Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Precarietat perillosa

L'ocupació creix, però no milloren ni l'atur juvenil ni el de llarga durada

La bona evolució de l'atur registrat al juliol (va descendir en 74.028 persones i deixa els aturats inscrits en 4.046.276) permet insistir al Govern de Rajoy en el suposat cercle virtuós que s'estaria expandint des del moment en què Espanya va sortir de la recessió. No obstant això, la rebotiga del mercat laboral presenta almenys tres punts molt foscos sobre els quals l'Executiu central no en sap res o no pot actuar. Es diuen aturats joves, parats de llarga durada i aturats majors de 45 anys. Aquests punts negres de la recuperació estan agreujats per l'absència de polítiques reals d'ocupació; i, juntament amb la precarietat de la contractació, constitueixen una de les raons que pot trencar les costures de la despesa social.

Amb freqüència s'al·ludeix, i amb raó, al drama que viuen els joves que no troben feina. Molts d'ells són a més aturats de llarga durada; un desenvolupament recent de les estadístiques de la Enquesta de Població Activa demostra que dels 5,6 milions d'aturats, un de cada quatre fa tres anys o més que no troba feina. No és necessari subratllar el grau de desmoralització, individual i social, que genera una permanència perllongada en la desocupació; ni la pèrdua de credibilitat de les institucions que implica aquest abandó.

Bona part dels aturats de llarga durada es converteixen en aturats permanents quan depassen els 40 anys. A partir d'aquesta edat, l'assalariat es converteix en invisible per a les empreses; deixa de comptar en les proves de selecció i, segons l'anàlisi de moltes empreses d'ocupació, és probable que no torni a trobar feina durant la resta de la seva vida laboral.

Com en altres àmbits de la seva responsabilitat econòmica, el Govern central ha interpretat que la tasca de gestionar consisteix a deixar-se portar per les estadístiques si són favorables i, amb freqüència, silenciar-ne les desfavorables. Els resultats d'aquesta confusió estan a la vista: la concentració de l'atur entre els joves i els majors de 40 anys genera un malestar que té conseqüències socials i polítiques. A més, la desatenció als detalls del mercat laboral constitueix una amenaça greu a l'estabilitat financera de la Seguretat Social, com Hisenda està a punt de comprovar en pròpia pell.

Perquè si bé és cert que el nombre d'afiliats a la Seguretat Social augmenta, la precarietat dels salaris disminueix considerablement les cotitzacions. Hi ha més ocupació, però la contractació precària no aconsegueix eixugar el dèficit persistent del sistema des de 2011. La reforma de les pensions, venuda com una de les grans ‘reformes estructurals’, ha resultat, pels seus efectes, un pegat innocu. La situació real és que en poc temps l'Executiu central que surti de les eleccions es veurà obligat a proposar una nova reforma del sistema de pensions i que, molt probablement, part d'aquesta reforma implicarà que el pagament d'algun tipus de pensions (per exemple, les de viduïtat) hagi de pagar-se amb càrrec a Pressupostos. Això significa que l'ocupació precària no pot sostenir la recuperació i, a més, soscava els comptes comptes públics, ja molt febles.