Selecciona Edició
Connecta’t

El debat sobre l’autenticitat del claustre de Palamós porta cua

Gerardo Boto assegura que el 1917 l'antiquari Ignacio Martínez va comprar pedra de la catedral de Salamanca dues vegades

Un moment de la Nit Solidària de Mas del Vent diumenge.
Un moment de la Nit Solidària de Mas del Vent diumenge.

El debat entre l'autenticitat o falsedat del claustre de Mas del Vent no està tancat. El contundent informe que va presentar la Generalitat a l'octubre assegurant que aquesta construcció de Palamós és totalment falsa, una recreació del segle XX que no té res a veure amb l'època medieval, no ha fet claudicar els defensors de l'origen romànic de la construcció, que el vinculen amb la catedral de Salamanca, on va estar dempeus fins que al segle XIX es va desmuntar per construir-hi un nou claustre. Gerardo Boto, el professor de la Universitat de Girona que va donar a conèixer l'edifici el 2012 quan el va presentar en un congrés científic segueix defensant el valor històric i la importància d'aquestes pedres. Ho fa en un article publicat a finals de juliol, en el qual aporta noves dades que avalen la seva tesi.

En la publicació que recull la seva intervenció el juny del 2014 –anterior, per tant, a l'informe de la Generalitat–, en les Jornades Romàniques de Cuixà, Boto explica com l'antiquari Ignacio Martínez, responsable del muntatge del claustre a Ciudad Lineal de Madrid a partir del 1931, va comprar el 1917 pedra, en dues ocasions, a la catedral de Salamanca, tal com va quedar reflectit en documents conservats a l'arxiu diocesà d'aquella ciutat. En el registre de les compres, per les quals va pagar 750 pessetes, no es diu res de la quantitat ni quines pedres eren, però pel preu que va pagar, tenint en compte que Martínez era antiquari i no pedrer, i després de comparar-ho amb altres compres semblants realitzades en aquells anys, l'investigador dedueix que l'adquisició va ser voluminosa i important.

Malgrat que va assegurar que s’obriria al públic al gener, no s’ha fet. I segueix desprotegit i al lliure albir del seu propietari

Boto planteja alguns interrogants que l'informe oficial de la Generalitat no resol malgrat que el seu responsable, Eduard Carbonell, va comptar amb un bon nombre d'especialistes. El primer: qui podria realitzar a partir del no-res un claustre de 23 metres de llarg i quaranta arcs i quines van ser les condicions materials, humanes, tècniques i iconogràfiques indispensables per produir l'obra. La possibilitat de produir una falsificació monumental hauria exigit, assegura el professor Boto, un gran equip de talladors especialitzats en pedra de Villamayor, Salamanca, el material amb el qual està fet tot l'edifici, i del qual no ha quedat cap rastre, ni documental ni en el record; un erudit en el repertori iconogràfic romànic que conegués elements inèdits el 1930 ja que apareixen representats als capitells, i un especialista en heràldica castellana medieval.

Un altre aspecte en el qual insisteix Boto és per què es va decidir transportar pedra des de Salamanca a Madrid, a 330 quilòmetres de distància, en camió i amb tren, si la pedra que es feia servir era la de Colmenar Viejo, localitat cèlebre per les seves pedreres, a menys de 30 quilòmetres del centre de Madrid. Sobretot, si es té en compte que l'oficina de distribució i venda d'aquestes pedres es trobava a Ciudad Lineal, a quatre carrers d'on Martínez va muntar les seves ja famoses arcades claustrals.

“No hi ha proves científiques definitives sobre la seva falsedat. Poden haver-hi altres estudis”, va assegurar al desembre el seu propietari, Kurt Engelhorn. Potser és per això que al programa del sopar del diumenge s'assegurava que la benvinguda seria al “claustre romànic”.

El claustre s’obre a la lluita contra la sida

Un moment de l'actuació del grup de dansa Cobosmika, durant la celebració de la primera Nit Solidària de la Costa Brava.
Un moment de l'actuació del grup de dansa Cobosmika, durant la celebració de la primera Nit Solidària de la Costa Brava.

La lluita contra la sida ha aconseguit tota una fita: obrir al públic el claustre d'estil romànic situat a la finca privada de Mas del Vent de Palamós. Fins ara, només uns quants privilegiats, amics del propietari, Kurt Engelhorn, o que havien pagat per accedir-hi i celebrar-hi actes privats –des d'exclusives noces fins a la presentació dels últims models de cotxes d'una marca nacional–, havien pogut veure la immensa construcció que domina la finca situada a tocar del Mediterrani a Palamós, desconeguda per al gran públic fins al 2012. Diumenge passat, 160 persones que van pagar 300 euros per cobert van assistir a la primera Nit Solidària Costa Brava per recaptar fons per a la lluita contra la sida. L'acte, promogut per Focus Engelhorn, la Fundació Lluís Coromina a benefici de la Fundació Lluita contra la Sida, que dirigeix Bonaventura Clotet, va comptar amb l'assistència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va fer d'amfitrió polític, a més d'expolítics com Joaquim Nadal i empresaris com Ramon Ajenjo, de la Fundació Damm, o Josep Santacreu, de Seguros DKV, entre d'altres.

A les set de la tarda es van obrir les portes i els assistents van poder gaudir d'un pica-pica amb productes tan locals com una selecció de formatges Brugarol, l'empresa que gestiona la finca de 22 hectàrees que també va proporcionar els vins. La resta la van preparar xefs de Girona amb Estrella Michelin: Quim Casellas del Casamar de Calella; Marc Gascons de Los Tinars de Llagostera; Fina Puigdevall de Les Cols d'Olot; Pere Arpa, de Ca l'Arpa de Banyoles; i Albert Sastregener, del Bo.Tic de Corçà. Les postres van ser obra d'El Celler de Can Roca, el millor restaurant del món.

Entre plat i plat, la cerimònia presentada pel mag Lari, que també va captar l'atenció de tothom amb els seus trucs, va comptar amb les actuacions de la companyia de dansa Cobosmika i les cançons del duo format per Isabel Vinardell i Isabelle Laudenbach. Durant el sopar es va posar a la venda l'escultura Dona, creada per Jaume Plensa el 1983, a un preu de 50.000 euros, que va rebre tres ofertes. Els diners se sumaran als prop de 48.000 euros que es van recaptar.

El sopar de diumenge no amaga l'incompliment del que s'havia promès a finals de l'any passat. Quan es va presentar la plataforma Focus Engelhorn es va assegurar que el claustre s'obriria als grups escolars i una vegada al mes a tothom. “Estem acabant d'organitzar-ho. Hi ha hagut canvis a l'Ajuntament i hem començat de zero. D'aquí a uns tres mesos estarà a punt”, explica Ricard Planas, director artístic de Focus.

Una altra de les declaracions incomplides és la de protegir la construcció per a càrrec de l'Ajuntament de Palamós. L'anterior alcaldessa va assegurar que ho farien si la Generalitat no acabava protegint-lo, sense tenir en compte que les dues proteccions són compatibles en l'actual Llei de Patrimoni. Després de l'informe negatiu de la Conselleria de Cultura es va arxivar al gener l'expedient per declarar-lo bé cultural d'interès nacional, per la qual cosa el claustre segueix desprotegit i al lliure albir del seu propietari.

MÉS INFORMACIÓ