Selecciona Edició
Connecta’t

L’any més difícil per a Guardiola

Qüestionat per part dels mitjans de comunicació i de l'afició, l'entrenador del Bayern es juga aquesta temporada el seu prestigi a Alemanya

Guardiola, durant el partit de Copa aquest diumenge contra el Nöttingen.
Guardiola, durant el partit de Copa aquest diumenge contra el Nöttingen. AFP

Josep Guardiola va tancar el seu fitxatge per al Bayern Munic després d'un sopar frugal a la casa que havia llogat per passar un any sabàtic amb la seva família a Nova York, després d’haver deixat la banqueta del Barça. Havia parlat amb Alex Ferguson, en nom del Manchester United, i Pere, el seu germà i representant, va rebre trucades de clubs italians, russos i francesos. Però aquell octubre del 2012, va sopar amanida, tonyina i, de postres, mandarines, i va signar un contracte amb Uli Hoeness a Manhattan. Aquella nit va començar a pensar en mode Bayern. “Vull guanyar on han guanyat molts, però com no ho ha fet ningú”, es va reptar, mentre estudiava alemany a la Gran Poma i veia guanyar un triplet històric a l'equip que li havia de llegar Jupp Heynckes.

Han passat tres anys i a contra corrent ha guanyat les dues Bundesligues que ha disputat, una Copa, un Mundial de clubs i una Supercopa europea. Però en dues edicions consecutives de la Champions ha caigut estrepitosament en semifinals contra els dos grans equips espanyols. I ara acaba de perdre el primer títol de la temporada, la Supercopa, contra el Wolfsburg. Divendres, com mana la tradició, com a campió de la Bundesliga, obrirà el foc contra l’Hamburg, convençut que revalidar el títol no serà fàcil i que alguna cosa hi ha darrere la victòria: “Faig el que faig per sentir-me estimat”, va dir a la festa amb què va tancar els actes del 50è aniversari de la Fundació Manresa. “I al Bayern se sent molt estimat”, asseguren en el seu entorn.

Malgrat tot, en les últimes setmanes l'aire ha començat a enrarir-se al seu voltant. El Bild, el primer diari d’Alemanya, el critica amb duresa, el mateix que fan antigues glòries del Bayern com Mathaus i Effenberg. I ha sortit als mitjans de comunicació per alguns incidents públics. Durant la recent Audi Cup es va encarar a crits amb De Jong, jugador del Milan, al túnel de vestidors, per una entrada en què aquest va lesionar el jove Kimmich, un dels reforços d’aquesta temporada: “Fes-l’hi a la Juve, té 19 anys, fes-l’hi a la Juve!”. L'endemà, després del partit contra el Madrid, es va empipar quan se li va preguntar per un petó que va llançar a la graderia al final de l’enfrontament: “Podem parlar de futbol? Era per a uns amics que m'han vingut a veure, però... podem parlar de futbol?”. Algunes versions apunten que el petó va ser una resposta als insults de dos seguidors que, en un castellà perfecte, li cridaven: “Catalufo”, potser per una altra de les seves últimes i controvertides actuacions: la seva presència en la candidatura independentista a les properes eleccions catalanes.

“Nerviós? Gens ni mica. Està supermotivat. Creu molt en aquest equip”, asseguren, no obstant això, els seus col·laboradors. “Està content, concentrat i molt centrat. Només cal mirar la paret del seu despatx, plena de notes, idees, conceptes… Està en fase creativa”, diuen irònicament. Per allà ha passat aquesta setmana Götze, per aclarir unes declaracions que, segons ell, es van interpretar malament. Un altre incendi mediàtic abans de començar. “Ho porta bé perquè sap que la realitat és molt diferent de la que es ven”, diuen treballadors del Bayern. Un d'ells, d'origen andalús, insisteix que s'ha integrat molt bé en els hàbits del club i en fa broma: “Als alemanys ens sorprèn que un espanyol treballi més hores que nosaltres”. També argumenta que l'afició li és fidel, malgrat que part dels mitjans l’hagin culpat primer de la sortida de Kross i aquest any de la de Schweinsteiger. La realitat, segons el club, és que tots dos van voler marxar, malgrat que Guardiola els va demanar que es quedessin. “Tant de bo algun dia tornem a treballar junts”, li va dir Kross en acomiadar-se. Una altra de les critiques més comunes a Guardiola entre els seus detractors és que el seu alemany “és pobre de vocabulari”.

Contra totes les especulacions, el tècnic assegura, a més, que està content perquè l'equip s'ha reforçat al seu gust. Té més desbordament per l'arribada del brasiler Douglas Costa (24 anys), procedent del Xakhtar, i de Kimmich, un noi de 19 anys que ve de Segona i que és una aposta personal. I ha recuperat jugadors, dels quals, amb prou feines, va poder disposar el curs passat: Javi Martínez, Thiago i Alaba, a més de Robben i Ribéry.

El Bayern és un club difícil, en què només un entrenador els últims 17 anys, Ottmar Hitzfeld, ha encadenat més de tres temporades. Des del març, Pep té una oferta de renovació, encara que molts el veuen més fora que dins. “Amb en Pep mai se sap. Però no sembla que hagi pres una decisió”, asseguren en el seu entorn. “Està amb les piles posades. Aquest tercer any ens ho passarem bé”.

El declivi del seu gran valedor

El gran valedor de Guardiola al Bayern sempre ha estat el president anterior, Uli Hoeness, amb qui manté una relació especial. El tècnic va anar a visitar-lo a la presó quan va estar pres per evasió fiscal i de tant en tant encara puja a veure’l al despatx que ocupa a les oficines del club, ja sense càrrec de responsabilitat. Després de la caiguda de Hoeness, al Bayern només mana Karl Heinz Rummenigge. Però, amb tot, Guardiola encara busca ser estimat, guanyar i celebrar-ho amb unes mandarines. I amb Uli, si pot ser.