Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Notícies del món rural en actiu

Els supermercats alemanys Lidl i Aldi han enrarit encara més el comerç de la fruita, comprant-la als agricultors a preus miserables

Escric des de Saidí, al Baix Cinca, en una nova temporada de fruita dominada pel trasbals i la fatiga professional, recurrents durant els últims anys de preus irrisoris. Un clima social que aquest juliol, per fer l’escena més convincent, s’ha acompanyat de borrasques i ventades tremendes, una calor sufocant que ha arribat als 44 graus i una pedregada terminant que s’ha endut bona part de les collites de peres, préssecs, paraguaians i nectarines. El canvi climàtic sembla decidit a fer més concloents i visibles les contradiccions rurals. Com en el cas de la naturalesa alterada per la mà humana, el comerç de la fruita va a pitjor. El seu clima està també molt humanitzat, molt tocat per la mà humana: per la indolència institucional i pel comerç local i europeu.

El tema provoca enguany titulars, i dels grossos, cosa rara. Els desastres del comerç dels aliments, en particular de la fruita, són en efecte tan recurrents un any i un altre que no són notícia. Tant se val que vostè i jo paguem a preu d’or la fruita insípida que venen tantes botigues urbanes de tota mena i que, ho sabem, els agricultors que la conreen i la cullen la cobrin de pena. No ho considerem notícia. Per tant, els pagesos han de fer enrenou si volen fer-se sentir. Han d’anar-se’n uns quants a la ciutat que en teoria els fa de capital local i armar un sidral per ser notícia.

Aquests dies, a la comarca veïna i col·lega del Segrià, els pagesos han assolit titulars locals grossos i, encara que petitonets i gairebé d’amagat, fins i tot s’han guanyat titulars de mitjans de més abast. Divendres van omplir els carrers de Lleida de tractors uns 300 empresaris agrícoles (que això és el que són els agricultors d’aquestes contrades, petits i mitjans propietaris que tiren endavant l’empresa amb la contractació de temporers forans, un món rural que no té gaire gent jove pròpia que el continuï). A Lleida no es queixaven del clima, del mal que ventades i pedregades han fet als arbres i les collites, que això ho parlen amb Agroseguro –unió d’asseguradores agrícoles– i tard o d’hora ho aclariran. Els bars del poble ja donen menjar i beure aquests dies als perits que fan recompte dels danys.

No, la protesta ha estat per denunciar la política agrària europea. La van fer ostensible abocant tones de fruita davant de dues cadenes alemanyes de supermercats, Lidl i Aldi. Són les dues firmes que estan esprement els mecanismes d’aquest mercat tan i tan enrarit, amb èxit, per tal de posar preus encara més a la baixa als agricultors, en una campanya que havia començat prou bé (per ser precisos, que no anava tan malament com l’any passat). Un nombre important de pagesos han acceptat enguany els preus miserables dels súpers alemanys. Calibro que ho han fet per escarment d’altres anys, inquiets per acumular estocs de fruita sense saber a quant ni quan la cobraran. En aquest mercat enfollit de mala manera per polítics, comercials i distribuïdors, una família cull i emmagatzema la fruita sense saber-ne el preu de venda ni tampoc quan la cobrarà; saber-ho triga mesos, aguanta com puguis. Després del veto de Rússia a la fruita dels països de la Unió, només han faltat els súpers alemanys.

Al diari Segre, el responsable del sector de la fruita dolça d’Unió d’Unions, Josep Cabré, signava dijous un sensat article sense concessió a la llagrimeta ni convocant a la concentració de tractors que es faria l’endemà a Lleida, ni tan sols esmentava Lidl i Aldi amb el nom. “Estaria bé que els pagesos preguntéssim als comercials de les nostres empreses i cooperatives a quin preu venen la nostra fruita i potser és l’hora d’exigir-los que, abans que malvendre-la, la destinem a les retirades a beneficència, en què, com a mínim, el preu és de 0,27 cèntims d’euro el quilo i, almenys, en lloc d’alimentar els llops de la gran distribució, oferim el nostre producte als més necessitats”. Alcaldessa Colau, alcalde Santisteve, prengui’n nota.

Ho han llegit bé: ni els 0,27 cèntims el quilo de beneficència rep l’agricultor. L’any passat, el preu a Saidí va ser de 0,10 cèntims. Quant costa produir un quilo de fruita? Una mitjana de 0,35 cèntims el quilo, sense comptar les hores que hi dediques. Facin números.

O millor: fem una altres números. Deixem de comprar fruita a preu de gàngsters, planifiquem polítiques de rectificació urgent. Si el món rural ha de resistir, fem-ho entre tots.

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF.