Selecciona Edició
Connecta’t

El PP i CiU fan 700 preguntes en dos mesos al govern de Colau

Els populars subscriuen 663 interpel·lacions perquè l'Executiu es posicioni

La torre Agbar de Barcelona, en una imatge nocturna.
La torre Agbar de Barcelona, en una imatge nocturna.

Ada Colau es va convertir en alcaldessa de Barcelona el 13 de juny i el seu equip de govern es va estrenar el 14 de juliol. Al cap de 63 dies de la primera data i 27 de la segona, se li acumulen 756 preguntes formulades pels grups municipals de l'oposició, que ja han preguntat sobre les seves actuacions a l'alcaldia i els seus posicionaments sobre temes que la ciutat encara té pendents de resoldre. Els populars han estat els més actius, en presentar 633 qüestions, mentre que CiU n'ha tramitat 75. El grup republicà, liderat per Alfred Bosch, no ha demanat cap explicació.

Tot just s'ha celebrat el ple de constitució i un d'extraordinari sobre pobresa, terrasses i turisme, i ni tan sols han tingut temps de convocar comissions. Però als 11 regidors de Barcelona en Comú –el ple en té 41– se'ls ha girat feina a causa del gran nombre de preguntes efectuades pels grups de l'oposició, especialment per la feina feta pel PP i CiU. Des de l'executiu municipal donen per fet la impossibilitat de respondre-les totes i alerten que pot arribar a saturar l'acció política, però reconeixen que els partits estan en el seu dret de demanar informació. El problema per a ells és que el curs polític acaba de començar.

La fama del grup liderat per Alberto Fernández Díaz de ser el més actiu en la presentació de preguntes a l'executiu municipal s'ha tornat a confirmar aquest estiu. La coalició Barcelona en Comú no fa ni dos mesos que porta la vara de comandament i els populars de l'Ajuntament li han fet arribar sis centenars de preguntes sobre “el que anaven prometent en campanya o el que s'havia compromès a fer Iniciativa per Catalunya”, com assenyala el mateix president del PP a Barcelona.

Fernández Díaz denuncia que l'equip de govern “està desaparegut i hi haurà sis mesos d'inactivitat municipal absoluta”, en considerar l'aturada provocada per les eleccions, la formació del govern, que no hi hagi hagut comissions al juliol i que el pròxim ple no estigui previst fins al mes d'octubre.

Entre les preguntes plantejades hi ha la moratòria hotelera, els canvis a la Guàrdia Urbana, l'ampliació de la xarxa d'autobusos o els canvis en la gestió de les guarderies

Els temes sobre els quals pregunta el PP són similars als de CiU, que ha presentat en el mateix període 75 peticions d'informació sobre els diferents posicionaments del govern municipal. Tots dos posen sobre la taula des de qüestions urbanístiques que encara no estan decidides fins al cost que pot suposar per a les arques municipals tirar enrere decisions preses per l'equip de Xavier Trias. La moratòria hotelera decretada pel govern municipal, els canvis a la Guàrdia Urbana, l'ampliació de la xarxa d'autobusos ràpids de TMB o els canvis en la gestió de les escoles bressol també són només alguns temes que hi ha entre les preguntes plantejades pels dos grups.

Ciutadans ha presentat 21 preguntes; el PSC, 15, i la CUP, 12 més. En contra del que passa al Parlament, on les interpel·lacions per escrit surten publicades al seu butlletí, a l'Ajuntament de Barcelona no hi ha aquesta transparència. Només els grups municipals tenen accés a les preguntes i a les respostes quan es produeixen. El grup nacionalista no té constància de cap resposta i el PP en té alguna de “testimonial”, segons Fernández Díaz. La veritat és que l'Ajuntament té un mes de termini per respondre-les totes.