien fet els últims retocs a l'edifici, i van col·locar damunt l'entrada les lletres que li retornen l'estatus d'ambaixada que va perdre el gener del 1961.

El canvi de nom, de secció d'interessos –com es deia des que el president Jimmy Carter va negociar el 1977 una tímida obertura bilateral– a ambaixada, no és només cosmètic. A partir d'ara, els diplomàtics nord-americans podran entre d'altres viatjar més lliurement per l'illa –igual que els cubans als EUA–, cosa que era una condició requerida per Washington per consumar el restabliment de relacions diplomàtiques.

Kerry va arribar a Cuba amb l'objectiu principal de presidir la cerimònia d'hissada de la bandera nord-americana a l'ambaixada nord-americana per primera vegada des que el 3 de gener del 1961 els dos països van trencar relacions diplomàtiques.

No és, tot i això, més que una cerimònia simbòlica, ja que la legació diplomàtica fa gairebé un mes que està oberta. La mitjanit del 20 de juliol, Cuba i els EUA van restablir formalment relacions diplomàtiques. L'Havana es va avançar i va celebrar aquell mateix dia la hissada de la bandera cubana a la seva ambaixada a Washington amb la presència del seu canceller, Bruno Rodríguez. Un altre moment històric que ara replicarà Kerry, que també tornarà a reunir-se en privat amb el seu homòleg cubà per posteriorment concedir una roda de premsa conjunta.

En la curta però intensa agenda del secretari d'Estat també figura una trobada amb l'arquebisbe de l'Havana, el cardenal Jaime Ortega, que va exercir d'enllaç amb el papa Francesc durant la mediació del Vaticà en les converses secretes entre els EUA i Cuba que van portar a l'anunci de normalització de relacions el 17 de desembre. Per contra, el cap de la diplomàcia nord-americana no té previst reunir-se ni amb el president Raúl Castro ni amb el seu germà i predecessor Fidel, segons el Departament d'Estat.

Kerry farà a més una segona cerimònia d'hissada de bandera a l'Havana. Serà a la residència de l'encarregat de negocis nord-americà –actualment el màxim representant diplomàtic nord-americà a l'Havana– Jeffrey DeLaurentis. La dissidència està convidada a l'acte.

La decisió de Washington d'excloure els opositors de la primera celebració a l'ambaixada ha provocat crítiques i protestes de part d'alguns dissidents, que diuen que se senten marginats del procés. El Departament d'Estat ha replicat que el de l'ambaixada és un acte “de govern a govern” i que la limitació de l'espai no permet la presència de gaires convidats.

Unes explicacions que no han convençut l'oposició, ni a l'illa ni a Miami. La líder de les Dames de Blanc, Berta Soler, ja ha anunciat que no assistirà a l'esdeveniment. Sota el lema “no arriarem la dignitat”, el també dissident Jorge Luis García Pérez Antúnez ha fet una crida per la seva banda a hissar la bandera cubana, a la mateixa hora que s'elevarà la nord-americana a la residència de DeLaurentis, “a tot arreu del país (Cuba) on hi hagi un cubà que consideri que la dignitat del poble cubà està per sobre de qualsevol acostament i qualsevol negociació”, ha dit. Activistes de Miami han promès replicar l'acció al llarg de la jornada.

Abans d'abandonar Cuba, aquest mateix divendres a la tarda, Kerry té previst a més fer una passejada per l'Havana amb l'esperança, segons ha avançat, de “tenir l'oportunitat d'intercanviar opinions amb la gent de Cuba”.