_
_
_
_
_

Mercadona supera Dia i Eroski i s’erigeix en el súper més gran de Catalunya

La marca valenciana controla el 14,8% de la superfície de venda de les 50 principals cadenes

L'entrada de l'establiment Mercadona en el Mercat del Ninot de Barcelona.
L'entrada de l'establiment Mercadona en el Mercat del Ninot de Barcelona.Massimiliano Minocri

Mercadona es va convertir l’any passat en la cadena de supermercats líder a Catalunya. Un informe elaborat pel Departament d’Empresa revela que l’empresa valenciana controla el 14,7% dels 2,1 milions de metres quadrats que estan sota el control dels 50 principals operadors a la comunitat. És l’única companyia que concentra més del 15% de les vendes conjuntes d’aquests operadors, en un càlcul acotat a productes d’alimentació, drogueria i perfumeria, l’anomenat sector quotidià. La Generalitat no concreta aquest percentatge, que el 2011, amb menys superfície, ja era del 18,2%.

Si es té en compte tot el pastís català, el grup de la família Roig superaria el 7,5% del sector quotidià. En qüestió de dos anys, ha superat Grup Dia (que controla un altre 13,56%) i Eroski, el conglomerat que inclou Caprabo i que durant els últims anys ha reduït la seva posició, segons revela l’últim Anuari de la distribució comercial a règim d’autoservei. L’ascens del grup català a Catalunya ha estat tan fulgurant com el que ha experimentat a la resta d’Espanya. Entre el 2012 i el 2014 ha obert 42 establiments a la comunitat, per arribar als 225 establiments, i ha guanyat 57.789 metres quadrats de superfície de venda. Aquest control del 14,7% sobre la superfície de venda que tenen les grans cadenes de distribució contrasta amb el 12.85% del 2012 i el 8,57% de fa deu anys. El seu format –uns 1.300 metres quadrats per botiga i oferta de marques blanques– ha tingut bona acollida i ha permès la seva expansió.

Dia, basat en botigues de descompte, controla el 13,56% d’aquest mercat dels 50 grans, fet que redueix lleugerament la seva quota (venia del 13,56%) tot i que ha obert 32 nous punts de venda els dos últims anys i ha guanyat 15.314 metres quadrats de superfície de venda gràcies a l’adquisició de la marca Schlecker i d’establiments de Caprabo. Per la seva banda, el grup basc Eroski ocupa la tercera posició amb un 12,21%. En la seva línia de racionalització d’establiments, des del 2008 ha perdut dos punts de mercat i entre el 2012 i el 2014 va perdre 10.000 metres quadrats de superfície de venda. El saldo de botigues dels dos últims anys, en què només consta la pèrdua de tres botigues en dos anys, reflecteix un efecte substitució de botigues més grans per d’altres de més petites.

Després d’aquests primers se situen els grups catalans Bon Preu i Condis (7,8% tots dos), que durant els dos últims anys han guanyat al voltant 10.000 metres quadrats de venda i Carrefour, que ha passat en els últims deu anys de ser líder a Catalunya a tenir la cinquena plaça, amb el 6,8% del negoci dels grans. Consum i Lidl, Sorli Discau i Fragadis (Spar) també integrarien la llista dels deu súpers més grans implantats a Catalunya.

Les cadenes de distribució guanyen un 7% de superfície en dos anys

A la ciutat de Barcelona es concentren 1.007 dels 4.486 establiments controlats pels 50 operadors qüestionats per la Generalitat. La capital catalana no és un territori controlat per Mercadona, que manté la tercera posició. Eroski, actual propietari dels establiments Caprabo, és la que controla la ciutat, amb 84 botigues i una superfície de venda total de 56.185 metres quadrats. El segueix Dia, amb 207 establiments (47.144 metres) i després Mercadona, amb 34 supermercats (45.196 metres).

La crisi ha afectat de manera desigual les diferents marques de supermercats, que en general han vist com el seu nombre creixia entre el 2012 i el 2014 un 4,5%, mentre que la seva superfície comercial es disparava un 7% (d’1,97 milions de metres quadrats a 2.110.000) i, els empleats, un 8%. El resultat és que durant els últims anys els establiments han experimentat un creixement de la seva superfície, passant d’una mitjana de 460 metres quadrats a 471 el 2014. La facturació de les cinquanta cadenes ha experimentat una alça consolidada de l’1,5% (9.456.000 d’euros). Els autors de l’estudi no consideren que la caiguda de vendes per establiment mostri una pèrdua d’eficiència i rendibilitat de les cadenes, ja que s’han millorat les ubicacions dels locals i s’han obtingut més bons preus de lloguer que afavoreixen la reducció de costos i uns millors resultats nets a futur.

Segons els càlculs de l’informe elaborat pel Departament d’Empresa, les 50 principals cadenes de supermercats controlen el 59,4% de la superfície de venda del sector quotidià a Catalunya, que agrupa l’oferta d’alimentació, drogueria i perfumeria. Malgrat controlar aquest espai, el seu volum de vendes es redueix al 50% (9.456.000 d’euros) i, l’ocupació, al 42,7% (56.455 persones) del total. Les botigues tradicionals acumulen el 38,55% de la superfície, concentren el 43,3% de les vendes i donen feina al 55,3% dels empleats que treballen en el sector.

El document també recull altres dades aportades pels operadors. Per exemple que els horaris de més afluència i les vendes se situen entre les dotze i la una del migdia i les set i les vuit del vespre. Per dies, el dissabte és el dia en què es concentra més moviment, el 25,6% de la facturació. El segueixen el divendres (19,9%) i, empatats, dimecres i dijous (14%).

Una altra dada és el càlcul de les marques, del qual surt una dada curiosa: una quarta part de l’oferta serien productes envasats per al mateix distribuïdor. En un informe del 2011, l’últim que va publicar la Direcció General de Comerç, era el 33% el 2010. Altres dades asseguren que la crisi ha elevat la venda d’aquesta categoria de producte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_