Selecciona Edició
Connecta’t

França prohibeix ‘Love’ als menors després de les pressions conservadores

La justícia canvia la classificació de la pel·lícula de Noé, amb escenes de sexe no simulat

El Govern recorre contra el veto davant la reacció del sector del cinema

Fotograma del tràiler de la pel·lícula.

La justícia francesa acaba de prohibir l'accés dels menors de 18 anys a les sales on es projecta Love, la nova pel·lícula del sulfurós director Gaspar Noé, un melodrama d'alt contingut sexual que ha posat en peu de guerra els revitalitzats cercles ultraconservadors del país. L'associació Promouvoir, que lluita per “la promoció dels valors judeocristians” i “l'obstaculització de l'incest, la violació i l'homosexualitat”, segons els seus estatuts, ha liderat una reeixida campanya per impedir que els menors puguin veure la pel·lícula.

Love es va estrenar el 15 de juliol a les sales franceses com a “desaconsellada als menors de 16 anys”, després de rebre l'aval del Centre Nacional del Cinema, que concedeix les classificacions per a l'explotació comercial de les pel·lícules d'estrena. No obstant això, el Tribunal Administratiu de París va ordenar el 31 de juliol alterar aquesta classificació i reservar l'entrada als majors de 18 anys, després d'una denúncia de l'associació conservadora. La justícia va argumentar que el seu contingut, molt gràfic, podia “ferir la sensibilitat dels menors”.

Gaspar Noé no ha trigat a reaccionar. “Ens trobem davant d'un anacronisme absolut, que és el propi dels reaccionaris, però també de l'Estat islàmic. El més xocant no és que hi sigui, sinó que França li doni la raó”, ha explicat al diari Libération. “La meva pel·lícula és inofensiva, però sembla que molesta. El que m'angoixa és que, a causa d'aquest tipus de coses, els directors o productors puguin començar a tenir por. Hi ha el risc que els cineastes o els guionistes s'autocensurin”, ha declarat el director de 51 anys, nascut a l'Argentina i instal·lat a París des dels anys setanta. El 2002, Noé ja va causar escàndol amb Irreversible, que contenia una brutal escena de violació de nou minuts.

Rodada en 3D i amb actors desconeguts, Love està protagonitzada per en Murphy, un estudiant nord-americà de cinema, resident a París, que rep una trucada que li anuncia la desaparició de la seva exparella, l'Electra, amb la qual va compartir un devastador amour fou. El protagonista evocarà llavors aquella relació passional i excessiva que va acabar amb una dolorosa separació. Ho farà amb tot luxe de detalls, incloent-hi trios sexuals, trobades en un club d'intercanvi, una escena en la qual intervé un transgènere (criticada per la transfòbia del protagonista) i fins i tot una ejaculació en primer pla.

Contra les referències sexuals

La campanya contra Love és l'últim exemple de la incessant (i reeixida) mobilització contra la cultura per part dels grups ultraconservadors a França. Al juny, un grup de vàndals va ruixar amb pintura una obra de l'escultor Anish Kapoor als jardins de Versalles, després que l'artista descrivís la seva escultura com “la vagina de la reina”, al·ludint al seu aspecte, que podia recordar els genitals femenins.

Kapoor va criticar llavors “una fracció molt minoritària per la qual tot acte creatiu suposa posar en perill un passat sacralitzat fins a l'extrem”.

El 2014, una escultura inflable en forma de joguina sexual, a càrrec de l'artista Paul McCarthy, va ser desinflada a París, després de generar crítiques del col·lectiu tradicionalista Printemps Français. A més, un grup de manifestants d'extrema dreta va aconseguir interrompre un espectacle del coreògraf Olivier Dubois a la Vendée. Protestaven perquè els ballarins anaven nus.

La seva elegant posada en escena i la seva voluntat de trencar amb la representació habitual del sexe en pantalla no aconsegueixen amagar, no obstant això, un argument força raquític. Presentada al passat Festival de Cannes amb crítiques negatives, Love ha estat promocionada a França com la primera cinta d'autor amb escenes de sexe no simulades.

Poc públic

Ni tan sols l'escàndol ha portat el públic a les sales: Love no ha aconseguit seduir més de 30.000 espectadors. La seva prohibició als menors no és només simbòlica, sinó que pot tenir notables efectes econòmics, com que es retiri d'alguns cinemes i baixi el seu cost quan s'emeti per televisió.

Només un últim gir podria salvar Love. El Ministeri de Cultura ha presentat un recurs davant el Consell d'Estat, última instància de la jurisdicció administrativa a França, per revocar aquesta prohibició. Curiosament, la titular de Cultura, Fleur Pellerin, s'havia mostrat inicialment favorable a vetar la pel·lícula als menors i fins i tot va exigir al Centre Nacional del Cinema que reconsiderés la seva primera decisió “amb l'esperança d'obtenir una classificació més severa”, segons el productor i distribuïdor de la pel·lícula, Vincent Maraval, que interpreta a Love un petit paper de policia llibertí. Les reaccions de bona part del sector del cinema francès, que ha denunciat un atac a la llibertat d'expressió, haurien forçat la ministra a fer marxa enrere. El Consell d'Estat té ara dos mesos per dictar sentència.

De moment, l'associació Promouvoir s'apunta un nou èxit en la defensa pels seus valors. L'organització va ser fundada el 1996 per l'advocat André Bonnet, proper al polític ultradretà Bruno Mégret. Des de llavors, ha aconseguit que la justícia francesa prohibeixi que els menors vegin pel·lícules com Ken Park, Saw 3D o la segona part de Nymphomaniac.

“Des de fa 15 anys, directors sense escrúpols volen reintroduir la pornografia als circuits per al gran públic”, va afirmar Bonnet en una entrevista al portal Allociné. “Sovint, aquest cinema té com a objectiu confés participar en la destrucció de les estructures socials i familiars en nom d'un llibertarisme sense límit. I apunta justament als menors, com Valmont a Les amistats perilloses, amb aquest vertigen que provoca la perversió dels més joves”.

Segons Le Monde, Bonnet hauria participat en els recents combats que el front ultraconservador ha lliurat contra el Govern de François Hollande. El 2013, va acusar l'Executiu de voler “eliminar la diferenciació entre gèneres” a l'escola i va participar en la poderosa mobilització contra el matrimoni homosexual, intervenint en una reunió en la qual va comparar el text que el legalitzava amb “l'ascens del nazisme i el marxisme-leninisme”.