Selecciona Edició
Connecta’t

El rescat de les autopistes de la Generalitat costaria 2.544 milions

Un informe encarregat per la Generalitat posa preu a la reversió de les quatre concessionàries

Imatge d'arxiu del peatge de Martorell.
Imatge d'arxiu del peatge de Martorell. Efe

Un informe encarregat pel Departament de Territori a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) xifra entre 2.544 i 2.770 milions d'euros el cost que suposaria rescatar els 200,7 quilòmetres de les quatre concessionàries d'autopistes de peatge titularitat de la Generalitat, propietat, gairebé íntegrament, d'Abertis. La xifra podria ser una mica inferior pels canvis introduïts al contracte de concessió d'Autema. L'autor destaca que, més enllà del rescat, s'haurien d'assumir altres costos: de conservació i manteniment, de la plantilla i una possible reducció de la recaptació fiscal.

Els càlculs elaborats pel professor de la UPC Àlvar Garola inclouen els trams de les autopistes C-16, C-32 i C-33, totes amb barreres de peatge i de titularitat de la Generalitat. Queden excloses altres vies concessionades –amb fórmules com el peatge a l'ombra, amb el qual és l'Administració qui paga directament a l'operador– i les autopistes AP-2 i AP-7, propietat de l'Estat i “autèntics eixos vertebradors de la xarxa viària catalana”, segons recull el document. L'elaboració de l'estudi recull un mandat que el Departament de Territori li va fer arribar l'abril i que el conseller Santi Vila va fer públic el 9 de juliol. Pocs dies després el va rebre.

El càlcul d'un possible rescat no pressuposa que el Govern espanyol tingui la intenció d'assumir l'explotació d'aquestes infraestructures. Fa menys de tres anys va privatitzar els túnels de Vallvidrera i del Cadí, per necessitat de recursos econòmics. Vila s'ha manifestat sempre com un defensor de la col·laboració entre el sector públic i el privat i del pagament per ús. Així mateix, els costos que ha revelat l'Avaluació del cost de rescat de les concessions de les autopistes i vies en règim de peatge de la Generalitat són alts i casen poc amb les dificultats financeres que travessen les arques autonòmiques. La franja més baixa del càlcul és equivalent a poc menys d'un terç del pressupost anual del Departament de Salut de la Generalitat (8.300 milions).

855 milions de beneficis en cinc anys

L'informe recull els beneficis operatius de les quatre concessionàries durant els últims cinc anys (en el cas dels túnels del Cadí i de Vallvidrera només té en compte els dos últims exercicis). La xifra conjunta és de 855,3 milions d'euros. Invicat va aconseguir 290 milions, la que més ha guanyat. Però la que més beneficis ha tingut per quilòmetre és Autema: 6,2 milions cada cinc anys. La segueix Aucat, amb 5,5 milions per cada mil metres.

Després d'utilitzar diferents mètodes de càlcul, l'informe opta per escollir la forqueta que oscil·la entre els 2.544 milions i els 2.770 milions d'euros. La primera xifra sorgeix després d'aplicar un mètode de càlcul basat en el patrimoni net i el flux lliure de caixa de cada concessionària i la segona és el resultat d'utilitzar el mètode de la inversió neta i el lucre cessant a partir dels beneficis d'explotació dels últims cinc anys. Aquesta seria la més aproximada al marc d'indemnitzacions que marca la llei de contractes públics, que obliga a compensar el concessionari per les obres i instal·lacions construïdes i pels danys i perjudicis causats, inclosos els futurs beneficis que deixaria de percebre, un càlcul basat en els últims cinc anys.

El càlcul per Autema, la concessionària de la C-16 entre Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Manresa, difereix a l'hora de regir-se per un altre tipus de concessió, que establia un sistema de compensació que sufragava la Generalitat si no s'aconseguia que el trànsit s'intensifiqués com a mínim fins a la xifra fixada al contracte. El rescat seria de 776 milions, però el canvi del contracte de concessió aprovat pel Govern el juliol passat abaratiria previsiblement aquest cost.

L'extinció de contracte més cara per la Generalitat seria la d'Aucat, que gestiona el tram sud de la C-32, entre Castelldefels i el Vendrell. Els seus 49,6 quilòmetres, alguns amb túnels que perforen el massís del Garraf, costaria entre 902 i 945 milions d'euros. Després vindrien els túnels de Vallvidrera i del Cadí, 39 quilòmetres de la C-16 privatitzats el 2012 per 430 milions. Recuperar-los suposaria un cost d'entre 453 i 585 milions. Per Invicat (gestiona 57 quilòmetres de la C-32 entre Montgat i Palafolls, i 14 quilòmetres de la C-33 entre Barcelona i Montmeló) s'hauria de pagar entre 413 i 464 milions. Abertis seria l'interlocutor en tots els casos i, només en el cas d'Autema, Ferrovial hauria d'entrar en les negociacions, accionista del 77% de la concessionària.

L'informe calcula que si la Generalitat assumís l'explotació de les vies afectades, hauria d'invertir entre 237 milions i 369 milions en manteniment, mentre que si hagués d'acomiadar la plantilla, les indemnitzacions arribarien fins als 34 milions.