_
_
_
_
_

Un heroi anomenat Pedro

El canari, suplent pel seu possible traspàs al Manchester, resol en la pròrroga la Supercopa en favor del Barça després d'una final de bogeria protagonitzada per Messi i el Sevilla

Ramon Besa
Pedro celebra el gol del triomf contra el Sevilla.
Pedro celebra el gol del triomf contra el Sevilla.Ivan Sekretarev (AP)

El Sevilla ha sobreviscut a Messi. No ha pogut, no obstant això, amb Pedro en un partit dissenyat per al canari, suplent de Rafinha fins a la pròrroga, quan a Luis Enrique tant li feia que acabi sent futbolista del Manchester. El Barça necessitava un heroi en un partit de bogeria i ha aparegut l'esforçat Pedro, igual que en la Supercopa del 2009, en el mateix minut de la pròrroga, per acabar amb l'arravatament del Sevilla i premiar la feina de Messi.

Barça, 5-Sevilla, 4

FC Barcelona: Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano (Pedro, m. 92), Mathieu; Rakitic, Busquets, Iniesta (S. Roberto, m. 62); Messi, Luis Suárez i Rafinha (Bartra, m. 77). No utilitzats: Bravo; Adriano, Sandro i Munir.

Sevilla: Beto; Coke, Rami, Krychowiak, Tremoulinas; Banega, Krohn-Delhi; Vitolo, Iborra (Mariano, m. 79), Reyes (Konoplyanka, m. 68); i Gameiro (Immobile, m. 79). No utilitzats: Rieco; Kakuta, Luismi i Suárez.

Gols: 0-1. M. 2. Banega. 1-1. M. 7. Messi. 2-1. M. 15. Messi. 3-1. M. 43. Rafinha. 4-1. M. 52. Luis Suárez. 4-2. M. 56. Reyes. 4-3. M. 71. Gameiro, de penal. 4-4. M. 80. Konoplyanka. 5-4. M. 114. Pedro.

Àrbitre: William Collum (Escòcia). Ha amonestat Krychowiak, Mathieu, Coke, Banega, Immobile, Busquets, Krohn-Delhi i Alves.

Borís Paichadze. 54.000 espectadors.

Ja no hi ha cap dubte sobre la messidependència del Barça. Messi ha convertit un bon equip perdedor en la pretemporada en campió del Gamper i de la Supercopa d'Europa. Ha aparegut i el Barça ha tornat a marcar gols, a guanyar una final que engreixa el seu palmarès: si el curs passat va ser capaç de repetir el triplet del 2009 quan semblava una quimera, avui està en condicions de tornar a guanyar les sis copes com llavors si al camp segueix Messi perquè, quan es dóna un descans, qualsevol adversari pot batre Ter Stegen. Ahir va caure el quart trofeu de la sèrie després de conquistar a l'estiu la Copa, la Lliga i la Champions. La temporada comença per al Barça en el mateix punt en què la va deixar el curs passat a Berlín.

Res és impossible per al Barça amb Messi. No és estrany que li diguin “el president” al vestidor del Camp Nou. El recital de l'argentí durant una hora ha estat sorprenent després del gol del Sevilla. El partit ha començat amb empat a un, dos gols a pilota parada, el primer de Banega i l'altre de Messi, tan precisos en el xut de la falta com desencertats han estat en la concessió de les faltes Mascherano i Krychowiak. Tots dos són volants que exerceixen de centrals, més acostumat l'argentí i gens el polonès, improvisat com a defensa per les lesions i la salmonel·losi que han delmat la saga d'Emery.

Ja no hi ha cap dubte sobre la messidependència del Barça. Messi ha convertit un bon equip perdedor en la pretemporada en campió del Gamper i de la Supercopa 

El Sevilla ha perdut molt de camp amb la reculada de Krychowiak. La figura gegant del polonès ha contrastat amb la del petit Messi. El sevillista no ha pogut amb el cos a cos plantejat per Luis Suárez i no li ha quedat cap més remei que estirar l'uruguaià per sort del 10. Messi ha neutralitzat de seguida el gol de Banega: si el gol del sevillista havia estat excel·lent, la resposta del blaugrana ha estat també serena i bonica, impossible per a Beto. El 10 ha repetit abans d'arribar a la mitja d'hora amb un nou xut directe fantàstic per reivindicar la seva condició d'especialista davant el turmentat porter del Sevilla.

El Barça iguala el Milan

Barça (1992, 1997, 2009, 2011 i 2015).

Milan (1989, 1990, 1994, 2003 i 2007).

Liverpool (1977, 2001 i 2005).

Reial Madrid (2002 i 2014).

Ajax (1973 i 1995).

Anderlecht (1976 i 1978).

València (1980 i 2004).

Juventus (1984 i 1996).

Atlètic (2010 i 2012).

Porto (1987).

Bayern Munic (2013).

Manchester United (1991).

Chelsea (1998).

Sevilla (2006).

Res és casual en Messi. Els seus moviments han provocat l'entusiasme dels aficionats a Tbilissi. Als blaugrana els ha resultat relativament senzill controlar el ritme del partit per l'omnipresència de Messi. El tercer gol s'endevinava en cada acceleració de l'argentí, impossible de defensar pel Sevilla. L'àrbitre ha anul·lat un gol legal a Suárez abans que l'uruguaià es plantés davant Beto i fabriqués el 3-1. L'uruguaià ha fracassat com a artiller però ha estat lúcid com a assistent en una sotana per a Rafinha.

Amb prou feines hi havia notícies del Sevilla. Per sort ha sorprès l'enganxada que ha tingut Emery amb Messi. El 10 ha tingut temps per manar al camp i discutir a la banda amb l'entrenador contrari, que no podia reconduir el seu equip, molt físic i poc hàbil en les transicions, sobretot per la poca presència dels seus volants, impressionat pel partit de Messi. Els blaugranes en tenien prou amb una bona pressió i donar la pilota al 10. Molt ben col·locats i dinàmics, no han necessitat que la velocitat de la pilota fos gaire ràpida per desbordar el Sevillla. Els andalusos ha semblat que signaven la derrota després d'un error en la sortida de la pilota, interceptada per Busquets i rematada per Suárez. Ningú donava ni un duro per l'equip sevillista.

I llavors s'ha apagat la llum al Barça i ha sortit el fulgor del Sevilla. Fatigat Messi, el Barcelona ha estat una calamitat per sort d'Emery, que ha refet el mecano fins al 4-4. L'ascendent del 10 sobre l'equip és absoluta, tant que quan ha descansat, el Barça ha perdut la pilota: no ha tingut continuïtat; confiat, s'ha desinflat i ha propiciat la remuntada del Sevilla. Les concessions a l'àrea han estat contínues i cada arribada del Sevilla ha estat gol: han marcat Reyes i Gameiro en dos errors de Mathieu i més tard ha empatat Konoplyanka: quatre punts en cinc xuts.

Els despropòsits s'han estès a la banqueta pels mals canvis de Luis Enrique. Trencat i desordenat el Barça, amb dos davanters, aleshores el partit ha somrigut el Sevilla. I a Luis Enrique no li ha quedat cap més remei que corregir-se: ha posat al camp Pedro i ha esperat Messi. I li ha sortit bé en l'única ocasió blaugrana: el partit ha acabat com ha començat, amb una falta de Messi amb rebuig, que ha recollit Pedro. Ni Koke ni Rami, sols davant la porteria, han pogut forçar els penals quan el Sevilla atacava sense Vitolo i amb 10. El partit no admetia cap altre protagonista que no fos Pedro.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_