Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat ja té més de la meitat del deute de la Generalitat

La part estatal del passiu català ha passat de 2.020 milions al març del 2012 a 32.661 milions tres anys més tard

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el seu homòleg català, Andreu Mas-Colell. Ampliar foto
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, i el seu homòleg català, Andreu Mas-Colell.

L'Estat ja té el 50,31% del deute de la Generalitat i és, per tant, el seu primer creditor, segons dades del Banc d'Espanya recopilades per Efe. En total, el deute en mans de l'Estat suma 32.661 milions d'euros d'un total de 64.792 milions, que és el deute que acumulava la Generalitat el març del 2015, segons les últimes dades disponibles.

El pes de l'Estat en el deute de la Generalitat ha augmentat considerablement durant la crisi, a causa de la impossibilitat de la Generalitat d'accedir als mercats financers. De fet, el març del 2012, l'Estat tenia només 2.020 milions d'euros del passiu de la Generalitat. Aquell any el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va reivindicar l'engegada dels anomenats hispabons, una mena d'emissions conjuntes de deute de l'Estat i les comunitats amb la garantia del Tresor Públic.

Finalment, i a causa de les dificultats de liquiditat de les comunitats, el Govern espanyol va acabar habilitant el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Davant la impossibilitat de finançar-se directament als mercats, la Generalitat va optar des d'un principi per recórrer al FLA, un mecanisme de liquiditat pel qual l'Estat emetia deute i després prestava el finançament obtingut a les comunitats adherides. El recurs a aquest fons i al pla de pagament a proveïdors ha fet que l'Estat, a través del Fons de Finançament a Comunitats Autònomes, hagi acabat controlant un 50,31% del passiu de la Generalitat.

Pel que fa a la resta del deute de la Generalitat, 12.525 milions (19,33% del total) corresponen a préstecs, tant a llarg com a curt termini, d'institucions financeres nacionals, mentre que 6.669 milions més (10,29 % del total) corresponen a préstecs d'institucions financeres internacionals.

D'altra banda, el deute de la Generalitat que està en circulació, com a fruit d'emissions de l'Administració catalana, suposa un total de 10.306 milions d'euros, la qual cosa representa el 15,90% del passiu de la Generalitat.

El passat 15 de juliol el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la dependència de la Generalitat del FLA feia que, en la pràctica, l'Administració catalana estigués "intervinguda". "No en tenim tres, com en la troica, però en tenim un", va assegurar Mas-Colell en referència a la dependència que la Generalitat té de l'Estat, atès que no controla les seves bases fiscals. Aquesta situació de màxima dependència en l'àmbit financer de Catalunya respecte a Espanya ha coincidit amb el debat sobiranista obert a Catalunya, i amb aquest escenari polític de fons els sectors sobiranistes han arribat a plantejar també l'hipotètic debat sobre el repartiment del deute.

Al juliol, durant l'últim ple del Parlament, el president de la Generalitat, Artur Mas, va convidar el Govern espanyol a asseure's a negociar de manera "civilitzada" amb Catalunya després de les eleccions del 27 de setembre. En aquesta intervenció, Mas va insinuar també que al Govern espanyol li interessaria negociar per poder pactar amb una eventual Catalunya independent el repartiment del deute de l'Estat. "Les institucions catalanes tenen un deute d'uns 60.000 milions d'euros. Si fóssim independents tindríem un dels més baixos de la Unió Europea, tret que l'Estat vulgui pactar, perquè una part del deute (el de l'Estat) cauria sobre les nostres espatlles", va assegurar Mas, especulant sobre aquest escenari.