Selecciona Edició
Connecta’t

El PP endureix el seu discurs pel 27-S i descarta concessions a Catalunya

El candidat del PP demana "més recursos" i esborra el projecte de la seva antecessora

Levy, Camacho i Albiol en la seva presentació com a candidat.
Levy, Camacho i Albiol en la seva presentació com a candidat.

El PP ha decidit endurir el seu discurs a Catalunya de cara al 27-S i aparcar qualsevol gest que sigui interpretat com una concessió a aquesta comunitat. Xavier García Albiol, candidat popular a les eleccions catalanes, ha anunciat que no farà bandera del model de finançament singular propi que els populars catalans van aprovar per unanimitat al seu congrés del 2012. L'esquema perseguia aplicar l'ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de riquesa després de l'aportació a la caixa comuna de l’Estat) i la solidaritat finalista. “El que funcionava el 2010 no té per què ser dogma de fe”, diu Albiol.

Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del Partit Popular a Catalunya, va fer bandera del model de finançament singular propi que va concebre per contrarestar el pacte fiscal amb el fet que Artur Mas es va presentar a les eleccions del 2010. La seva idea era promoure un model de finançament més just i equilibrat i consensuat dins de la LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes). El model se sustentava en dues potes: l'ordinalitat i la solidaritat finalista −saber a què es destinaven els recursos− i limitada.

El document, votat llavors pel mateix Albiol, resava: “Catalunya ha de continuar sent un territori d'impuls de la resta de l'economia espanyola, però no pot suposar una pèrdua de posicions [...] Cal mantenir un principi d'ordinalitat coherent abans i després de l'aplicació dels mecanismes de compensació territorial”. Però no només això. El text instava a garantir la igualtat d'accés als serveis socials bàsics i propugnava “menys esforç fiscal” per part dels territoris aportadors nets, fins a aconseguir un resultat semblant al dels territoris forals, “per la qual cosa cal que sigui condicionat en el temps i de caràcter finalista”. La senadora Sánchez-Camacho, desplaçada per Albiol com a cap de llista del 27-S, va apostar per aquest model, que, a parer seu, podia prosperar per la seva bona sintonia amb la Moncloa.

Els barons, en contra

El pla es va esllanguir i va quedar en terra de ningú: no va triomfar a la seu de Génova, 13 −Dolores de Cospedal el va fulminar en un comitè executiu el 2013− i tampoc va seduir els empresaris catalans, començant per Foment, la gran patronal catalana, que demana un concert econòmic a la basca. La proposta no va convèncer tampoc la resta de partits catalans ni els barons del PP. La senadora volia que es conegués la destinació dels recursos de la mateixa manera que la Unió Europea ho exigeix amb els fons de cohesió territorial. La seva posició la va portar a tenir una gèlida relació amb el seu company José Antonio Monago.

Albiol, designat per la cúpula del PP per contenir l'estrepitosa caiguda del partit en les enquestes, ha aparcat ara la proposta. En una entrevista a Europa Press, l'exalcalde de Badalona ha admès que reivindicarà un finançament millor, tot i que no farà bandera del model singular. “Plantejaments que el 2010 podien estar acotats a un moment o context determinats, no necessàriament els has de mantenir com a dogmes de fe”, ha afirmat, i ha assenyalat que el tipus de model és relatiu si li serveix per augmentar els ingressos per a Catalunya. “Tant me fa que vostè em doni els recursos per la mà dreta o per la mà esquerra, jo el que vull és tenir recursos econòmics per poder fer coses”. Albiol ha assenyalat que no es tracta de trobar un model “diferenciat”: “Catalunya tindrà en el PP català el millor aliat a l'hora de reivindicar recursos”.

Camacho va fer bandera d'un model de finançament propi per contrarestar el pacte fiscal de Mas

Malgrat aquestes declaracions, Enric Millo, portaveu del PP a Catalunya i número dos de Camacho −serà candidat per Girona−, ha assegurat aquest dimecres a EL PAÍS que el seu partit no ha renunciat a l'essència d'un pla que han defensat en els tres últims anys al Parlament i va afirmar que l'equívoc pot sorgir per la denominació de singular. “Sempre hem dit que serà necessària la negociació i l'acord amb altres comunitats. Respectant la singularitat de cada territori, caldrà consensuar un nou model que garanteixi la igualtat de recursos per càpita per a tots els espanyols i això significarà més per a Catalunya”, ha afirmat.

La crisi

La direcció del PP ha optat per concórrer al 27-S amb Albiol, un polític de perfil més dur que Camacho. El president del Govern, Mariano Rajoy, ha endarrerit tota la legislatura l'aprovació d'un nou sistema de finançament per entendre que la crisi impedia abordar aquest tema. Ara ha anunciat que ho farà en el pròxim mandat. El PP preveu que en el programa electoral de les generals hi hagi una proposta per a la futura reforma. La base serà la discussió al Consell de Política Fiscal i Financera i estarà llesta al setembre, coincidint amb la campanya electoral del 27-S. En principi, no preveu que en el programa electoral de Catalunya hi hagi referència a la fórmula per a aquest model, tot i que Millo assegura que sí que ho recollirà.

La direcció del PP considera que la proposta ha de ser unificada per a totes les comunitats i exposada i desenvolupada en aquest programa de les generals. En espera que es concreti la decisió al PP, la intenció és que no es faci cap diferenciació entre comunitats, més enllà del País Basc i Navarra, que ja estan fora del règim comú de finançament. És a dir, no hi haurà cap singularitat respecte a Catalunya, segons fonts dels populars. En principi, la direcció nacional no és partidària de mantenir la idea del principi d'ordinalitat, segons el qual la solidaritat no ha de perjudicar la comunitat que més fons aporti a la resta.

El llarg debat del model de finançament del PP català

ANA GONZÁLEZ LISTE

El model del PP català va ser aprovat al congrés dels populars catalans el maig del 2012 i Alícia Sánchez-Camacho el va defensar en una reunió a Génova l'octubre del 2013 després d'haver-ho fet al Parlament. La idea era dissenyar un finançament específic per a Catalunya dins la LOFCA, amb un sistema nou que inclogués límits a la solidaritat entre regions, com passa a Alemanya, i que les ajudes fossin finalistes, com a la UE. La popular també havia proposat que es reconegués el fet diferencial de Catalunya en una futura racionalització de l’Administració i havia ressaltat la necessitat de revisar les competències pendents per a aquesta comunitat. “Les transferències entre comunitats han de comportar uns objectius en desenvolupament que assegurin menys esforç fiscal dels territoris aportadores nets de recursos, fins a aconseguir un resultat semblant al dels territoris forals”, detallava el text.

El text, defensat per Camacho davant els barons del seu partit, també plantejava incloure “fórmules dinàmiques” que permetessin l’“actualització anual” de la participació de Catalunya en els ingressos de l’Estat, amb l'objectiu d'evitar situacions injustes. “L'objectiu de suficiència de recursos per part de la Generalitat exigeix un grau d'autonomia financera que permeti disposar de la capacitat normativa, de gestió, liquidació, recaptació i inspecció, que asseguri els marges suficients per poder determinar i establir les modificacions adequades en les diferents figures tributàries per cobrir les necessitats d'ingressos per fer front a diferents compromisos de despesa”, deia la ponència del PP català aprovada per unanimitat. Fonts del partit a Catalunya asseguren que el programa amb el qual concorreran al 27-S sí que recull la millora del finançament perquè sigui més justa i equilibrada garantint l'equitat als serveis públics en totes les comunitats i defensant que la solidaritat interterritorial vagi destinada a la millora dels serveis públics de les comunitats i no a un altre tipus de despeses.