_
_
_
_
_

Ciutadans convoca el PSC i el PP a un eix antisecessió després del 27-S

El partit d'Albert Rivera demana el suport a les forces "constitucionalistes"

Elsa García de Blas

Davant el desafiament independentista del president de la Generalitat, Artur Mas, i de la llista sobiranista Junts pel Sí que impulsa amb ERC, Ciutadans planteja una aliança de les forces “constitucionalistes” després de les eleccions catalanes del 27-S que eviti un Executiu secessionista. El partit d'Albert Rivera demana al PSC i al PP que li donin suport en un Govern en minoria, ja que confia a erigir-se com la llista no separatista més votada. El partit emergent exclou de l'acord la llista de Podem, ICV i EUiA, Catalunya Sí que es Pot, i Unió, malgrat la seva ruptura amb Mas.

Ciutadans vol liderar un “eix de forces constitucionalistes” a Catalunya, és a dir, les que aposten per la permanència de la comunitat a Espanya, per impedir que els independentistes puguin formar Govern després de les eleccions catalanes. La crida del partit d'Albert Rivera es dirigeix al PSC i al PP, als quals els demana el seu suport si resulta la candidatura no secessionista més votada. “La nostra intenció és que si els independentistes no sumen majoria després del 27-S, els partits que no estem per la separació ens donem suport”, subratlla José Manuel Villegas, subsecretari general de Ciutadans i director de la campanya del partit per al 27-S.

Más información
Iceta rebutja un front contra la independència amb PP i Ciutadans
Iglesias i Rivera s’aferren al 27-S com a trampolí
Mas convoca les eleccions del 27-S
Cinc opinions per entendre com hem arribat al 27-S

La formació emergent, a la qual les enquestes més favorables donen menys d'una trentena d'escons (la majoria absoluta és de 68 diputats dels 135 del Parlament), treballa amb el plantejament que millorarà aquest resultat amb una alta participació als comicis. “D'aquí al 27-S, el que hem de fer els partits contraris a la separació és mobilitzar els votants i il·lusionar la gent. Amb una participació molt alta, de més del 75%, hi haurà sentit comú, i llavors hi ha opcions de tenir molt bon resultat”, incideix Villegas. “Estem en condicions de disputar-los el partit”, sosté el també cap de Gabinet de Rivera.

La formació no ofereix al PSC i al PP un Govern de concentració. “No som partidaris de Governs amb molts partits, és millor un Govern monocolor amb acords. Els tripartits no han funcionat mai bé”, explica el dirigent de Ciutadans, que plantejarà l'acord antisecessió, encara que el partit arribi només a la vintena d'escons, des dels nou que té. “Amb 20 només seria difícil i amb 26-27 ja és més factible, encara que serà complex en qualsevol cas. Apropant-nos als 30 escons es donen aquestes opcions de Govern”, destaca Villegas. “Anem cap a un Parlament molt fragmentat, no caldrà un nombre gaire elevat d'escons per ser influents”, afegeix el secretari de Comunicació de Ciutadans, Fernando de Páramo, que dóna per fet que davant la “situació excepcional” a Catalunya tots dos partits estaran a favor de l'acord.

El PP sí que creu que és fins i tot “obligatori” que el seu partit, Ciutadans i el PSC arribin a un “acord de mínims” després del 27-S davant dels qui volen “trencar Catalunya d'Espanya”, segons ha expressat el candidat d'aquesta formació a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol. Però el primer secretari del PSC i candidat, Miquel Iceta, es desmarca d'aquesta via. “Nosaltres volem votar un president d'esquerres. Inés Arrimadas [candidata de Ciutadans] no ho serà amb els nostres vots”, va dir el juliol passat en una entrevista a EL PAÍS.

Ciutadans exclou d'aquest eventual acord la candidatura de Podem, ICV i EUiA, Catalunya Sí que es Pot, perquè el seu cap de llista, Lluís Rabell, és “independentista, tret que rectifiqui”, així com a Unió, que consideren situada encara “en l'eix separatista”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Elsa García de Blas
Periodista política. Cubre la información del PP después de haber seguido los pasos de tres partidos (el PSOE, Unidas Podemos y Cs). La mayor parte de su carrera la ha desarrollado en EL PAÍS y la SER. Es licenciada en Derecho y en Periodismo por la Universidad Carlos III de Madrid y máster en periodismo de EL PAÍS. Colabora como analista en TVE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_