_
_
_
_
_

L’FMI alerta del baix creixement potencial d’Espanya a mitjà termini

El Fons estima que el PIB espanyol pugi un 1,8% el 2020 enfront del 3% que diu el Govern

Amanda Mars
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde.
La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde.EFE

Després de set anys de crisi, fins i tot el negoci injuriat de la construcció –el maó, com se l'anomena des que va punxar la gran bombolla– s'ha afegit a la petita festa que sembla que viu el producte interior brut (PIB) a Espanya. L'economia està creixent per sobre de la mitjana europea en bona part gràcies a uns estímuls monetaris sense precedents i d'un preu baix del petroli, però el Fons Monetari Internacional (FMI) no les té totes. Alerta dels problemes estructurals de l'economia espanyola i posa el focus en el seu baix potencial de creixement a mitjà termini.

L'informe elaborat en el marc de l'anomenat Article IV, pel qual l'organisme de Washington fa una avaluació global de les economies i planteja una sèrie de recomanacions, encén una llum vermella sobre la fortalesa d'Espanya a mitjà termini. L'economia espanyola està trepitjant l'accelerador aquest any, però a partir del 2015 comença a aixecar el peu i, segons el document, cada any serà més lent que l'anterior: el creixement previst per aquest any i el proper, del 3,1% i del 2,5%, respectivament, no deixa de minvar en els exercicis següents fins a l'1,8% el 2020.

Más información
L’FMI situa Espanya al capdavant del creixement als països avançats
Brussel·les eleva a un 2,3% la previsió de creixement per a Espanya el 2015
L’FMI eleva al 2,5% la previsió de creixement per a Espanya el 2015
L’FMI demana apujar l’IVA, abaratir l’acomiadament i copagament sanitari

L'últim pronòstic del Govern de Rajoy apuntava un creixement del 3,3% per al 2015. El Fons ha donat suport les polítiques econòmiques de l'Executiu del PP i ha corregit a l'alça els seus pronòstics des de fa més d'un any. També ho fa en el comunicat posterior a l'informe del Capítol IV. "Les reformes dutes a terme estan contribuint a la recuperació. Les reformes laborals i un creixement moderat dels salaris han apuntalat l'ocupació i han ajudat a recuperar la competitivitat", assenyala el directori executiu, responsable de l'avaluació, encara que afegeix que "les taxes de desocupació persistentment elevades, la productivitat baixa i els nivells encara considerables de deute públic i privat continuen plantejant desafiaments de política de cara al futur".

Espanya té un problema de creixement potencial que és l'avançament que podria aconseguir una economia si engegués tots els recursos de què disposa. Aquests han disminuït i el potencial ha baixat. L'FMI calcula que la taxa se situava en el 3% en el període 1995-2007 i va caure al 0,75% des del començament de la crisi. La caiguda de la inversió i l'alça de la desocupació estructural (el que es recupera amb el canvi de cicle o amb mesures d'estímul) han dificultat les possibilitats d'Espanya. El Fons veu les mateixes debilitats a França.

Més reformes estructurals

"Sense reformes addicionals", apunten els experts, "el creixement potencial s'espera que continuï baix". El Fons el situa en l'1,5% com a mitjana entre el 2015 i el 2020 i amb una desocupació estructural del 16%. En canvi, fa una sèrie de càlculs sobre quant podria millorar amb alguns canvis estructurals. Per exemple, amb reformes que elevessin el nivell de productivitat de les companyies espanyoles a nivell de les alemanyes i una alça del percentatge de pimes sobre l'economia elevaria el potencial en un 2%. Una millora de la dualitat del mercat de treball i altres deficiències, en un 10%.

"Si es vol mantenir un creixement fort, és necessari prendre mesures de cara al llarg termini", va resumir el cap de la missió de l'FMI per a Espanya, Helge Berger. L'organisme demana un seguit de mesures amb les quals probablement ja no podrà comptar en aquesta legislatura: es colla un cop més la reforma laboral, la llei de liberalització de serveis professionals i mecanismes més àgils perquè les empreses superin les insolvències.

Un dels pitjors llegats de la crisi és un volum de deute públic i privat, que gairebé triplica l'economia. Encara que el passiu d'empreses i famílies va acabar el 2014 en el 182,5% del PIB, un 24% menys que el 2007, encara lliga de mans molts projectes de creixement.

El Fons admet que els salaris s'han moderat per la reforma

El Fons admet en el seu informe que amb la reforma laboral s'ha produït una moderació salarial. L'increment de sou mitjà en el període de 2009-2011, primera part de la crisi, es va situar en el 2,7% en termes nominals (sense explicar l'efecte de la inflació en el poder adquisitiu), mentre que entre el 2011 i el 2014 va baixar al 0,2%. "Abans de les reformes, els sous s'acceleraven en les pujades, però també en les baixades (encara que menys)", assenyala el document.

Si alguna cosa criticava el Fons durant les dues recessions que ha sofert Espanya des del 2008 és que els salaris no només baixessin, sinó que augmentessin com a mitjana mentre es destruïen milions d'ocupacions. L'organisme no tenia en compte l'efecte composició que sí que admetia el Banc d'Espanya: com que gran part de l'ocupació destruïda era de guanys baixos, la foto resultant sobre la qual es feia la mitjana salarial era més elevada, cosa que ocultava una rebaixa salarial real superior a la de les estadístiques.

El responsable de la missió per a Espanya va assenyalar ahir que els salaris s'estan comportant en línia amb les recomanacions de l'organisme, encara que l'informe assenyala que encara no hi ha una correlació 100% directa entre l'evolució salarial i la marxa d'un sector. El que sí que ha volgut deixar enrere l'FMI són propostes com la del 2013, quan Espanya estava ja en plena devaluació interna, que va tenir moltes crítiques en plantejar una retallada del 10% nominal en 10 anys més una rebaixa de cotitzacions per crear ocupació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_