Selecciona Edició
Connecta’t

La direcció del PSOE rebutja un pacte fiscal amb Catalunya

L'executiva assegura que l'únic model acceptat per “tots els dirigents socialistes” és el d'un "finançament autonòmic just i equitatiu”

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en unes jornades de joves a Pedrezuela (Madrid). Ampliar foto
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en unes jornades de joves a Pedrezuela (Madrid).

La direcció federal del PSOE rebutja sense cap tipus de matís un tracte de favor a Catalunya en la futura reforma de la Constitució, començant per un hipotètic pacte fiscal entre l'Estat i aquesta comunitat, com va proposar en una entrevista amb EL PAÍS el president del PSC, Àngel Ros. Fonts properes al secretari general, Pedro Sánchez, asseguren que l'únic model autonòmic acceptat per “tots els dirigents socialistes” és el d'un “finançament just i equitatiu”.

Aquest model és el que va quedar reflectit en l'anomenada Declaració de Granada, un acord unànime avalat pel Consell Territorial del PSOE el juliol del 2013. A aquest pacte s'hi va sumar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), cosa que va evitar un divorci entre la direcció i la formació catalana, federada al PSOE.

Dos anys després, la posició de l'executiva federal i dels principals nuclis de poder territorial, com el de Susana Díaz a Andalusia o el d'Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, no ha canviat.

Fonts de la direcció nacional recorden que “l'esperit de tots els socialistes és reformista”. En aquest context, l'objectiu de la reforma de la Llei Fonamental “en l'apartat social és consolidar drets socials, i en l'apartat territorial és l'esperit de Granada, completar el desenvolupament de l'Estat autonòmic en sentit federal”.

Rubalcaba reivindica la Declaració de Granada

FERNANDO GAREA

L'anterior secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va reivindicar ahir a través de Facebook l'anomenada Declaració de Granada, firmada per tots els barons regionals del PSOE.

El text de l'acord, resumit en la declaració, va ser aprovat per unanimitat el 6 de juliol del 2013, al Consell Territorial del PSOE, amb el títol “Cap a una estructura federal de l'Estat”. Tenia el valor que incloïa la firma del PSC, aleshores liderat per Pere Navarro.

Rubalcaba ho va definir ahir assegurant que va ser “l'esforç que el PSOE va fer llavors el que va conduir a la proposta més acabada de reforma constitucional de les que mai hagi formulat cap partit al nostre país”.

En el text es recollia la proposta de reforma dels socialistes i l'ex-secretari general la reivindica en el moment en què un grup d'experts constitucionalistes n'elabora una de nova a instàncies del nou líder, Pedro Sánchez, i amb tensions amb les organitzacions regionals i, especialment, amb el PSC.

Antonio Hernando, portaveu dels socialistes al Congrés dels Diputats, ja ho va deixar clar dilluns passat, abans que el PSC plantegés una fórmula de pacte fiscal. El missatge d'Hernando, molt proper a Pedro Sánchez, és el de la direcció federal: el PSOE no admetrà un tracte fiscal de favor ni cap mena d'excepcionalitat per a Catalunya. “Estem a favor d'un nou sistema de finançament que sigui més just per a totes les comunitats autònomes”.

El futur sistema de finançament autonòmic s'haurà d'abordar en el marc de la reforma de la Llei Fonamental que el partit considera necessària des de fa anys per resoldre l'estira-i-arronsa sobiranista a Catalunya. De fet, aquesta va ser una de les premisses de la Declaració de Granada: “El nacionalisme moderat de Catalunya ha abandonat el terreny de la moderació i s'ha passat al camp del secessionisme. Ja no busca la millor forma d'encaixar a Catalunya com una realitat específica i diferenciada dins d'Espanya: busca directament que Catalunya trenqui amb Espanya”.

Acord unànime

No obstant això, el text segellava un acord no només entre els 17 barons territorials, sinó que també va escenificar la pau entre la direcció federal i el PSC. Àngel Ros, president d'aquest partit i alcalde de Lleida, va parlar dimarts d'un “pacte fiscal propi que reculli el concepte d'ordinalitat o el blindatge de competències de Catalunya”. En una entrevista amb EL PAÍS va fer una crida a reconèixer Catalunya com a “nació” i que aquest reconeixement es reculli en la Constitució. Què hauria de suposar aquesta concessió? A parer seu, “un model fiscal equitatiu i respecte per la llengua, la cultura i les institucions”. “La reforma ha de superar el model del cafè per a tothom i portar-nos a un d'asimètric; si no, no servirà per al que s'ha pensat: garantir la convivència de diferents identitats dins d'un Estat”.

El debat, en el si del PSOE, va més enllà. El fet que alguns dirigents territorials recelen de termes com ara “singularitat” o “fet diferencial”, com planteja l'informe sobre la reforma constitucional que elabora el grup d'experts convocats per Sánchez, té a veure amb la seva indefinició i amb el fet que al darrere s'hi poden amagar reivindicacions de tipus fiscal. Per aquest motiu, les “singularitats” recollides en la Declaració de Granada no feien referència explícita a Catalunya i a les seves reivindicacions.

“Just i equitatiu”

El text afirma: “Necessitem reformar la Constitució per incorporar els fets diferencials i les singularitats polítiques, institucionals, territorials i lingüístiques que són expressió de la nostra diversitat”.

I, pel que fa al finançament, la declaració insisteix: “Necessitem reformar la Constitució per establir un nou sistema de finançament autonòmic just i equitatiu que doni certesa, estabilitat i equilibri al sistema de repartiment dels recursos públics, avui permanentment qüestionat i sotmès a contínues revisions”. És a dir, el mateix missatge que continuen defensant els principals dirigents i barons territorials del PSOE.

MÉS INFORMACIÓ