Selecciona Edició
Connecta’t

La pèrdua de poder autonòmic força el PP a suspendre les revàlides

El Ministeri d’Educació aparcarà el decret que les regula per obrir “un procés de diàleg”

El ministre Íñigo Méndez de Vigo a la conferència sectorial. Ampliar foto
El ministre Íñigo Méndez de Vigo a la conferència sectorial.

El canvi del mapa polític que ha deixat el PP en minoria a les autonomies ha forçat el partit a fer concessions també en matèria educativa. Un dels punts més polèmics i rebutjats de la reforma educativa (LOMCE), que el curs que ve entra en vigor a secundària i a batxillerat, és el de les revàlides. El Ministeri d'Educació aparcarà el decret que les regula, que està pendent d'aprovació, per obrir “un procés de diàleg” amb els nous governs autonòmics. “Crec que les avaluacions estan ben plantejades, però vull escoltar els altres i la comunitat docent”, va afirmar dijous el ministre Méndez de Vigo.

El Govern espanyol ha aprofitat el canvi de cares del Ministeri d'Educació per intentar fer un gir a la seva imatge i a la seva política educativa. Després que el ministre José Ignacio Wert, a qui el Govern central acaba de nomenar ambaixador d'Espanya davant l'OCDE, abandonés el càrrec per motius personals, el nou titular ha rebut un per un tots els consellers durant aquest últim mes. El nou ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va prometre “flexibilitat” pel que fa a l'aplicació de la Llei Orgànica de Millora Educativa (LOMCE). Aquest dijous ha convocat tots els consellers a la seva primera reunió sectorial. L'últim punt de l'ordre del dia parlava de la LOMCE i de les revàlides, que es van començar a fixar a l'esborrany de decret que es va presentar a les comunitats autònomes l'abril passat.

La LOMCE preveu proves externes a sisè de primària per al 2016, i revàlides a secundària i a batxillerat per al 2017, quan la reforma ja hauria d'estar totalment implantada en aquests nivells. Als esborranys de decret, s'assenyala que han de ser exàmens tipus test i amb un pes en la nota final de l'alumne de fins al 40%. La prova de batxillerat substitueix, a més, l'actual selectivitat.

La proposta que el PP posa ara damunt de la taula, segons fonts consultades per aquest diari, és aprovar el decret amb l'examen de primària previst per al 2016 i deixar obert els altres dos, per als quals encara queda un any de termini.

La majoria dels partits parlamentaris (PSOE, IU, CiU, PNB, UPyD i part del Grup Mixt) van presentar el maig passat una moció al Congrés perquè es retirés el decret i s'obrís un “procés de diàleg” amb els grups polítics i la societat civil. Aquesta és la que ha impregnat dijous la proposta dels populars.

Dos dels cinc consellers del PP, els de Galícia i Castella i Lleó, es van mostrar partidaris de revisar les revàlides abans de la reunió sectorial. “La llei planteja uns marges com els decrets d'avaluacions”, va avançar el titular gallec, Román Rodríguez. El conseller de Castella i Lleó, Fernando Rey, va assenyalar que "s'afinarà” en el disseny, i va afegir que espera aconseguir que hi hagi “esperit de diàleg, que no ha sobrat pas fins ara”. “El que veig en el nou equip del Ministeri és un canvi radical d'actitud que crec que cal saludar”.

L'oposició ha estat molt insistent amb la retirada dels decrets, però no ho considera suficient. De fet, hores abans de la reunió sectorial, les 12 comunitats no governades pel PP van presentar una proposta de màxims: frenar la LOMCE. Van anunciar que la posarien damunt la taula del ministre fórmules per intentar aturar-la “amb totes les garanties jurídiques necessàries i preservant sempre l'interès de l'alumnat”.

Rebuig de la LOMCE

“Suposem que el ministre ja sap que en aquests moments, i poques setmanes abans de començar un nou curs escolar, no podem perdre el temps, les nostres comunitats educatives no ens ho perdonarien. Estem obligats a garantir el dret a l'educació i estem disposats a complir amb la nostra obligació”, va assenyalar com a portaveu la consellera d'Andalusia, Adelaida de la Calle (PSOE).

De la Calle va recordar que, després de les eleccions autonòmiques del maig, són “moltes més les comunitats” que comparteixen el rebuig de la LOMCE. Les set comunitats governades pel PSOE donen suport al comunicat: Andalusia, Aragó, Astúries, les Balears, Castella-la Manxa, Extremadura i la Comunitat Valenciana (amb Compromís), juntament amb les comunitats autònomes de les Canàries (CC-PSOE), Cantàbria (PRC-PSOE), Catalunya (CDC), Navarra (Geroa Bai) i el País Basc (PNB).

El calendari d'aplicació de la LOMCE està inclòs en l'articulat de la llei. “Es va fer conscientment i deliberadament per evitar el que finalment ha acabat passant: ningú vol assumir com a pròpia una llei que es va fer sense la més mínima voluntat de diàleg i que va ser aprovada sense consens”, va dir De la Calle.

Les regions contràries a la reforma educativa consideren que la disposició que inclou aquest calendari de la llei pot ser derogada amb “garanties jurídiques” aprofitant altres normatives.

Despesa per a llibres i pla contra l’assetjament

A més de la LOMCE, el ministre i els consellers van parlar del repartiment de la partida per a llibres de text. El Govern espanyol ha recuperat les ajudes estatals de material escolar, amb 24 milions el 2014 i pocs més el 2015 per a les comunitats autònomes, destinats a les famílies amb menys recursos i a les famílies nombroses. Els fons es reparteixen en funció del nombre d'alumnes i la taxa de risc de pobresa. Inicialment les ajudes anaven lligades a materials relacionats amb la implantació de la LOMCE, però a la reunió es va anunciar que s'ampliaria a tota l'educació obligatòria, segons va confirmar la consellera d'Educació d'Aragó, Mayte Pérez. La titular aragonesa va protestar, no obstant això, que a la seva regió li corresponguin només 900.000 euros.

El ministeri va reprendre una proposta llançada per l'exministre Wert i va oferir que es consensuï un pla de convivència escolar “que permeti l'elaboració de protocols i plans de bones pràctiques” contra l'assetjament escolar. Preveu convocar les comunitats a l'octubre. També es va presentar el mapa d'ocupabilitat d'FP, una guia elaborada per primera vegada pel ministeri creuant dades pròpies amb dades d'Ocupació.

MÉS INFORMACIÓ