Selecciona Edició
Connecta’t

Els miracles i Don Bosco

El sant italià recordava en les seves memòries que va arribar a Barcelona des de Torí el divendres 9 d'abril del 1886. A partir del dilluns següent cada dia va ser un bany de multituds

El Parc d'Atraccions del Tibidabo.
El Parc d'Atraccions del Tibidabo.

El temple del Sagrat Cor forma part de l'horitzó barceloní, com una versió autòctona del Sacré Coeur parisenc, fent del Tibidabo el nostre Montmartre particular. La façana està presidida per la figura de sant Joan Bosco, el monjo benedictí que va veure en somnis aquest santuari, i a qui està dedicat. Al cim de la muntanya, una placa de granit negre i marbre blanc recorda que aquesta fantasmagoria gòtica va ser profetitzada pel sant italià durant la seva visita a Barcelona l'any 1886.

Joan Bosco –més conegut per Don Bosco– va ser el fundador de l'orde salesià, destinat a formar laboralment els nens més pobres i desarrelats. Quan va ser aquí ja se'l considerava un sant en vida, i alguns l'anomenaven l'apòstol de la joventut. Feia tot just dos anys que els salesians s'havien instal·lat a Sarrià, llavors encara un municipi independent. D'aquella primera casa en va sorgir la coneguda “illa salesiana” del passeig de Sant Joan Bosco, que acull les Escoles Professionals Salesianes, l'editorial Edebé (també de l'orde), la parròquia de Maria Auxiliadora i l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià. L'any 1885, la capital catalana va patir una epidèmia de còlera, mentre que Sarrià es va deslliurar del mal. Molta gent piadosa ho va atribuir a la protecció de Don Bosco.

La façana del Tibidabo està dedicada a sant Joan Bosco

En les seves memòries, el sant recordava que va arribar a Barcelona des de Torí el divendres 9 d'abril del 1886 i que aquí l'esperava Dorotea de Chopitea, una dama xilena de l'alta societat, protectora de l'orde i mecenes d'asils, esglésies, col·legis i hospitals (com el del Sagrat Cor). Segons sembla, ella va ser qui li va demanar que vingués i qui li va organitzar l'estada. Senyores de la societat barcelonina més granada es van congregar en una junta d'unes trenta voluntàries, que col·laboraven amb donacions i realitzant tasques com cosir o rentar. Elles van ser les primeres amb qui es va entrevistar, però a partir del dilluns següent va ser un bany de multituds diari.

Les obres es van acabar el 1965 i encara congrega nostàlgics franquistes

El seu primer miracle a la nostra ciutat va ser la curació d'un nen que no podia moure el braç, a qui va beneir i va ordenar que ajuntés les mans en oració, i així va guarir el menut. Aquell mateix dia també va sanar un altre infant pobre d'un dit gangrenat. Quan va córrer la veu, a la missa del diumenge hi havia milers de persones, i van haver de posar un rètol amb l'horari de benediccions. El dimarts va arribar un telegrama des de París en què la moribunda vescomtessa de Cessac li pregava una oració. Mentre n'escrivia la resposta, Don Bosco va rebre un segon telegrama: només pensant en ella la vescomtessa s'havia curat. El dimecres va anar a veure'l el bisbe de Vic, que va ser rebut als acords de la Marxa Reial. Van esmorzar junts, i al voltant de la taula van rebre el governador civil, el bisbe de Barcelona i moltes famílies importants. També el va visitar l'abat mitrat de la Trapa de Santa Maria del Desert, de Tolosa de Llenguadoc. Aquella tarda va celebrar una missa al palau Moja de la Rambla cantonada amb Portaferrissa, on havia estat confessor el poeta i sacerdot Jacint Verdaguer. En sortir d'allà li van portar una endemoniada, que en veure'l es va tirar a terra, mentre deixava anar saliveres i reptava com una serp. Don Bosco la va beneir i va foragitar els diables.

El sant italià va passar aquí la Setmana Santa, i després va celebrar missa a l'església de Betlem. Per les mateixes dates la policia va detenir els anomenats “apòstols”, uns estafadors que asseguraven fer curacions miraculoses com les seves. També va visitar la basílica de la Mercè, on una comissió li va fer lliurament d'uns terrenys al cim del Tibidabo. Segons explicava fa uns anys l'ultracatòlic ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, en una entrevista: “Va interpretar el so rítmic del tren que el va portar, deia 'tibi dabo', 'tibi dabo'. (...) Juan Bosco es va mostrar meravellat de la premonició” i va sortir precipitadament a veure la futura ubicació del temple. I poc després abandonava la ciutat, on no va tornar mai. Abans d'acabar aquell any ja s'havia construït una capella, on a partir del 1902 es va edificar el Sagrat Cor. En 1911 va ser declarat “expiatori i nacional”, la qual cosa va justificar que fos atacat durant la Setmana Tràgica i la Guerra Civil. Les obres es van acabar el 1965 i des de llavors ha congregat els nostàlgics del franquisme, potser a l'espera d'un exorcisme definitiu.