_
_
_
_
_

Diverses explosions a Tianjin deixen més de 40 morts i 500 ferits

L’accident s'ha produït a causa de la deflagració de material inflamable en una terminal de contenidors

Vídeo: REUTERS LIVE
Macarena Vidal Liy

Dues explosions consecutives ocorregudes aquest dimecres han deixat almenys 44 morts i centenars de ferits, al port de Tianjin, la ciutat industrial més gran del nord de la Xina i amb una població de deu milions de persones, a uns 150 quilòmetres de Pequín. Molts edificis propers a la zona de l'explosió han estat danyats i alguns s'han esfondrat, segons els mitjans xinesos.

Els residents de la zona han estat evacuats, d'acord amb el Diari del Poble, el diari oficial del Partit Comunista. Segons aquest mitjà ja són 44 les víctimes mortals, a primera hora d’avui dijous, mentre que els ferits sumen 520, 66 de molt greus. Dotze dels morts eren bombers.

Segons l'agència oficial xinesa Xinhua, els bombers van rebre un avís d'incendi en una zona de contenidors de productes químics i perillosos prop de les 22.50 hores locals (16.50 hora espanyola), a l'àrea industrial de Binhai. Aproximadament 40 minuts més tard es va produir la primera explosió, seguida mig minut més tard de la segona, d'una intensitat encara més gran.

Als nou equips de bombers enviats inicialment a la zona, s’hi han afegit 12 equips més i 35 camions, així com vehicles de policia.

Les explosions han aconseguit tanta força, segons el diari Notícies de Pequín, que alguns testimonis han pensat que es tractava d'un terratrèmol. La primera, apunta la Xarxa Nacional Sismològica en el seu microblog oficial, va ser equivalent a l'explosió de tres tones de TNT; la segona, encara més potent, de 21 tones. Ambdues han pogut sentir-se en un radi de diversos quilòmetres a la rodona. La zona de contenidors on va ocórrer la primera deflagració és propietat de l'empresa Ruihai International Logistics, segons el diari Beijing News.

“Anava en taxi, el cotxe va tremolar. Vaig mirar el cel i estava completament vermell”, ha explicat al diari Notícies de Pequín un testimoni que s’ha identificat com Wang i que va veure el núvol de l'explosió a una distància de 3 quilòmetres. “Hi havia tanta llum com si fos ple dia. En pocs segons va haver-hi una segona explosió, vaig veure un gran núvol i unes flames fins i tot més grans que abans. En arribar al meu hotel, havia saltat l'alarma d'incendis, els hostes havien estat evacuats”, ha explicat.

Segons la cadena de televisió CCTV, la policia s'està centrant en les operacions de recerca i rescat, més que en sufocar l'incendi, perquè els productes químics implicats es consumeixen per complet.

L'explosió arriba en un moment poc convenient per a les autoritats xineses, en un país on els desastres s'interpreten encara avui com un missatge sobrenatural contra els mandataris que han perdut el favor del cel i l'estabilitat és la gran obsessió del Govern. L’Executiu xinès intenta contenir el fort alentiment de l'economia xinesa i la inestabilitat de les borses de les últimes setmanes amb una sèrie de mesures, que aquesta setmana han inclòs dues devaluacions consecutives del renminbi, la divisa nacional. La influent Comissió Nacional de Reforma i Desenvolupament al·ludia al juliol a la necessitat d'assegurar-se que els riscos que genera l'economia més lenta dels últims 25 anys no es transformin en riscos socials.

Seguretat industrial precària

La Xina no és aliena a les catàstrofes d'origen industrial. El creixement econòmic ràpid i el poc èmfasi en les mesures de seguretat laboral han portat a accidents com l'ocorregut a la planta de components automobilístics Kushan Zhongrong Metal Products a la província costanera de Jiangsu l'agost de l'any passat. Almenys 146 persones van morir en una explosió en aquell planta, el pitjor accident industrial a la Xina el 2014. Mesos després, al desembre, morien 17 treballadors en una sèrie d'explosions en una fàbrica de components per a camions a Foshan, al sud-est de la Xina.

Les dades oficials apunten que els accidents industrials a la Xina estan caient a un ritme del 10% anual, però les xifres encara són impressionants. Entre el 2010 i el 2012 la mitjana de morts en aquest tipus de successos era de 200 per dia, o prop de 70.000 l'any. En el primer semestre del 2014 el nombre era de 30.000. Entre les causes principals hi ha les llargues jornades laborals, maquinària antiquada o errors en les mesures de seguretat.

La Xina va aprovar a començament de l'any passat una sèrie de reformes de la seva normativa de seguretat al treball, que va augmentar les sancions per incompliment de les mesures fins a un milió de iuans (143.000 euros). Llavors, el director de l'Administració Estatal per a la Seguretat Laboral, Yang Dongjiang, va declarar al diari Global Times que s'establiria una "llista negra" d'empreses que incomplissin les regles.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_