Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament grec vota el tercer rescat amb Syriza dividida

El primer ministre, Alexis Tsipras, haurà de confiar en el suport de l’oposició

El ministre grec de Finances, Euclidis Tsakalotos, fa un discurs al Parlament.
El ministre grec de Finances, Euclidis Tsakalotos, fa un discurs al Parlament. AFP

L'aprovació de l'acord del tercer rescat grec amenaça de precipitar la ruptura de Syriza, el partit al Govern d'Atenes, que ja va perdre la majoria parlamentària en les dues votacions prèvies i té previst un congrés extraordinari al setembre per resoldre la seva divisió interna. L'amenaça de la seva ala radical de crear un moviment antirescat i el tens debat d'aquest dijous al Parlament, amb enverinades al·lusions personals, han fet de la tramitació del text un pandemònium. L'economia va proporcionar un lleu respir, amb una sorprenent pujada del 0,8% del PIB el segon trimestre.

El Parlament grec celebra aquest dijous un debat decisiu per aprovar el tercer rescat que es concedeix a Grècia des del 2010, un programa a tres anys per valor de 85.000 milions d'euros que se sumen als 240.000 milions concedits en els dos anteriors (el 2010 i el 2012). La diferència amb els rescats previs és que aquest tercer pla d'ajuda ve de la mà de Syriza, un partit que va fer campanya de la lluita contra l'austeritat i els ajustos i que, després de només sis mesos al poder, s'ha vist obligat a claudicar en pràcticament totes les seves promeses electorals, incloses les línies vermelles de les privatitzacions, les pensions o els impostos.

L'exministre d'Energia i Medi Ambient, Panagiotis Lafazanis –purgat de l'Executiu al juliol per la seva oposició al rescat–, ha anunciat aquest dijous a Iskra, el web de la Plataforma d'Esquerra –la facció radical més organitzada i important de Syriza–, la creació d'un moviment antirescat que reculli i articuli la mobilització popular contra el memoràndum que es va plasmar en un rotund no en el referèndum del passat 5 de juliol, en el qual més del 61% dels votants van rebutjar l'acord amb els socis. Encara que el text no parla d'un nou partit, no és descartable que, una vegada substanciada la ruptura de Syriza, avanci cap a la seva formació. La proposta de Lafazanis recull en part la del també exministre Iannis Varufakis, que va advocar fa unes setmanes per un front antiausteritat, però d'àmbit europeu.

Paral·lelament, 19 membres del comitè central de Syriza han demanat aquest dijous a Tsipras que retiri l'acord de rescat. Tots pertanyen a l'anomenat Grup dels 53, del qual prové l'actual ministre de Finances, Euclidis Tsakalotos, i que es presenta com una tercera via entre la majoria entorn de Tsipras i les faccions radicals. Els 53 defensen la unitat de Syriza i alhora una nova relació amb Europa, de menys depedència.

Amb un terç del grup parlamentari en contra de la direcció, l'aprovació d'un rescat que Tsipras va presentar com una opció possible a “una sortida desordenada de l'euro” ha accelerat el cisma de Syriza i, amb probabilitat, la plausible convocatòria d'eleccions anticipades a la tardor si el Govern perd definitivament la majoria parlamentària. En les dues votacions anteriors, al juliol, Syriza, que té 149 escons, va perdre una quarta part dels seus suports, quedant-se en 123, tres per sobre del límit de 120 que polvoritzaria la seva majoria parlamentària.