Selecciona Edició
Connecta’t

Junts pel Sí, però separats per la renda mínima

La llista de Mas reuneix fins a quatre posicions diferents sobre com combatre la pobresa

Recollida de signatures de l'Associació d'Aturats del Prat per demanar la renda garantida ciutadana.
Recollida de signatures de l'Associació d'Aturats del Prat per demanar la renda garantida ciutadana.

El debat sobre els treballadors pobres (o, el que és el mateix, l’eficàcia limitada del treball com a única eina per sortir de la pobresa) es troba al centre de la discussió. El tema s'ha colat fins i tot en la precampanya presidencial dels Estats Units. I també està present en la carrera catalana cap al 27-S i especialment en la llista que vol fer president Artur Mas.

Va ser el mateix cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, el que va treure el tema durant la seva presentació de la llista unitària. Romeva va clamar: “Reforma de la renda mínima d’inserció (RMI) cap a un model de renda garantida ciutadana (RGC) que tendeixi progressivament a cobrir els mínims vitals de la ciutadania en situació de pobresa”. L'execosocialista ho va esmentar com una de les prioritats socials de la seva candidatura. I ho va posar com a exemple de les grans polítiques socials que podrien fer-se en una hipotètica Catalunya independent.

No obstant això, no tothom en la llista que lidera opina igual. A Junts pel Sí hi ha fins a quatre posicions diferents. D'entrada, és important aclarir conceptes. El professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona José Antonio Noguera explica en un article del portal Agenda Pública la diferència entre una renda bàsica universal i una renda garantida. La primera, arriba a tota la població. La segona paga “únicament als que no aconsegueixin un nivell d'ingressos considerat suficient”, diu Noguera.

La convocatòria electoral del 27-S no va deixar lloc per al debat final d'una iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per entitats socials i sindicats (també hi havia el PSC i ERC) que va recollir 121.191 signatures. Aquesta proposta anava en la línia de la renda universal i proposava un import de 664 euros mensuals. En el seu tràmit, que al principi va tenir molts inconvenients, va haver-hi unes 80 compareixences de diferents experts. Una setmana abans de l'últim ple de la legislatura, la distància abismal entre partits i promotors va enterrar tota esperança que el projecte sobre la renda tirés endavant.

Però les ILP no decauen quan es dissol la cambra. Per aquesta raó els promotors i les forces d'esquerres també van fer un acte en què es van comprometre que fos la primera llei aprovada pel Parlament que surti del 27-S. Esquerra Republicana assegura que no va ser convidada a aquest acte, mentre que una part dels impulsors acusen els republicans de no haver mostrat cap interès per la iniciativa. Fonts de les dues parts accepten que el debat es va polititzar amb excés.

El 2009, quan Romeva era candidat d’Iniciativa a les europees, ja defensava en el manifest Crisi de dretes, solucions d'esquerres “establir una renda garantida ciutadana per a les persones que no tinguin ingressos o es trobin en una situació de pobresa”. La seva proposta era crear una directiva marc que permetés una implementació generalitzada en la Unió Europea.

Aquesta definició està molt lluny del que pensa Convergència (CDC). “Més enllà que la ILP no és assumible econòmicament, nosaltres creiem en l'esforç de la gent. La gent el que vol és treballar, no un subsidi”, va assegurar la diputada convergent Meritxell Borràs durant el ple monogràfic contra la pobresa. “Creiem en la necessitat de donar cobertura a la gent que està en una situació límit però també els dic que no podem estar d'acord amb el text de la ILP”, va afegir la diputada convergent i ara consellera de Governació.

Les esmenes de CDC a la iniciativa anaven orientades a “millorar” la renda mínima d’inserció actual, una cosa que, no obstant això, el Govern de CDC tenia pendent de fer des del 2011 i mai no havia abordat. La quantia proposada pels convergents és pràcticament la mateixa (464 euros al mes per persona) i un augment del 5% d'aquesta quantitat per a cada membre addicional. Una família composta per tres persones rebria 6.772 euros a l'any. També hi hauria –d'acord amb la proposta convergent– un pla individual de suport que l’ajudi a la inserció social o laboral. L’accés a aquesta ajuda seria per a persones de més de 25 anys, no de 18, com proposava la ILP.

ERC, d’altra banda, era una mica més ambiciosa. De fet, el seu model era més similar al proposat pel PSC. Es tractava de desdoblar-lo per a dos segments diferents: una part aniria a les persones en risc d'exclusió social (que no tindria contraprestacions cap a l’Administració) i una altra per complementar els ingressos dels treballadors pobres. La posició republicana tampoc no és compacta. En un article del 2013, el diputat Joan Tardà assegurava que “un dels articles més honrats de la Constitució republicana [d'una Catalunya independent] seria la renda bàsica universal”.

A aquest garbuix de posicions que presenta la candidatura Junts pel Sí cal afegir-hi el punt de vista del catedràtic d’Economia Oriol Amat abans de ser designat número set de la candidatura de Romeva. Amat va ser un dels compareixents parlamentaris en el marc del debat de la ILP.

Amat va calcular en uns 40.000 milions d'euros a l'any la posada en marxa de la renda universal “sense saber si hi haurà un efecte crida o si hi haurà persones que deixin de treballar per cobrar”. El catedràtic reconeix el problema de la igualtat però dóna a entendre que una ajuda d'aquesta classe fomenta més la desocupació que l'ocupació. “Em decantaria per un model dels països com Nova Zelanda, que dóna molts, molts diners a les persones en situació de pobresa però que al mateix temps els exigeix molt [mitjançant polítiques d'educació i reinserció]”, va puntualitzar.