_
_
_
_
_

Un veí de Tianjin: “Va haver-hi un núvol; com una bomba atòmica”

Les explosions ja deixen més de mig centenar de morts i 700 ferits

Macarena Vidal Liy | Enviada especial

“Se’n va anar la llum. Després les portes es van rebentar. Vaig pensar que havia estat un terratrèmol. Vaig baixar al carrer i tot estava cobert de fum negre, hi havia un núvol com si hagués caigut una bomba atòmica”, explica Guo, de 33 anys. Guo és un dels veïns evacuats de Pinhai, la zona portuària de la ciutat de Tianjin (nord-est de la Xina) on dimecres a la nit un incendi en uns contenidors del port va causar dues explosions gegantines, equivalents a l’esclat de 21 tones de TNT. Més de 50 persones han mort, entre les quals una dotzena de bombers, i més de 700 estan ingressades als hospitals de la zona, 60 de les quals en estat greu.

Gairebé 24 hores després de l’esclat, el foc continua. Una espessa columna de fum negre encara es pot veure des de la terminal d’autobusos de Pinhai, que ha quedat completament destrossada. Un rellotge marca el moment de la primera explosió, a les 23.40 hora local (17.40 hora d’Espanya). A l’aparcament, els vehicles es mantenen encara perfectament alineats; però han perdut els vidres, les rodes estan rebentades. Les explosions es van sentir a 10 quilòmetres a la rodona; en un radi de 2 quilòmetres molts edificis van quedar danyats, amb els vidres trencats.

“Vaig perdre la consciència en el moment de l’explosió. Quan em vaig despertar, el meu primer impuls va ser sortir. Estava ensangonat i algú em va portar a l’hospital. Em van fer les primeres cures a l’ull, on tenia talls, i em van enviar a casa. Encara necessito que em mirin un braç, però els hospitals estan desbordats, no poden atendre gent amb ferides de poca importància com jo”, diu Feng, un porter de nit de 56 anys en una empresa logística. Feng espera que algun metge pugui atendre’l als voltants de l’Hospital Teda Tianjin, on han quedat ingressats la majoria dels ferits, protegits per desenes d’agents de la policia. La tensió al centre mèdic és palpable: són constants les baralles entre voluntaris i visitants, i la premsa estrangera és rebuda amb franca hostilitat. Alguns han d’abandonar el recinte entre empentes; d’altres, protegits fins i tot per la policia.

Més de 6.000 persones continuen evacuades després de l’accident, segons l’Ajuntament de Tianjin, que ha habilitat deu escoles per acollir-los. Més d’un miler de personal mèdic procedent d’una desena d’hospitals participa en l’operació d’assistència als afectats. L’Exèrcit també ha mobilitzat un cos especial d’ajuda en casos d’emergència.

Más información
Diverses explosions a Tianjin deixen més de 40 morts i 500 ferits
Explosions a Tianjin

Segons l’agència xinesa Xinhua, un miler de bombers i 140 vehicles intenten contenir l’incendi en una zona de contenidors que allotjava “productes perillosos”. “La volatilitat d’aquest productes implica que el foc és especialment impredictible i és particularment arriscat acostar-s’hi”, apunta l’agència estatal. Diversos cotxes de bombers han quedat destrossats en la lluita contra el foc.

Incògnites

Una de les incògnites és, precisament, què contenien els contenidors que van esclatar, i que pel que sembla eren explosius. L’agència Xinhua ha indicat al seu compte de Twitter que ha arribat a la zona un equip d’especialistes químics, biològics i nuclears de l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPL) per detectar i netejar possibles productes tòxics. El cap de l’oficina de protecció mediambiental de Tianjin, Wen Wurui, ha indicat en una roda de premsa que s’han detectat químics “verinosos i nocius” en l’aire, encara que no a nivells “excessivament alts per sobre de l’admissible”.

El president xinès, Xi Jinping, i el primer ministre, Li Keqiang, han reclamat que “no s’escatimin esforços” per sufocar l’incendi o per assistir les víctimes en el que és, sens dubte, un dels pitjors accidents industrials de la història recent de la Xina, un país que n’ha viscut diversos durant els últims anys a causa d’un escàs compliment de la legislació i dècades de ràpid creixement econòmic.

A Weibo, el Twitter xinès, nombrosos internautes expressaven el seu desacord amb la narració oficial i posaven en dubte el nombre oficial de víctimes. “No poden ser només 44. Una unitat de bombers són desenes de persones que eren allà i l’explosió es va produir a mig quilòmetre de diverses urbanitzacions molt grans. El Govern està dissimulant la realitat”, assegura Panpanchuagen. Un altre, que s’identifica com a Jo no sóc Gaddafi, demana “transparència en la informació: no poden haver mort tan pocs civils ni bombers”.

Els funcionaris de l’Ajuntament de Tianjin s’havien reunit fa una setmana amb empreses presents al parc industrial on es van produir les explosions per tractar sobre la seguretat i el maneig de productes químics perillosos. Segons els mitjans xinesos, el director de l’empresa propietària dels contenidors on es va detectar l’incendi, Ruihai International Logistics, ha quedat sota custòdia de la policia per al seu interrogatori.

El port de Tianjin és el principal al nord-est de la Xina. La ciutat, a uns 120 quilòmetres de Pequín, té prop de 10 milions d’habitants.

Pobra seguretat industrial

La Xina no és aliena a les catàstrofes d’origen industrial. El ràpid creixement econòmic i la poca èmfasi en les mesures de seguretat laboral han comportat accidents com el que es va produir a la planta de components automobilístics Kushan Zhongrong Metal Products, a la província costanera de Jiangsu, l’agost de l’any passat. Almenys 146 persones van morir en una explosió en aquesta planta, el pitjor accident industrial a la Xina el 2014. Mesos després, al desembre, van morir 17 treballadors més en una sèrie d’explosions en una fàbrica de components per a camions a Foshan, al sud-est de la Xina.

Les dades oficials apunten que els accidents industrials a la Xina estan caient a un ritme del 10% anual, però les xifres són encara impressionants. Entre el 2010 i el 2012 la xifra de morts en aquest tipus de successos va arribar a una mitjana de 200 per dia, o prop de 70.000 l’any. El primer semestre del 2014 la xifra era de 30.000. Entre les seves principals causes hi ha les llargues hores de feina, maquinària antiquada o errors en les mesures de seguretat.

La Xina va aprovar al començament de l’any passat una sèrie de reformes de la seva normativa de seguretat en el treball, que va augmentar les sancions per incompliment de les mesures fins a un milió de iuans (143.000 euros). Llavors, el director de l’Administració Estatal per a la Seguretat Laboral, Yang Dongjiang, va declarar al diari Global Times que s’establiria una “llista negra” d’empreses que incomplissin les regles.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy | Enviada especial
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_