Selecciona Edició
Connecta’t

Els ‘savis’ del PSOE demanen reconèixer la “singularitat” catalana

El comitè d'experts que prepara una proposta de reforma constitucional proposa que es reconegui el “fet diferencial” i demanen un tracte especial per a Catalunya

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb Miquel Iceta (PSC). Ampliar foto
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb Miquel Iceta (PSC).

Els socialistes proposaran que en el nou text constitucional es reculli “el fet diferencial” de Catalunya, la seva “singularitat” i la seva “personalitat”, en raó de la seva història i del desig dels catalans de tenir un perfil identitari propi, segons els interlocutors consultats. També ho proposaran per a altres comunitats autònomes. Els experts constitucionalistes treballen en el text de reformes dividits en diferents blocs, entre els quals, l'apartat territorial destaca com el més delicat políticament. No parteixen de zero perquè la Declaració de Granada, del juliol del 2013, els serveix de base teòrica per confeccionar un text que ofereixi una sortida al desafiament secessionista a Catalunya sense que hi hagi ressentiments a la resta d'Espanya.

No hi haurà, no obstant això, una fórmula concreta al programa del PSOE per a les eleccions de final d'any. Un afer tan transcendent serà objecte de les discussions de tots els partits quan comenci el debat constitucional en la propera legislatura i la definició de les comunitats autònomes en serà el colofó, indiquen les fonts consultades. “És absurd ara jugar-s'hi el tot pel tot”, assenyala un dels experts quan se li va preguntar si proposaran el reconeixement exprés que Catalunya és una nació, com voldria el PSC. “La fórmula serà el final del camí”, afegeixen. Mariano Rajoy va obrir divendres la porta a una possible reforma per a la propera legislatura.

Molts menys senadors

No hi haurà fórmules concretes però sí moltes novetats, com, per exemple, la reforma del Senat. Els experts constitucionalistes oferiran a la direcció del PSOE dos models sobre qui en seran els membres: representants dels governs autònoms o senadors designats en elecció directa o per designació autonòmica. Actualment, arriben per les dues vies. Mentre s'espera la decisió final, hi ha més proclivitat al fet que els representants del Senat siguin dels governs, com a Alemanya. En tot cas, el nombre de senadors serà inferior als 266 actuals. La proposta del PSOE posarà fi als criteris numèrics: Madrid tria un senador, pels 36 que arriben de Castella i Lleó. La desproporció és evident i ve donada pel criteri provincial. Si la reforma proposada pel PSOE s'obre camí no hi ha dubte que se suprimiria la funció de cambra de segona lectura per a les lleis. Només es veurien normes que afecten les comunitats. L'última paraula sobre finançament de les autonomies la tindria aquesta càmera territorial.

La reforma del Senat es proposarà amb relació amb la “clarificació de les competències” de les comunitats autònomes. Aquest serà una altra de les qüestions més delicades que caldrà discutir entre els partits polítics. Els experts constitucionalistes prescindeixen en la seva proposta de reforma de criteris de partit, per la qual cosa exposaran quines competències haurien de tornar a l'Estat per raons d'eficàcia i per garantir més cohesió territorial.

En tot cas els límits de l'Estat, d'una banda, i de les comunitats, d'una altra, han de fixar-se amb molta més claredat, tenint en compte l'enorme litigiositat entre administracions en el Tribunal Constitucional. Els constitucionalistes, coordinats pel catedràtic Gregorio Cámara i la responsable del programa electoral, Meritxell Batet, posaran al setembre sobre la taula de Sánchez el primer esborrany sobre els canvis de la llei del 1978.