Selecciona Edició
Connecta’t

Quan la ciutat cremava

La primera asseguradora va ser la Mútua, que el 1839 cobria focs i explosions

Placa de la companyia d'assegurances Northern al carrer de Sants.
Placa de la companyia d'assegurances Northern al carrer de Sants.

Cada vegada en queden menys a les façanes dels edificis. De vegades, per veure-les cal entrar a pàgines d'Internet dedicades a les subhastes d'ocasió. En altres casos s'oculten dins de l'immoble, com una de l'Assurances Générales al pati interior de la Casa Jeroni F. Granell del carrer Mallorca. Són les plaques que fa anys anunciaven aquelles finques que estaven assegurades contra incendis. Aquesta classe d'assegurances es va crear a Anglaterra a finals del segle XVII, després del paorós incendi que va devorar dues terceres parts de Londres. Les plaques van aparèixer amb posterioritat, quan els bombers eren de companyies privades i només actuaven si veien la publicitat de la seva empresa. En aquells anys, la construcció en fusta, l'ús de carbó com a combustible i les indústries dins del casc urbà formaven una combinació letal, que feia de qualsevol foc una amenaça potencial capaç de destruir barris sencers.

El primer reglament es va redactar el 1833 per a un cos de bombers format per paletes

A Barcelona, el primer reglament modern es va redactar el 1833, per a un cos de bombers format per paletes que disposava d'una única bomba hidràulica. Dos anys després van esclatar els primers aldarulls, acompanyats de l’incendi dels convents i de la fàbrica Bonaplata del carrer Tallers. Davant de l'impacte provocat per aquelles pires en l'ànim dels barcelonins, es va crear la Societat d'Assegurances Mútues contra Incendis (la Mútua), una mutualitat que el 1839 ja assegurava més de 800 immobles. Oferien protecció contra incendis, llamps, explosions i motins. Disposaven de bomba d'aigua i parc de bombers propi, que Víctor Balaguer situava al carrer Hèrcules. En aquella època el principal temor era la inestabilitat política, els esclats de violència i els bombardejos (com els del 1842 i 1843). La Prefectura de Bombers la compartia l'Ajuntament i la Mútua, depenent de si l'edifici sinistrat estava assegurat o no. Les seves plaques encara són les més nombroses, i es poden veure en carrers com el carrer del Pi, de l’Hospital, del Notariat o del Call.

A la Mútua, els assegurats eren alhora asseguradors. La primera societat anònima que el 1842 va oferir una pòlissa d'incendis va ser La Española. I molt aviat es van crear noves empreses com La Previsión Española, La Unión i el Fénix (que als carrers del Lleó i de Sagunt en conserva les plaques), La Ibérica, o La Catalana (plaques en carrers com el carrer de la Paloma o del Portal Nou). Així mateix es van introduir companyies estrangeres com La Paternal i L'Union (les plaques de les quals encara es poden rastrejar en barris com ara Gràcia), o l’Union Assurance (amb dues plaques que sobreviuen al carrer Bassegoda). La seva feina no era fàcil en unes ciutats cada vegada més inflamables, on les noves màquines de vapor i les canonades del gas s’afegien als perills urbans.

El foc del moment va ser el 1861, quan es va calcinar el  Liceu, que no estava assegurat

Els diaris de llavors informaven freqüentment de notícies d'incendis. El 1851 el foc va destruir les fàbriques Capdevila i Armengol del carrer Riereta i va provocar diversos ferits i dues víctimes mortals. I el 1854 va esclatar un conducte de gas al carrer d’Espaseria, amb una flamarada que va arribar al segon pis. Tot i que el gran foc del moment es va produir el 1861, quan es va calcinar el teatre del Liceu, que no estava assegurat. El va seguir el taller de pianos Bernareggi a Joaquim Costa (malgrat disposar d'una bomba d'aigua pròpia), les flames del qual les va haver d'apagar l'exèrcit a canonades. Així com la fàbrica Muntades del carrer de les Carretes, on va explotar la caldera de vapor. Poc després el foc va destruir el magatzem de borra Trias del carrer del Cid, que va estar a punt d’incendiar la caserna d'artilleria de Drassanes. Les factories cremaven amb facilitat, però cap edifici estava fora de perill. El Palau Reial de la plaça Palau es va consumir del tot la nit de Nadal del 1875 i es va emportar els arxius del Registre Civil i dels jutjats de primera instància.

El 1898 ja hi havia nous tipus de sinistre, aquell any va cremar el pioner Cinematògraf Colón que la família Belio regentava al portal de la Pau. En aquella època gairebé la meitat de les asseguradores eren estrangeres, com L'Urbaine, la Norwich Union, la Northern (amb una placa ben conservada a la Casa Jaume Estrada del carrer de Sants), o la Royal Exchange Assurances. El nou segle XX portava sistemes més eficaços en extinció d'incendis, fet que posava en perill el costum de les plaques d'assegurances que avui desapareixen del nostre paisatge com si ja no hi hagués focs.